«Nuestras madres» porta al REC Tarragona la reflexió sobre la memòria històrica

L'Antiga Audiència, gairebé plena, va vibrar amb aquest film del guatemalenc César Díaz | El relat, contundent i apassionat, podria descriure casos similars a l'Estat espanyol
Instant de la pel·lícula «Nuestras Madres», que es va veure al festival REC de Tarragona. | «Nuestras Madres»

«Nuestras madres», l'òpera prima del guatemalenc César Díaz, va fer reflexionar als espectadors del REC Tarragona sobre la memòria històrica. Una Antiga Audiència gairebé plena va vibrar amb el relat d'aquest film, centrat en la recuperació dels cossos de les persones assassinades per la dictadura militar guatemalenca. L'Ernesto, un jove antropòleg en busca del seu pare, n'és el protagonista. Tot i això, les mares, que mai van oblidar el que havia passat trenta anys abans, són les encarregades d'aportar passió, lluita i profunditat en aquesta pel·lícula, que va guanyar la Càmera d'Or al Festival de Cannes. 

  • NOU SERVEI DE TARRAGONADIGITAL: T'enviem les notícies més importants de la teva ciutat al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Un relat profund i que es pot transportar a l'Estat espanyol

L'Ernesto és un jove antropòleg que forma part de la Fundació Forense, encarregada d'identificar els cossos d'aquells que van desaparèixer durant la dictadura militar de Guatemala. A través de la seva història i el desig de trobar el seu pare, l'espectador comença a comprendre què comporta viure amb un familiar desaparegut. El relat, però, no acabaria de profunditzar si no fos per l'aparició de les mares, la majoria ancianes, que mai han oblidat els fets de la dictadura militar. 

«Nuestras madres» és un guió que podria transportar-se a l'Estat espanyol sense dificultats. La memòria històrica, reparar els mals del passat, és el tema central d'aquest film. Tal com centenars de famílies guatemalenques segueixen lluitant per recuperar els seus morts, famílies espanyoles continuen esperant exhumacions per poder acomiadar, tal com es mereixen, els desapareguts durant la dictadura franquista.

César Díaz, director, ha dut fins a la gran pantalla un conflicte fins ara invisible al seu país. La desesperació del protagonista contrasta amb la fortalesa de les mares, que des de petits pobles persegueixen el desig d'enterrar marits, fills, cosins i tiets. Amb aquests dos perfils, Díaz s'assegura relatar totes les actituds vers un mateix fet. També la de la mare de l'Ernesto, que no vol remoure el passat per evitar ferir els sentiments del seu fill. 

L'Antiga Audiència va vibrar amb aquesta pel·lícula, que enguany ha guanyat el premi Càmera d'Or al festival de Cannes. 

També et pot interessar: 

"🇪🇸 Unes 200 persones defensen la unitat d'Espanya a Tarragona" "CINEMA: 'O que arde', d'Oliver Laxe, triomfa al Festival REC de Tarragona"