GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

El jutge arxiva finalment el judici de la tragèdia del Loveparade, on van morir dues tarragonines

El 24 de juliol del 2010 van morir 21 persones en una allau humana al festival de música alemany
La Marta i la Clara van perdre la vida a la tragèdia del Loveparade | TarragonaDiari.cat

 

El Tribunal Regional de Duisburg, a l'oest d'Alemanya, ha arxivat aquest dilluns, 4 de maig, el cas sobre la tragèdia del 2010 al festival de música techno Loveparade, on van morir 21 persones, ens elles dues joves tarragonines, la Marta Acosta i la Clara Zapater.

 

El que ha estat un dels casos judicials més complexos des que va finalitzar la Segona Guerra Mundial a Alemanya ha conclòs sense veredicte després de dos anys i mig i després de 184 vistes. Els jutges tenien previst exposar les seves conclusions després de donar a conèixer la decisió d'arxivar el cas. Aquesta resolució del tribunal és inapel·lable, malgrat que els familiars de les víctimes s'han mostrat contraris al seu sobreseïment.

 

El 24 de juliol de 2010 es va produir una allau humana en l'únic túnel d'accés i sortida al recinte del festival, la qual cosa va posar fi a la vida de 21 persones provinents de sis països diferents i d'edats compreses entre els 17 i 38 anys, entre les quals dues noies de Tarragona. Més de 650 persones van resultar ferides. A l'esdeveniment hi havien acudit gairebé el doble de persones de l'aforament permès, unes 250.000 persones.

 

La cort havia proposat a principis d'abril suspendre el judici a causa de les dificultats de celebrar les vistes pel risc de contagi de coronavirus. Així mateix, i en cas d'allargar el procés, la possibilitat de dictar sentència abans de finals de juliol, data en què prescriu el delicte, és molt baixa, segons els jutges.

 

Al banc dels acusats quedaven tres treballadors de l'empresa organitzadora del festival, Lopavent, mentre que els casos contra altres sis empleats de Duisburg i de Lopavent van concloure fa un any sense veredicte. Els jutges van considerar llavors que la tragèdia es va deure a una sèrie d'errors de planificació i al «fracàs col·lectiu» d'un gran nombre de persones el dia del festival.

 

Decepció i frustració: «Des del principi el cas els ha fet nosa»

El pare d'una de les víctimes, Paco Zapater, ha explicat a l'ACN que estan «enfadats, decebuts i frustrats». Zapater, que és advocat, s'ha queixat que fa temps que advertien del risc de prescripció el 27 de juliol d'enguany. «En gairebé dos anys i mig s'han fet 183 sessions de judici, és a dir, una mitjana d'una sessió i mitja a la setmana. En lloc de donar-se pressa ho han alentit fins que han trobat l'excusa del coronavirus per tancar el cas», ha lamentat. Segons Zapater, al darrere d'aquesta decisió només hi veu dues explicacions. «O una inoperància del sistema judicial alemany o una falta de voluntat del sistema judicial alemany, a qui des del principi el cas els ha fet nosa», ha afegit.

 

La confirmació de l'arxivament, tot i que era esperada, ha dolgut a les famílies, que l'han rebut com «la crònica d'una mort anunciada». «Ha estat un esforç molt considerable durant deu anys i no ha tingut fruit. Però nosaltres continuem i anirem a Estrasburg perquè ens considerem insatisfets», ha explicat. Segons Zapater, un judici que acaba sense sentència no és un judici. «No hem tingut un judici equitatiu tal com preveu la convenció dels Drets Humans», ha tancat.