Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

EN DIRECTE

Seguiu en directe la jornada electoral al Camp de Tarragona

Escal UGS desacredita l'informe nord-americà que va avalar el tancament del Castor

L'exconcessionària diu que l'estudi, que considera erroni, no va ser elaborat de forma «oficial» pel MIT i Harvard
Imatge del magatzem de gas Castor | Compromís

 

Just quan el govern espanyol hauria d'aprovar el segellament definitiu dels pous del projecte Castor i el seu desmantellament, l'exconcessionària Escal UGS ha trencat el seu silenci mediàtic per qüestionar i desacreditar l'informe encarregat a experts nord-americans que va avalar el tancament. Presentat públicament el maig de 2017 al llavors Ministeri d'Energia, fa gairebé dos anys, l'estudi va ser elaborat per professors i experts del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard, amb el gallec Rubén Juanes al capdavant. Segons ha comunicat ara Escal UGS al Ministeri per a la Transició Ecològica, però, els responsables d'aquests centres asseguren que no és un informe «oficial». Més i tot, l'empresa intenta desacreditar el seu contingut com a «erroni» a partir d'altres estudis que no ha volgut difondre.

 

L'exconcessionària anuncia que el passat dimecres va presentar un informe al ministeri en el qual responsables del MIT i de Harvard reconeixerien que no és un estudi «oficial, produït o pertanyent» a aquestes institucions. D'acord amb el reial decret d'octubre de 2014 que extingia la concessió, aprovava la indemnització de 1.350 milions d'euros a la filial d'ACS i ordenava la hibernació de les instal·lacions, Enagás va encarregar l'estudi a professors i experts d'aquestes prestigioses institucions americanes. 

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

En l'elecció de Juanes, John Shaw i el seu equip es va valorar la seva experiència en la investigació de casos de sismicitat en infraestructures, com l'ampliació del magatzem de Minerbio, a Itàlia, i la seva relació amb els terratrèmols que s'han experimentat a la zona. Experts del món universitari han apuntat també que és habitual que les universitats no assumeixin oficialment com a propis els estudis que efectuen els seus docents, tot i que sovint, en el cas de l'Estat espanyol, facturen aquests treballs i retenen un percentatge per a les seves respectives fundacions.

 

A partir del conflicte d'atribucions, Escal UGS ha intentat també desacreditar el contingut de l'estudi, publicat a la pàgina web del ministeri des del moment que es va presentar el 3 de maig de 2017. «L'informe contradiu les conclusions assolides per tots els grups de científics que han emès estudis al respecte. En l'informe d'Escal UGS es manifesta que és erroni i descuidat per la qual cosa els resultats principals són inconsistents, contradictoris i incompatibles i, per tant, l'invaliden», argumenta l'exconcessionària, que no ha volgut facilitar l'accés al seu document.

 

«Revisió independent»

Novament, l'exconcessionària intenta centrar el debat en la falla que hauria originat els terratrèmols, de fins a 4,3 graus a l'escala de Richter. L'informe de Juanes apuntava cap a la falla d'Amposta, però Escal UGS assegura que aquesta tesi «contradiu observacions fonamentals i ha de ser refutada». En aquest sentit, l'empresa reclama que les conclusions de l'informe havien de ser sotmeses a una «revisió independent» per part del ministeri abans de fer-se públiques i reclama, ara, un «debat rigorós amb la participació d'experts que poden aportar una visió completa».

 

Elaborat durant pràcticament un any i mig i amb un cost final de 600.000 euros, que s'havien de traslladar als consumidors en les seves factures del gas, l'anomenat informe del MIT va concloure, tal com ja havia fet anteriorment l'Institut Geològic i Miner (IGME), que els sismes havien estat provocats directament per les injeccions de gas al magatzem. Sorprenentment, però, sostenia que, amb la tecnologia i la informació disponibles quan es va gestar el projecte, no es podien conèixer les conseqüències sísmiques que tindria l'operació. Així doncs, de facto, apuntava cap al tancament definitiu de les instal·lacions d'una banda, però exonerava de qualsevol responsabilitat tant a Escal UGS com els diferents governs espanyols que van autoritzar tots els tràmits des del punt de vista tècnic, ambiental i administratiu.

 

Escal UGS desacredita, dos anys després, l'informe nord-americà que va avalar el tancament del Castor | Cedida

 

Segellament imminent

El contraatac d'Escal UGS, a més, arriba en un moment en el qual el projecte Castor ha estat ja sentenciat políticament, amb l'anunci de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, d'ordenar de forma imminent el segell definitiu dels pous i, a més llarg termini, el desmantellament d'unes instal·lacions que mai s'hauran posat en marxa. Una decisió que, segons la ministra, podria fer efectiva el consell de ministres ben aviat. Tot això, amb la pugna judicial oberta pels bancs i, administrativament, per Enagás, amb l'objectiu de cobrar les quotes del crèdit que van servir per pagar la indemnització de 1.350 milions d'euros i la hibernació, respectivament.

 

Mentrestant, els principals responsables d'Escal UGS, amb el seu president Recaredo del Potro al capdavant, continuen sent investigats al jutjat número 4 de Vinaròs pels suposats delictes ambiental i de prevaricació ambiental després de causar més de mil terratrèmols amb les injeccions de gas al magatzem de gas submarí. L'empresa va accelerar els seus plans d'injecció inicials per guanyar temps i va mantenir les operacions, fins i tot, després de conèixer que provocava sismes. 

 

Diversos estudis científics havien apuntat anterior que les injeccions al subsòl marí es van efectuar sense respectar els marges de seguretat pel que fa a la pressió ni l'aconsellable increment gradual de cabals, intercalat amb períodes d'aturada de l'activitat per estabilitzar l'estructura geològica. Davant del Congrés dels Diputats, el ministre d'Energia del PP, Álvaro Nadal, va atribuir explícitament l'onada sísmica a un «greu error de disseny» del projecte. Ribera va anunciar recentment que els serveis jurídics de l'Estat espanyol estudien encara si demanaran responsabilitats a l'empresa filial de Florentino Pérez pel fiasco. 

 

També et pot interessar:

Comentaris