Agustí Peyra recorda que els càmpings representen el 70% de les places turístiques que hi ha a la ciutat

Agustí Peyra: «A Tarragona ha faltat posar el turisme al centre de les polítiques municipals»

El president de l'agrupació de càmpings de Tarragona ciutat reclama solucions urbanístiques que «donin seguretat jurídica a les inversions del sector»

Agustí Peyra és, des de fa cinc anys, el president de l'agrupació de càmpings de Tarragona ciutat. L'entitat serveix com a mecanisme per a traslladar les necessitats de set dels nou càmpings que hi ha a la ciutat. Set negocis que cerquen la complicitat de l'administració local per a poder enfilar un ambiciós pla d'inversions, cinc milions l'any durant quatre anys, que els permeti «modernitzar» els seus establiments per a «guanyar competitivitat».

Els càmpings valoren molt negativament la proposta d'una taxa turística que estudia l'equip de govern municipal; aspiren a uns plans especials que evitin multes quasi milionàries com l'ha rebuda pel càmping Trillas i lamenten que Tarragona no tingui estand propi a Fitur, alhora que esperen situar el sector al centre de la marca Tarragona. No en va, els càmpings representen el 70% de les places turístiques que hi ha a la ciutat.

«No acceptarem propostes urbanístiques que condemnin els càmpings a una situació precària»

— Quina és la situació actual del sector del càmping a la ciutat de Tarragona?

El sector del càmping va fer l'any passat seixanta anys. És un sector amb una certa trajectòria. Avui en dia, ens trobem en un moment on mirem cap al futur amb esperança pensant que els plans especials ens ajudaran a consolidar la nostra situació urbanística i, per tant, a poder invertir.

— Els plans d'inversió eren de 5 milions anuals durant quatre anys, no?

Són uns plans d'inversió ambiciosos però que requereixen de suport legal, com els plans especials i les llicències.

— De quins plans especials parlem?

 Estem parlant dels plans especials de tots els càmpings que hi ha al municipi de Tarragona: el de Tamarit; Trillas; Caledònia; Las Palmeras; i Torre La Mora. Tots menys els dos petits, els de la platja Llarga, que aquests tenen una situació urbanística una mica diferent. Esperem poder trobar-nos amb el conseller d'Urbanisme de Tarragona per poder tractar aquests temes. Necessitem aquests plans per tenir seguretat jurídica a l'hora d'invertir i modernitzar els nostres establiments. No acceptarem propostes que condemnin els càmpings a una situació precària.

Imatge del càmping Las Palmeras de la ciutat de Tarragona
La majoria dels càmpings de la ciutat de Tarragona es troben al voltant de la platja Llarga | Àngel Ullate

— Aquests plans especials evitarien situacions com la multa que ha rebut el càmping Trillas? 

Completament! Aquesta multa és una situació lamentable i aquests plans especials serien el suport legal que ens permetria invertir sense problemes.

— Per cert, en quina situació es troba aquesta multa, s'ha recorregut?

Pel poc que sé, perquè això ho porta el càmping directament, sí que hi ha un recurs i sí que hi ha aspectes que tenen perspectives de poder ser considerats.

— Tanquem aquest bloc amb una pregunta més genèrica: quina diferència hi ha entre l'oferta de càmping a Tarragona ciutat i la d'altres indrets de la Costa Daurada?

L'oferta de càmpings de Tarragona ciutat està molt enclavada en uns espais naturals que són molt importants i que, a més a més, ens agrada senyalar que els càmpings hem ajudat la preservació d'aquests espais perquè hem pogut desenvolupar una activitat que ha sigut plenament compatible amb la preservació i la potenciació dels espais. Et poso un exemple: els càmpings hem de plantar arbres pràcticament cada any perquè un dels nostres principals actius és que els clients tinguin ombra. Així mateix, terrenys que abans eren de conreus els hem convertit en autèntics parcs. En contra, nosaltres necessitem unes infraestructures molt modernes i potser altres ajuntaments han anat més ràpids, o han sigut més receptius, a les demandes del sector perquè el turisme ha sigut un element molt més estratègic en les seves polítiques. Aquí, a Tarragona, no s'ha actuat així.

«La marca Tarragona no només s'ha de nodrir del patrimoni»

Agustí Peyra durant un instant de l'entrevista amb TarragonaDigital
Agustí Peyra fa cinc anys que presideix l'agrupació de càmpings de la ciutat de Tarragona | Àngel Ullate

— Com valoreu la proposta de l'equip de govern d'impulsar una taxa turística?

Molt malament. Ens hi oposem frontalment, tant nosaltres com els càmpings. Considerem que no és una idea afortunada des de cap punt de vista. És una amenaça per la competitivitat del sector en un moment en què hi ha una desacceleració econòmica que ha comportat la reducció del nombre de pernoctacions. A més a més, ens ficaria en un clar desavantatge respecte a altres destinacions de la província i de la Costa Daurada mateix. Ho considerem una idea molt desafortunada.

— Parlàveu abans de disminució de pernoctacions. Feu referència a l'any passat, l'any 2019?

Sí, hi ha hagut lleugers descensos que en molts casos s'han pogut compensar amb uns augments de preu però ens preocupa perquè pot significar una tendència de contenció del mercat. Per revertir aquesta tendència ens hem de posar forts en les inversions i modernització dels establiments.

— Com valoreu l'estat de la marca Tarragona i el paper que hi juga el sector del càmping en aquesta marca turística?

Els càmpings han de jugar un rol central a la marca Tarragona perquè representen el 70% de les places turístiques que hi ha a la ciutat. És feina nostra, també, situar el sector en el centre d'aquesta marca. Penso que la marca Tarragona no només s'ha de nodrir del patrimoni, sinó que ha d'integrar, sense problemes, i sense complexos, el que seria el turisme familiar vacacional que busca unes platges de qualitat, integrades en espais preservats i molt macos. Aquesta idea de mediterraneïtat, de turisme familiar, de turisme vacacional, ha d'estar més al centre de la marca Tarragona. Evidentment hem de comptar amb el patrimoni però el patrimoni no ho és tot.

— I decisions com les de no tenir estand propi a Fitur?

 Fitur és una fira orientada al sector professional, al públic només obre el cap de setmana. Crec que hagués sigut millor tenir estand propi. Al final parlem de la fira de turisme més important del món.

— Heu patit les obres del tercer fil? L'administració estatal s'ha mostrat oberta a les vostres peticions?

L'administració, l'any passat, va estar oberta a les nostres peticions pel que fa a temes de calendari. O sigui, no es van fer treballs en els mesos forts de la temporada. Ara estem treballant el tema de les pantalles sonores per instal·lar-les i millorar, així, la qualitat dels nostres establiments.


Comentaris