GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

El Bisbat comença a reconstruir el temple parroquial d'Alfara de Carles, el més malmès de la Diòcesi

Els feligresos feien les misses en un petit espai a l'entrada de l'església pel risc d'alguns elements de desprendre's
Els feligresos feien les misses en un petit espai a l'entrada | Aj. Alfara de Carles

 

Les obres de conservació i restauració de l'església parroquial de Sant Agustí d'Alfara de Carles han començat aquest dijous. Aquest temple parroquial és el que es troba en un pitjor estat de conservació de tota la Diòcesi de Tortosa. Com ha explicat el rector Miguel Gasulla, els diumenges celebraven l'eucaristia en un altar petit i un espai reduït a l'entrada de l'església, «on hi havia menys perill». Els principals problemes que acumula l'edifici parroquial són humitats, esquerdes i fissures, un cel ras a punt de desprendre's i plaques de fibrociment a la teulada. També es voldria recuperar el conjunt d'arcs i voltes que es van enderrocar el segle passat pels desperfectes que havien provocat les humitats però el cost és alt.

 

 

Les obres retardades pel coronavirus

La primera fase de restauració de la parròquia d'Alfara de Carles comença aquest dijous amb els treballs a les cobertes. Les obres s'han adjudicat a l'empresa Obres Tomàs Estrada per 142.780 euros. La retirada de les plaques de fibrociment, poc adequades per aquest tipus de construccions patrimonials, la farà l'empresa Olegario Estrada per 7.993,26 euros. L'obra està cofinançada pel Bisbat de Tortosa, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura. L'inici dels treballs, previst a l'abril, s'ha retardat per la crisi de la Covid-19.

 

Entre les patologies que afecten l'església de Sant Agustí destaquen importants humitats, esquerdes i fissures que afecten els paraments verticals; un cel ras en molt mal estat de conservació i amb risc de desprendre's «en qualsevol moment»; les plaques de fibrociment que hi ha a la teulada i s'han de retirar; i la recuperació del conjunt d'arcs i voltes que es van enderrocar durant el transcurs del segle passat arran dels greus desperfectes que patien per les pluges i les humitats.

 

En aquesta primera fase es retiraran les plaques de fibrociment i els cavalls metàl·lics i les bigues de formigó pretesat de l'estructura que sustenta la coberta. També es retirarà el cel ras de canyís interior i es reconstruiran les cornises perimetrals que han desaparegut però que es poden restaurar a partir dels vestigis encara existents. També es recuperaran algunes finestres laterals a l'edifici per donar accés a més llum al temple i s'instal·larà una nova estructura de fusta com un joc de bastonets xinesos que generarà un efecte visual de corbes per recordar les antigues voltes desaparegudes. Finalment, es cobrirà amb plaques laminades la coberta lleugera i amb teula àrab la teulada tradicional. La reconstrucció dels arcs i les voltes s'ha descartat pel seu alt colt i per falta de mà d'obra especialitzada.

 

El Bisbat comença a reconstruir el temple parroquial d'Alfara de Carles | Aj. Alfara de Carles

Habiliten un espai per a fer missa

Mentre durin les obres, els feligresos podran seguir assistint a missa en un centre que ha cedit l'ajuntament. Fins ara les litúrgies dels diumenges es feien en l'únic espai segur que hi havia a l'església, amb pocs bancs i un altar petit prop de l'entrada al temple. «Era una situació estranya, amb poca gent i pocs bancs. Ara ens trobarem en un centre municipal per fer la missa», ha explicat el mossèn Gasulla. «Hem de cuidar el temple i fer tot el possible perquè estigui en bones condicions. És una llàstima que es deteriori, vagi caient i els desperfectes es facin més gran», ha destacat el rector.

 

 

Un temple reconegut

L'església de Sant Agustí d'Alfara de Carles és Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la seva torre-campanar. Data de la segona meitat del segle XVIII i és d'estil barroc, més classicista a l'interior i amb elements estilístics més tardans a la portalada. El temple està format per una planta rectangular de 25 metres de llargada per 18 metres d'amplada. A la cantonada nord-est se situa una torre de defensa quadrada, molt massissa i de més de 20 metres d'altura, d'origen medieval. Està coronada per una espadanya per a les campanes.

 

A l'interior no hi ha cimbori central. Té planta de saló —o hallenkirchen— formada per tres naus, amb tres crugies laterals pels costats llargs i quatre pilars exempts del barroc aragonès. Als peus de l'edifici es troba un cor alt sobre arcs rebaixats. La teulada és a dues aigües i a banda i banda de l'absis, les dues sagristies tenen menys altura. La portalada compta amb un frontispici còncau-convex en el qual apareix la data de 1786 —possible data de construcció del temple—.