Cultivar cloïsses on ja no és rendible plantar arròs: una alternativa per als camps salinitzats del Delta

Un projecte de l'IRTA ho assajarà a la badia dels Alfacs per guiar els agricultors i aqüicultors en la reconversió
Volen cultivar cloïsses on ja no és rendible plantar arròs | ACN

La cria de cloïsses està sent cada vegada més complicada al litoral mediterrani. Un dels principals problemes, sobretot al delta de l'Ebre, és el cranc blau, una espècie invasora que s'alimenta de bivalves en totes les fases de desenvolupament. Investigadors de l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) assagen la possibilitat de criar cloïsses als arrossars de la badia dels Alfacs on, per la pujada del nivell del mar i la subsidència del Delta, el sòl s'ha salinitzat i no és rendible el cultiu d'arròs. El projecte Fitogel vol guiar els agricultors i els aqüicultors per reconvertir els camps d'arròs en vivers de bivalves, una alternativa que podria aportar molts beneficis per la gran demanda de cloïssa que hi ha al mercat.

 INVITACIÓ: Ja us podeu unir al grup oficial de Facebook del TarragonaDigital on comentem entre tots les notícies de Tarragona! El grup us encantarà: us informareu i també us entretindreu. FEU CLIC AQUÍ, US ENCANTARÀ!

Vivers de bivalves per reconvertir els camps d'arròs

Cultivar les cloïsses en espais blindats al seu principal depredador, el cranc blau, podria permetre recuperar una producció d'aquest bivalve que està en declivi des de l'arribada de l'espècie invasora al Delta. El projecte Fitogel no només estudiarà la viabilitat de criar cloïssa en basses de terra, com són els arrossars, sinó que també analitzarà com millorar l'alimentació dels bivalves, utilitzant gels de fitoplàncton i noves soques de microalgues que podrien simplificar els requeriments per cultivar-les i incentivaria inversions per produir aquest aliment. Com ha apuntat Margarita Fernández, investigadora de l'IRTA, en les primeres etapes de vida de la cloïssa, com més diversitat d'espècies de microalgues se'ls aporta, creixen més i sobreviuen més.

Actualment, la cloïssa té un preu elevat al mercat perquè hi ha molta demanda però poca oferta. Els problemes per criar-la a les badies són comuns a tot el litoral mediterrani, també pels llargs períodes d'altes temperatures a l'estiu que malmet els bivalves — un efecte del canvi climàtic que no es preveu que es pugui millorar amb les basses de terra—. «Estem pensant si es podria fer ombreig i hem mirat diferents maneres per controlar la temperatura de l'aigua dins del camp d'arròs però el principal problema a combatre és el cranc blau», ha explicat Fernández.

Si s'aconsegueix cultivar-la en basses de terra i produir-ne de mida gran, el rendiment i els beneficis poden ser molt atractius per als arrossaires i també per als aqüicultors d'altres espècies que estan patint les conseqüències de la invasió del devastador crustaci, originari de les costes de l'Atlàntic. «Els pescadors han fet molts esforços, pescant-lo, però segueix menjant-se els bivalves de les poblacions naturals i les de cultiu. El projecte va adreçat sobretot per al sector de l'aqüicultura perquè tinguin alternatives. Per exemple, els mariscadors de tellerina, que tampoc en troben. Fer cultiu de cloïssa podria ser una opció perquè molta gent al Delta té camps d'arròs i té diferents maneres de guanyar-se la vida», ha detallat la investigadora.

Assajos en marxa

Les proves van començar al novembre. Es van preparar les basses i s'ha sembrat a principis del mes de març. Amb el confinament, dos tècnics de l'IRTA mantenen les feines essencials a camp per mantenir els animals vius i la resta fan feina telemàticament. Els assajos s'han fet omplint els camps amb aigua de la badia dels Alfacs i en terrenys propers al mar.

Aquest projecte no és nou. Es va començar a provar a Itàlia fa uns deu anys i va resultar rendible. «Per problemes de contaminació química a la zona on ho van fer, no s'ha pogut continuar però és una proposta que pot traslladar al Delta perquè té les condicions adequades, per la qualitat de l'aigua dels Alfacs, per la tradició de cultiu de bivalves a tota la zona del Fangar i els Alfacs, i per la proximitat dels camps al mar, on està deixant de ser rendible produir arròs», ha apuntat la investigadora.

Quan el projecte acabi, a final del 2021, els tècnics faran la transferència dels resultats aconseguits al sector: com es preparen i es transformen els camps, el temps que es necessitarà per treure-hi rendiment, i les mides de les peces que es poden produir. «Podrem transferir els coneixements al sector aqüícola i mariscador perquè els bancs de marisc al litoral català i valencià estan desapareixent», ha advertit.

En la recerca també hi participa l'Instituto de Acuicultura de Torre de Sal (IATS-CSIC), de Castelló i ha comptat amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica. El finançament s'ha aconseguit dins de la convocatòria de subvencions del Programa Pleamar, cofinançada pel Fons Europeu Marítim i de Pesca.

"🚨ATENCIÓ: Desenes de ciutadans, enxampats anant a les segones residències de l'Ebre" "❗️🍴La proposta dels restaurants de l'Ebre contra la crisi pel coronavirus"