L'acusació popular demana set anys de presó per als dos directius encausats del projecte Castor

Arca Ibérica atribueix a Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau un delicte ambiental amb «risc greu»
El Consell de Ministres va acordar el desmantellament del Castor l'octubre del 2019 | acn

L'acusació popular en el cas dels terratrèmols causats per les injeccions de gas del projecte Castor, exercida per l'Associació Nacional Arca Ibérica, demana set anys de presó per als dos directius de l'exconcessionària Escal UGS encausats. En l'escrit que sol·licita al jutjat número 4 de Vinaròs l'obertura de judici oral atribueix al president Recaredo del Potro i el conseller delegat José Luis Martínez Dalmau, així com a la mateixa societat Escal UGS, un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient «amb risc greu de perjudici per a la salut de les persones i greu risc de deteriorament irreversible o catastròfic». Els retreu que van desoir reiteradament les diverses advertències de risc sísmic.

L'escrit d'Arca Ibérica repassa tots els informes i advertències documentades de risc sísmic a disposició de la mateixa empresa, que els havia encarregat, entre d'altres, a l'Institut del Petroli Francès o la consultora Gaffney Cline and Associates. Recorda també que, arran d'una al·legació de l'Observatori de l'Ebre informant que es tractava d'una activitat potencialment generadora de terratrèmols, van fer instal·lar dos sismògrafs a Alcanar (Montsià) i Alcalà de Xivert (Castelló) per monitorar els moviments sísmics durant les injeccions.

Malgrat això, l'activitat d'injecció de gas al magatzem iniciada a principis de juny de 2013 va acabar generant, a partir de principis de setembre una onada sísmica de més d'un miler de terratrèmols, dels quals una quinzena es van poder percebre no només a la costa de l'Ebre i de Castelló, sinó que en el cas del de major magnitud, 4,3 graus a l'escala de Richter, va arribar a ser sentit a Barcelona i València. Es tracta de sismes d'intensitat II i III que, segons l'acusació popular van generar «una situació de greu risc per a la salut i seguretat de les persones i greu perjudici per a l'equilibri dels sistemes naturals».

El govern espanyol va acabar tancant les instal·lacions el 26 de setembre de 2013 arran de la crisi sísmica al magatzem. El projecte Castor, de fet, mai va passar de funcionar en període de proves. Escal UGS només hi va poder arribar a injectar al voltant de 100 hectòmetres cúbics de gas al subsòl dels 1.900 en total que, segons les seves teories, podia arribar a emmagatzemar.

Després d'anys d'informes i especulacions, el govern espanyol del PSOE va anunciar a finals de l'any passat que ja no es tornaria a posar en marxa definitivament i es va comprometre a desmantellar-lo. Segons va declarar al Congrés l'exministre d'Indústria del PP, Álvaro Nadal, el projecte tenia un «greu error de disseny» que el feia inviable. El govern espanyol, però, que va indemnitzar amb 1.350 milions d'euros l'exconcessionària en mans de Florentino Pérez quan va decidir renunciar al projecte, s'ha negat sistemàticament en diferents etapes a donar explicacions sobre aquests errors.

A banda de la petició de set anys de presó per a cadascun, Arca Ibérica demana també per a del Potro i Martínez Dalmau 30 mesos de multa amb una quota diària de 40 euros, així com la seva inhabilitació per exercir activitats industrials vinculades amb el sistema gasista espanyol durant tres anys i mig. En el cas de la societat mercantil Escal UGS, la pena sol·licitada és de tres anys i mig de multa amb una quota diària de 350 euros així com la prohibició d'efectuar activitats industrials en el sistema gasista durant el mateix període de temps. L'exconcessionària va fer fallida i va entrar en concurs de creditors el setembre de 2019.

"Delta de l'Ebre: Reobre un nou tram de la barra del Trabucador" "Innovador mètode per quantificar l'impacte que té la vida d'un producte en el sòl"