Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

La química tarragonina preveu poca afectació per la prohibició del plàstic d'un sol ús

L'AEQT considera que limitar-se a vetar i configurar una mala imatge del plàstic no és la solució, però assegura que la prohibició no tindrà grans conseqüències
L'AEQT considera que vetar i donar mala imatge al plàstic no és la solució | Cedida

 

La prohibició del plàstic d'un sol ús no es preveu que agafi per sorpresa a la indústria química tarragonina. Si més no, el gerent de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona, Juan Pedro Díaz, assegura que la nova regulació no comportarà conseqüències significatives a nivell territorial i que l'afectació, previsiblement, serà menor. De les trenta empreses químiques, només una quarta part es dediquen plàstic.

 

La majoria d'empreses no es veuran afectades per la prohibició

Dow Chemical, Repsol Química, Covestro o Ercros són tan sols algunes de les companyies amb plantes a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre que tracten amb plàstics, malgrat que a la majoria no els afecta de manera directa, ja que treballen amb plàstics específics d'alt valor afegit o bé manipulen el plàstic com a matèria primera per als transformadors.

 

Tan sols suposen una minoria les indústries que fabriquen plàstics destinats a fer-ne un sol ús, bàsicament empreses dedicades a l'embalatge de productes alimentaris, farmacèutics o cosmètics. Però ja s'han començat a fer avenços per accelerar el desenvolupament de solucions, ja que aquest tipus d'empreses són les que estan en el punt de mira de la Unió Europea.

 

L'Associació Empresarial Química de Tarragona no preveu una gran afectació. | CEDIDA

 

L'AEQT considera que vetar i donar mala imatge al plàstic no és la solució

Tarragona suposa el cinquanta per cent de la indústria química de Catalunya i el 25 per cent de l'espanyola, i el plàstic hi té un gran pes. A més, pel fet de ser un tema de sector en global i no pel que fa a empreses concretes, l'AEQT ha pres la veu cantant. Malgrat que no qüestiona la nova normativa europea —redactada amb l'objectiu de reduir la contaminació al mar— ho valora des d'un altre prisma.

 

I és que segons l'AEQT, configurar una mala imatge del plàstic i prohibir-lo no és la solució, i queda camí per recórrer en altres vies, com el foment de la sostenibilitat, la conscienciació social o l'impuls del reciclatge químic i la recuperació energètica. En aquest sentit, tot i ser dels primers països en reciclatge, en recuperació energètica Espanya està a la cua.

 

En aquest sentit, Laura Martín, tècnica de Medi Ambient de l'AEQT, considera que «és cert que les empreses han d'afavorir la innovació i el reciclatge i buscar altres vies de valorització, però des de l'associació no creiem que la prohibició la via més efectiva». «El problema no és el plàstic, sinó fer ús raonable dels productes, conscienciant la població, i afavorir que, un cop acabat el seu cicle de vida, el producte pugui ser reutilitzat, reciclat o recuperat energèticament», afegeix.

 

Algunes empreses estan agafant embranzida

Juan Pedro Díaz afirma que algunes empreses estan evolucionant i «se'n van al plàstic de major valor afegit». Les empreses estan agafant embranzida en la fabricació de plàstics amb usos més específics, com per exemple en el desenvolupament de bateries i materials per als cotxes elèctrics —un seixanta per cent d'aquest vehicles estan equipats amb plàstic per guanyar lleugeresa— o les aspes dels aerogeneradors.

 

El gerent de l'AEQT insisteix que el sector és molt ampli i hi ha desenes de famílies de tipus de plàstics. El més habitual, però, és classificar els plàstics en tres grans grups: els termoplàstics, els termoestables i els elastòmers. «Aïllaments, ampolles, material d'ús mèdic com xeringues o guants, fibres plàstiques... no tot ha d'estar al mateix sac», ha manifestat.

 

Aquesta sofisticació, però, no servirà perquè la indústria química de les comarques de Tarragona eviti, a un nivell o altre, les conseqüències de la nova regulació, a part de notar un «dit acusador» per fabricar un material vist l'enemic per excel·lència del medi ambient. I és que el plàstic pot tardar entre cent i un milió d'anys a desintegrar-se. Només una canyeta de plàstic necessita vuit-cents anys per biodegradar-se i desaparèixer per complet.

 

Una canyeta tarda 800 anys a desintegrar-se  | CEDIDA

 

 

Comentaris