Manel Albiac: «No tenim la Ciutat de la Justícia perquè les administracions no han treballat per Tarragona»

L'actual degà del Col·legi d'Advocats tarragoní reivindica que han augmentat els serveis de la corporació i critica el nomenament de Dolores Delgado com a Fiscal General de l'Estat
A finals d'any, el Col·legi d'Advocats de Tarragona celebrarà unes eleccions que comportaran el relleu de Manel Albiac, a la imatge, com a degà de la corporació | Àngel Ullate

 

L'actual degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Manel Albiac, encara el seu darrer any al capdavant de la corporació. Durant el seu mandat, Albiac s'ha multiplicat per augmentar la presència del Col·legi a la vida tarragonina i ha fet front a alguna crisi important dins la seva junta, com el passat mes de desembre quan quatre membres van presentar la dimissió.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Les xifres indiquen que ha aconseguit un dels seus objectius: «donar a conèixer l'advocacia». Quan va començar l'actual junta, junta que s'ha vist sacsejada per les tempestes provocades pel procès independentista català, el Col·legi estava present, com a patrons, en quatre fundacions, i ara que marxen col·laboren amb 9 entitats sense ànim de lucre.

 

Albiac, fill d'una molt coneguda família tarragonina, es mostra satisfet d'haver digitalitzat el Col·legi d'Advocats, haver-lo portat «al segle XXI», i haver ampliat el catàleg de serveis al col·legiat a la vegada que es reduïen les quotes «vora un 33%». En resum, es mostra satisfet d'haver aconseguit quadrar el cercle.

 

«Hem fet un Col·legi molt transversal»

— Després de vuit anys al capdavant del Col·legi d'Advocats de Tarragona, quin balanç féu del vostre deganat?

L'experiència ha sigut molt positiva i molt enriquidora. M'ha permès contactar i conèixer a molta gent que, d'una altra manera, no ho hauria pogut fer. També ha sigut una experiència institucional que m'ha permès conèixer l'advocacia des de dins: des de com es gestiona l'advocacia corporativa, l'advocacia executiva; fins a quina influència té en la redacció de normes o de gestió; o com es paga el torn d'ofici, i com funciona el servei de mediació.

 

— A grans trets, com definiríeu la vostra actuació de govern al capdavant de la corporació tarragonina?

Hem focalitzat la nostra actuació en el servei al col·legiat; les relacions institucionals i la gestió econòmica, sempre basant-se en un criteri d'eficiència. Hem ampliat i digitalitzat serveis. Ara, tenim un Col·legi del segle XXI, amb serveis digitalitzats com la justificació del torn d'ofici, el torn d'ofici, la biblioteca... De fet, tenim al núvol un conjunt editorial i també tenim una plataforma digital de formació que permet que el mateix col·legiat pugui escollir aquella formació que més li interessa per la seva orientació professional. Aquesta opció ajuda als col·legiats a racionalitzar el seu temps perquè poden escollir la formació que ells volen mentre concilien la seva formació professional, el seu despatx i la seva família.

 

— També parlàveu de la gestió econòmica...

Som un col·legi molt solvent. Hem racionalitzat les quotes, reduint-les vora un 33%, i hem augmentat els serveis. Hem fet un Col·legi sostenible i aquesta sostenibilitat passa per la captació de fons i col·laboració amb les administracions. Per últim, en l'àmbit institucional voldria apuntar que hem fet un Col·legi molt transversal amb la voluntat de donar a conèixer l'advocació, no només la nostra institució, sinó la professió. En aquesta línia hem apostat per estar presents en la Taula de Col·legis, on estan presents els 18 col·legis de col·legialització obligatòria, i també per ampliar la nostra presencia en entitats sense ànim de lucre. Vam començar com a patrons de quatre fundacions i hem acabat a més de 9 entitats sense ànim de lucre, vinculades i relacionades amb el Col·legi d'Advocats.

 

Manel Albiac destaca, de la seva etapa com a màxim responsable del Col·legi d'Advocats de Tarragona, haver augmentat els serveis al col·legiat, reduint quotes | Àngel Ullate

 

— Posàveu sobre la taula, el torn d'ofici. En quin punt es troba?

A Catalunya, gràcies també a la Conselleria de Justícia, es paga, de manera periòdica i ordinària, el torn d'ofici cada 45. A més a més, Catalunya té els mòduls de pagament més elevats de tot el país. Ara bé, que ens trobem en una situació molt positiva no vol dir que no es pugui millorar. Tant el Consell de l'Advocacia Catalana, com el Col·legi d'Advocats de Tarragona estem intentant que els mòduls siguin més elevats perquè es pugui dignificar la feina de l'advocat. La millora passa per dos vessants. Una millora augmentant el pagament del mòdul, del servei en concret. I l'altra és incloent nous mòduls, per altres assessoraments que no existeixen. Poso un exemple: el mòdul de segona oportunitat. Això implicaria que l'advocat que porta un concurs d'una persona física estigui millor retribuït.

 

«Vam anar a veure al Rei perquè ens van convidar»

— Com a tarragoní, per què penseu que encara no tenim la Ciutat de la Justícia?

— Perquè no hi ha hagut voluntat política. Les administracions no han mostrat interès per treballar a favor de Tarragona. Els esforços que implicarien la Ciutat Judicial han anat destinats a altres projectes de ciutat, com per exemple els Jocs Mediterranis. Així mateix no s'ha sabut entendre que tindre una Ciutat Judicial no és només un projecte de l'administració de justícia, sinó que també és un projecte de ciutat. Al voltant de la Ciutat Judicial sorgeixen altres Establiments que fan que millori la imatge de la ciutat. Moltes vegades a Tarragona tenim el problema que hi ha masses veus i això porta a deixar d'executar un projecte. Tarragona, el model de ciutat de Tarragona, perd sense un edifici judicial.

 

— Va aixecar força polèmica la visita als reis. Mirant enrere, quines conclusions trèieu d'aquell episodi?

Com a degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, i representant amb competències estatutàries en matèria d'actes institucionals, se'ns convida a una visita amb la Casa Reial i no podem fer res més que acceptar la invitació. Com una mostra de cortesia, si se'ns convida, nosaltres anem a informar. Nosaltres li vam explicar al Rei la situació real del Col·legi. Va ser una visita purament institucional que valoro molt positivament.

 

— A finals d'any, hi ha d'haver eleccions al Col·legi d'Advocats de Tarragona. Quin escenari es dibuixa?

No estem en període electoral però sí que sembla que hi pot haver més d'una candidatura. Si això es confirma, a mi em satisfà molt, perquè demostra que allò que vam proposar l'any 2013, s'ha aconseguit. Nosaltres volíem un Col·legi per a tothom, transversal, on tothom pogués dir la seva. Després de molts anys tot apunta que hem aconseguit que tothom se senti, o tothom senti, el Col·legi com a seu. Aquest fet fa que hi hagi diferents sensibilitats que vulguin participar d'aquest projecte institucional. Per tant, ho considero un objectiu complert i veig de manera molt positiva que puguin concórrer més d'una candidatura, em sembla molt positiu per a la vida col·legial. La nova junta de govern, i el no degà, segurament ho farà molt millor que jo.

 

Albiac considera molt positiu que a finals d'any es presentin diferents candidatures a les eleccions del Col·legi d'Advocats de Tarragona | Àngel Ullate

 

«Portes giratòries com la de Dolores Delgado no són bones per a la imatge que la justícia projecta a la ciutadania»

— Sou, durant els pròxims dos anys, el president rotatori del Consell de l'Advocacia Catalana. Quins objectius us marqueu?

La idea és que el mandat sigui executiu. El Consell és un òrgan coordinador de serveis. És la veu dels col·legis d'arreu de Catalunya. Hem d'impulsar un gran pacte per la justícia. Toca que ens posem en moviment i ens posem a executar allò que creiem que és bo per l'administració de la justícia. Des de l'advocacia, ara que hi ha un govern format, el que volem fer és comunicar, advertir, a l'administració pública, al ministeri de Justícia, a la conselleria, que s'han de posar en contacte, en relació, perquè això reverteixi en millores de l'administració de justícia. Us poso un exemple: no només s'han de construir palaus de justícia, també s'ha de fer front a unes infraestructures petites, obsoletes...

 

— Com a president del Col·legi de l'Advocacia Catalana, com valoreu el nomenament de l'antiga ministra de Justícia com a nova Fiscal General de l'Estat?

No hem consensuat una postura. Ara bé, m'arriscaré, com a degà de Tarragona, a dir que aquestes portes giratòries, aquest nomenament de persones que no són totalment alienes a influir en altres departaments, no és bo ni per la imatge del ministeri, ni de la mateixa Fiscalia, ni de la imatge que projecta la justícia al ciutadà. El ciutadà demanda dels polítics aquesta objectivitat, o aparença d'objectivitat, que no la pot donar algú que ha estat al ministeri. Inicialment, no faríem una lectura positiva d'aquests nomenaments. Però no només del de Dolores Delgado, sinó de qualsevol nomenament que no mantingui una certa objectivitat.