ARA MATEIX

🚧 Estudiants i CDR tallen l'autovia A-7 a Tarragona

ARA MATEIX

🚧 Estudiants i CDR tallen l'autovia A-27 a Tarragona

Envelliment i relleu generacional: les dues cares del barri de la Fraternal de Valls

En l'actualitat, el barri s'ha convertit en un dels més cèntrics i ben comunicats de la capital de l'Alt Camp
Imatge actual del carrer Creu de Cames | Albert Oliva

 

L'any 1957, una colla de companys de feina es van proposar de construir habitatges propis en règim de cooperativa. El projecte, encomanat a l'arquitecte Joaquim Batlle de Moragues, constava de 100 cases adossades, distribuïdes en 5 carrers, més un de transversal d'accés, una plaça, 5 espais destinats a serveis i un arbre ornamental davant de cada edifici. El 6 d'octubre de 1964 es van donar per acabades les obres de construcció del grup d'habitatges La Fraternal i encara avui es destaca que «entre tots els veïns, ho van fer tot».

 

Manel Odina és l'actual president de l'associació veïnal i assegura que ha perdut el compte dels anys que fa que està al capdavant del barri. Relata que, en l'actualitat, la mitjana d'edat del barri és molt elevada, ja que «hi viu molta gent autòctona amb més de 95 anys: persones que van fundar i construir el grup d'habitatges, i que ara són molt grans». No obstant això, el president també diu que hi ha una altra realitat que es comença a imposar, pel fet que «en els darrers anys algunes famílies joves han comprat les cases, les han reformat i han vingut a viure-hi».

Primeres cases aixecades al barri | Manuel Fernàndez

El pont, la primera connexió amb la ciutat

En els seus inicis, el barri de la Fraternal no tenia una connexió fàcil amb el centre de Valls, ja que els habitatges es trobaven en una part del terme municipal segmentada pel torrent de la Farigola. Els veïns, per solucionar aquesta problemàtica, van emprendre la iniciativa de gestionar i sufragar íntegrament la construcció d'un pont que connectés el barri amb el centre històric de la vila. Per la seva banda, l'única aportació que va fer l'administració, va ser donar el vistiplau al projecte i fer acte de presència en l'acte inaugural, el 18 de juliol de 1969. 

 

Amb els anys, el vial s'ha convertit en una de les artèries principals de la circulació vallenca i ara la Fraternal és un dels barris més cèntrics i més ben comunicats de la ciutat. Aquesta realitat, però, es contraposa fortament amb la tranquil·litat que es respira en cada casa i carrer de la cooperativa d'habitatges. Odina explica que els veïns sempre han posat una atenció especial en l'enjardinament de les zones verdes dels espais comuns, i «aquesta cura ha convertit el nostre barri en un veritable pulmó verd de Valls».

Aspecte actual del pont impulsat pels veïns del barri | Albert Oliva

 

De fet, els veïns encara avui s'encarreguen del manteniment dels espais verds del barri i, fins i tot, ells mateixos compren i planten les flors de temporada i les plantes ornamentals dels carrers. «L'Ajuntament de Valls pot ajudar-nos en el manteniment, però la despesa dels jardins l'assumim els veïns, per tal de tindre flors i arbres vius davant de cada casa», subratlla el president. 

 

«Ens falta un local social»

La Fraternal, tot i l'edat avançada de la majoria dels seus residents, Ã©s un barri molt actiu. Al llarg de l'any, destaquen diverses activitats culturals que apleguen un bon nombre de residents, com els actes de la Festa Major a finals de juliol, una calçotada, una paella popular o l'arribada del patge reial i del tió, per Nadal. Tanmateix, aquestes trobades socials s'han de desenvolupar al carrer, ja que no hi ha cap espai amb capacitat per a reunir tot el veïnat en cas de mal temps.

 

Altres necessitats i demandes de l'associació són, per una banda, l'asfaltatge dels carrers, algun dels quals es troba força deteriorat, i per l'altra, la instal·lació de la fibra òptica, que sembla que serà una realitat a curt termini. Val a dir que en els darrers anys, l'Ajuntament de Valls ha dut a terme millores en alguns carrers i s'ha renovat tot l'enllumenat de la via pública. Aquesta darrera acció ha consistit a renovar 49 punts de llum, substituint les llumeneres i instal·lant llums LED que augmenten la sensació d’il·luminació amb una major eficiència ambiental i reduint, a la vegada, un 80% de costos energètics.

La plaça de Pompeu Fabra és el punt neuràlgic de la vida social del barri | Albert Oliva

 

La tertúlia diària

La plaça de Pompeu Fabra fa més de 55 anys que és l'epicentre social i cultural de la Fraternal. Diàriament, els seus bancs acullen la colla de tertulians més veterans. Ells repassen les batalles viscudes, les visites temporals que rep el veïnat o l'aparcament massiu i incontrolat que avui dia pateixen els carrers del barri. Aquesta tertúlia diària també reuneix, si el matí és assolellat, alguns dels fundadors del grup d'habitatges que encara viuen al barri. Les seves converses comparteixen espai amb la vegetació frondosa i es mesclen amb la sonoritat del sortidor d'aigua que sempre raja.

 

Ells mateixos destaquen que, a vegades, la trobada quotidiana té l'al·licient d'un aniversari, una onomàstica o qualsevol altre esdeveniment important a nivell personal. Ho celebren amb un aperitiu i algunes notes musicals que alegren el matí. La tertúlia simbolitza l'acolliment dels valors immaterials i es converteix en una mostra més de l'evolució del treball col·lectiu i de la convivència social que s'ha aconseguit com a comunitat. Avui, puc dir que, com a vianant, he tingut la sort desviar el meu camí i entrar en un autèntic jardí per tal de contemplar l'escena.

Imatge d'una tertúlia de fa alguns anys | Assumpció Bastida

Potser també t'interessa:

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris