Una avioneta realitzant el tractament contra el mosquit tigre a l'Ebre.

La campanya contra el mosquit al delta de l'Ebre bat rècords de tractaments pel temporal Gloria i les pluges

El Copate reclama un compromís de les administracions per trobar tractaments viables i finançament estable

Els efectes del temporal Gloria i les pluges de la primavera han contribuït a un considerable increment de tractaments en la lluita contra el mosquit al delta de l'Ebre aquesta campanya. Els tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) han batut enguany el rècord d'hectàrees tractades en espais naturals, 5.486 en total. L'organisme, però, avisa que l'èxit futur de la lluita contra les plagues dependrà de que les administracions validin productes efectius per al tractament de la plaga davant les restriccions de la Unió Europea. En el cas de la lluita contra la mosca negra, reclamen arribar a un acord per garantir el finançament estable amb la participació dels municipis.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Un any complicat i difícil, que ha arribat a posar en tensió màxima el servei, en paraules del director tècnic del Copate, Raül Escosa,. Les conseqüències del temporal Gloria ja feien preveure un escenari d'elevada complexitat en el cas del control de la plaga dels mosquits en els espais naturals deltaics. Uns tractaments que depenen també, en bona mesura, de les inundacions parcials i temporals de les zones litorals, de les pluges, les inundacions que fins i tot poden provocar el pas de fronts sense pràcticament precipitació i de les oscil·lacions del nivell del mar.

La plaga, segons recorden els tècnics, s'ha d'atacar en la seva fase larvària, quan habita dins de l'aigua, davant les grans dificultats que genera fer-ho en fase adulta, quan ja volen. I en aquest cas, el Gloria, de fet, va desdibuixar les prediccions i els límits dels focus que habitualment controla el Copate: si bé en alguns casos van desaparèixer, aquestes variacions van obligar a extremar la vigilància i el control.

Finalment, el nombre d'hectàrees tractades en espais naturals supera un 63% el de la passada campanya i se situa 1.000 per sobre del rècord assolit el 2018. I, malgrat això, diu el Copate, encara haurien pogut ser més. L'estat d'alarma declarat per la pandèmia de la covid-19 va obligar a paralitzar els treballs unes quantes setmanes fins que els tractaments van ser considerats serveis essencials. Els tractaments s'han enfilat fins els 929 respecte els 560 de l'any passat. Als arrossars pròxims a les àrees urbanes, espais més acotats i que actuen a mode de barrera, els tres tractaments concentrats durant els mesos de juliol i agost van abastar unes 5.234 hectàrees amb 47 hores de vol d'avioneta.

Malgrat la intensa activitat, Escosa assegura que les actuacions poden resultar efectives si es posen eines a disposició dels tècnics i es planifica adequadament la campanya, també marcada per una elevada presència de visitants aquest estiu al delta de l'Ebre. En aquest sentit, ha destacat també la col·laboració d'altres agents presents al delta de l'Ebre i ha posat com a exemple la millora que ha suposat el canvi de model de gestió de l'aigua a la finca de Bombita, gestionada pel govern espanyol. «El millor tractament és aquell que no fas», ha subratllat.

Un problema de «salut pública»

Mantenir, però, aquest tipus de lluita contra una plaga que afecta especialment l'activitat humana al delta de l'Ebre planteja alguns interrogants de cara el futur pròxim. La intenció de les autoritats de la Unió Europea d'eliminar l'ús d'alguns dels productes utilitzats per al tractament als arrossars genera inquietud entre els tècnics de l'organisme. Diuen que l'alternativa, el BTI, el larvicida biològic que s'utilitza als espais naturals, no és prou efectiu en el cas dels arrossars. El cost de tractar en aquestes zones es podria triplicar, fins i tot.

Escosa, en aquest sentit, reivindica aquesta tasca de control com una qüestió de «salut pública». Especialment, davant la cada cop més freqüent arribada de virus i malalties dels quals algunes varietats de mosquit en són vectors transmissor, com el virus del Nil Occidental, amb diversos casos mortals aquest estiu a Andalúsia i un cavall infectat al delta de l'Ebre. «Per aquí vindran els perills: transmetre un virus és molt fàcil», ha remarcat, recordant també l'actual context de pandèmia del coronavirus. «Els tècnics només demanem eines per controlar-los», ha reblat.

Pel que fa a la mosca negra, l'inici dels tractaments a principis del mes de febrer hauria permès millorar l'efectivitat de la lluita aquesta temporada atacant la primera població de larves abans que s'escampin pel tram final del riu. En aquest cas, els tècnics van efectuar fins a sis tractaments fins al mes d'agost —un més que el passat 2019— abocant al riu prop de 13.000 litres de BTI. Malgrat això, continua sobre la taula la reclamació de poder incidir sobre els cabals del tram final de l'Ebre, només es pot tractar per sota dels 300 metres cúbics per segon, en la línia d'afavorir mesures que aturin la seva expansió.

El problema del finançament

L'altre gran cavall de batalla en aquest terreny, però, continua sent la necessitat de dotar les actuacions contra aquestes plagues d'un instrument administratiu estable que garanteixi anualment els recursos financers necessaris, blindant les actuacions de l'aigua de salubritat de l'organisme. «Els mosquits i les mosques negres no n'entenen de papers», subratlla el president del Copate, Joan Alginet, que s'ha proposat tancar un conveni per als pròxims quatre anys per poder treballar «amb garanties» i evitar que les actuacions dels tècnics segueixin condicionades per decisions administratives i polítiques, molt sovint amb temps de resposta i necessitats diferents.

Si bé, finalment, aquest 2020 es van aconseguir més recursos per actuar contra aquestes plagues, Alginet ha precisat que caldrà articular un mecanisme administratiu que permeti garantir les aportacions compromeses per part dels diversos organismes implicats. Així, d'un pressupost total d'1,3 milions d'euros, la Generalitat n'assumeix 850.000, 260.000 la Diputació de Tarragona 260.000 i 218.000 els ajuntaments del Delta per la lluita contra el mosquit.

La idea és que el Govern es faci càrrec de la meitat del cost, l'ens provincial d'una quarta part i la restant els ajuntaments, incloent també una participació en el tractament contra la mosca negra. Aquest últim aspecte, segons ha reconegut, ha generat controvèrsia i alguns consistoris qüestionen de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre qüestionen que hagin d'assumir el cost. El Copate, que ha posat sobre la taula que es ponderin criteris de proximitat al riu Ebre, habitants i superfície, creu que la Generalitat, com a principal responsable de finançar les actuacions, hauria de trobar una solució al respecte per determinar com es canalitzar l'aportació municipal.


Comentaris