Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

CAS JULEN

Un policia del rescat: «No pararem fins que el tornem als seus pares»

ATENCIÓ

Els serveis d'emergència rescaten una dona de 84 anys que havia caigut a casa seva, a Reus

L'alcalde de Riba-roja posposa la decisió sobre l'abocador fins la reunió amb la Generalitat

La majoria dels ajuntaments de la comarca, a excepció d'Ascó, Flix i Tivissa, estan en contra del projecte
L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, amb altres alcaldes al consell comarcal de la Ribera d'Ebre. | TarragonaDigital

 

L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, s'ha compromès davant de la resta d'ajuntaments de la Ribera d'Ebre a no donar cap pas més en la tramitació del projecte d'abocador de residus industrials previst al municipi fins que s'hagi celebrat l'anunciada reunió amb la Generalitat, els promotors i els batlles de la comarca. Així ho ha manifestat en el decurs de la reunió del consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre, convocat monogràficament per tractar la polèmica. La gran majoria de representants municipals —a excepció dels d'Ascó, Flix i Tivissa— s'han manifestat categòricament en contra de l'abocador perquè truncaria el model econòmic territorial basat en la producció agrària i el turisme de qualitat. Unes 200 persones s'han concentrat davant la seu comarcal per protestar contra el projecte.

 

«El meu compromís ha estat el de no prendre decisions precipitades. Però hem de recordar que hi ha autonomia municipal. He entès per part de la resta de companys alcaldes que això és un projecte que transcendeix més enllà dels límits municipals. Recollint aquest parer, m'he d'asseure, reflexionar i prendre decisions», ha declarat Suárez a la sortida del consell d'alcaldes, tot precisant que la tramitació de la llicència d'obres —sol·licitada aquest desembre— d'un projecte amb una inversió superior als 10 milions d'euros «no es fa en un mes ni en dos». De fet, ha retret als ajuntaments crítics que no es pronunciessin en contra quan l'any 2012 el projecte va rebre l'autorització ambiental de la Generalitat i, l'any següent, va ser aprovat el Pla Especial Urbanístic.

 

Malgrat això, ha situat el punt de partida per a les pròximes decisions a partir de la reunió que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar aquest dijous per abans d'acabar al mes amb el Departament, l'Agència de Residus de Catalunya, els promotors —la UTE Griñó-Urbaser—, el consistori i el consell d'alcaldes de la comarca. Es tracta, segons ha remarcat, d'un projecte privat sobre 34 hectàrees i amb la previsió de funcionar 21 anys que, de moment, no figura en la planificació de residus de la Generalitat.

 

Suárez ha defensat el projecte davant dels altres alcaldes

En cap cas, però, Suárez ha parlat de replantejar el projecte o descartar-lo. Davant la resta de batlles, ha desplegat els seus arguments per defensar l'abocador. No només en clau local —a banda dels impostos directes, el consistori preveu ingressar 150.000 anuals durant els tres primers anys i 175.000 a partir del quart, eximir els veïns del rebut de la brossa, la construcció d'un vial de 8 quilòmetres o 14 llocs de treball directes—, també ho ha intentat fer en clau territorial. 

 

Imateg de la reunió del consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre. | TarragonaDigital

 

 

«Crec que no hem resolt encara l'encaix de tres poblacions —Flix, Ascó i Riba-roja d'Ebre— . No hem de perdre de vista que el 92% del PIB de la comarca és del sector industrial. És una de les coses que hem de resoldre», ha etzibat, tot considerar-se «corresponsable» d'aquesta situació, que ha atribuït principalment a la dispersió dels programes de diversificació que impulsa l'ens comarcal. Per contra, considera que l'abocador, el model de gestió del qual ha qualificat com a "diferent" del polèmic dipòsit de Tivissa, podria acabar resultant un «pol d'atracció» d'empreses de sectors de «tecnologia punta» com la «robòtica».

 

Considera l'alcalde de Riba-roja que una instal·lació com aquest abocador de residus no llasta la voluntat de molts pobles de la comarca d'integrar tot el seu territori dins de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre i ha posat l'exemple de Port Aventura, instal·lat al costat del polígon petroquímic de Tarragona. «Crec que és possible que convisquin tres sectors a la comarca», ha assegurat, tot refermant la seva confiança en les iniciatives del sector primari i en l'ampliació dels espais del municipi protegits ambientalment. 

 

To cordial

Tant Suárez com la resta d'alcaldes han coincidit ha subratllar el to cordial en el qual ha transcorregut la trobada i que totes les parts han pogut presentar i defensar els seus arguments. Finalment, no ha assistit cap representant de l'Ajuntament de Tivissa, només els representants municipals d'Ascó —apel·lant a l'autonomia municipal— i de Flix —que no s'ha volgut pronunciar— han evitat posicionar-se en contra. La resta de batlles ha mostrat el seu rebuig «rotund» al projecte.

 

L'alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, ha recordat que el futur del territori «no passa per tenir més abocadors», després dels «problemes» amb els residus que generen les nuclears, la contaminació del pantà de Flix o l'esmentat dipòsit de Tivissa. «Ja no en volem més», ha subratllat, tot refermant l'aposta de la comarca per la diversificació econòmica a partir de l'agricultura, la ramaderia el turisme, la cultura i el patrimoni. També ha indicat la contradicció que suposaria la instal·lació amb la voluntat d'ampliar la reserva de la biosfera. 

 

«No generen tants llocs de treball com la indústria, però l'abocador no diversificar res i no aportarà riquesa. Hi ha pobles que tenen abocadors i no són més rics», ha advertit. De fet, ha recordat Carim, un dels objectius del mandat de l'ens comarcal era com afrontar el futur tancament de la nuclear d'Ascó o la gestió dels residus de Flix. Assegura que els alcaldes no tanquen la porta en cap cas a la indústria però exigeixen que aquesta sigui «neta». 

 

De la trobada, ha explicat la presidenta del Consell, ha sortit l'acord de confeccionar una moció a partir del document inicial de rebuig dels alcaldes i algunes aportacions recollides en la reunió, per traslladar als plens dels diferents ajuntaments. Els alcaldes han acordat també que la defensa del territori no acabi generant «trencadisses» entre persones i pobles. 

 

Diverses persones es van concentrar davant del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. | TarragonaDigital

 

 

  

Pressió jurídica i popular

Per la seva banda, un dels alcaldes més actius en l'oposició al projecte, Joan Juncà, de la Torre de l'Espanyol, ha valorat el compromís de Suárez però ha lamentat que no hagi servit per descartar definitivament el projecte. Juncà ha posat en dubte, malgrat tractar-se d'un projecte que es tramita des de fa deu anys i que hauria seguit tots els passos administratius legals, se li hagi donat la publicitat que requeriria. En aquest sentit, ha anunciat que més enllà dels passos polítics, el seu consistori, juntament amb els d'Almatret (Segrià) o Benissanet contribuiran a finançar les despeses d'un bufet d'advocats que prepara possibles accions legals per aturar el projecte.

 

Juncà també s'ha mostrat confiat que la pressió popular pugui contribuir decisivament a tombar l'abocador, com ja va passar amb la implantació de la central tèrmica d'Enron a Móra la Nova. De fet, aquest divendres a la tarda, unes 200 persones amb pancartes i xiulets s'han concentrat davant la seu del consell comarcal, abans i durant la reunió dels alcaldes. «La força popular ha tombat molts projectes i confio que aquest també el puguem tombar», ha refermat, tot recordant també la «ràpida reacció» de les administracions locals.

Comentaris