El govern espanyol elabora un pla de protecció del Delta i descarta una comissió mixta amb la Generalitat

La PDE rebutja que les actuacions al Delta acabin sent «moneda de canvi» d'un Pla Hidrològic basat en minitransvasaments
La PDE rebutja que les actuacions al Delta acabin sent «moneda de canvi» d'un Pla Hidrològic | ACN

El Ministeri per a la Transició Ecològica elabora «internament» un pla per a la protecció del Delta. Així ha respost a la petició, per carta, del Departament de Territori que demanava la constitució «urgent» de la comissió mixta —Estat, Generalitat, Taula de Consens— que van comprometre's a crear per abordar la problemàtica, després del Gloria. El govern espanyol assegura que traslladarà «pròximament» el pla a la Generalitat perquè en faci aportacions mentre que el Govern insisteix que les propostes «haurien de consensuar-se entre tots els actors implicats». La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) adverteix que les actuacions al Delta poden acabar sent «moneda de canvi» en les negociacions pel nou Pla Hidrològic a final d'any.

La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que es va celebrar aquest dimarts, va servir per constatar que la Generalitat i el govern espanyol treballen en paral·lel per abordar la regressió i subsidència del delta de l'Ebre i no conjuntament a través d'una comissió mixta com es van comprometre al gener, en la presentació del Pla Delta elaborat per la Taula de Consens. La secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, va explicar que s'ha reclamat per carta a l'estat espanyol que es constitueixi «de forma urgent» aquesta comissió mixta perquè sigui en aquest nou òrgan on es debati «la problemàtica de la subsidència i de la regressió de la línia del litoral, a conseqüència dels canvis en la dinàmica hidrològica del riu».

Des del Ministeri per a la Transició Ecològica s'ha respost al Govern que s'està elaborant «internament» un pla per a la protecció del Delta, que traslladaran «pròximament» a la Generalitat perquè en faci aportacions. El govern català considera que les propostes del pla haurien de ser «treballades i consensuades per part de tots els actors implicats», assolint compromisos «qualitatius i quantitatius» que obliguin les diferents administracions a dur-los a terme.

«Es parla de projectes, d'idees i propostes per a la mobilització dels sediments del riu Ebre però no tenen corresponsabilitat pressupostària. Parlar sense que es pugui implementar res és una pèrdua de temps», ha advertit Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). En la reunió d'aquest dimarts s'han exposat els projectes engegats per la Comissió per a la mobilització dels sediments retinguts als embassaments de la conca de l'Ebre, així com l'estudi que està desenvolupant l'IRTA a encàrrec de l'ACA, per a una prova pilot de traspàs de sediments de l'embassament de Riba-roja. La redacció definitiva del projecte es preveu que acabi a principis de l'any que ve i paral·lelament, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha encarregat un altre estudi sobre mobilització sedimentària.

Però mentrestant, el nou Pla Hidrològic Nacional es va gestant amb la previsió d'argumentar les dotacions de reg, la creació de nous embassaments o l'autorització de minitransvasaments com el de Santander, i la PDE fa un crit d'atenció al front polític, institucional i econòmic del territori perquè sigui en aquest marc que es defensin les propostes que acabaran protegint el delta de l'Ebre. «Se centra el debat en el litoral quan la solució està riu amunt. El nou Pla Hidrològic Nacional ho pot solucionar —es presentarà a final d'any amb una vigència de 5 anys— i no es presta prou atenció. No s'és conscient de la importància que tindrà i ens preocupa tanta tebiesa», ha advertit Tomàs.

La petició insistent de la Plataforma als sectors econòmics, polítics i socials de les Terres de l'Ebre és que «liderin» aquest procés «clau» per al futur del tram final de l'Ebre. «Cal un compromís més actiu, implicació de lobby, fer-se veure i pressionar», ha reiterat Tomàs. «Cal que es lideri la redacció d'al·legacions i es treballi com a lobby a Saragossa i a Madrid perquè el futur Pla Hidrològic contempli de veritat la problemàtica del Delta. Es negocien políticament actuacions al litoral però si no estan ben reflectides en una llei, no servirà per a res», ha dit. «Ens preocupa que tant esforç no serveixi per a res quan tenim localitzat quin és el problema, què és el que s'ha de fer, i qui ho ha de fer», ha recordat el portaveu de la PDE.

La Plataforma també alerta que darrere d'aquest nou pla «intern» del govern espanyol per al Delta «hi ha una trampa». Tant el pla de protecció estatal per al Delta com la proposta de nou PHN es preveuen enllestir a final d'any. «Creiem que s'està preparant una negociació per colar un PHN, amb els regadius, embassaments i minitransvasaments previstos, a canvi de fer actuacions al delta de l'Ebre. No compartiríem que les Terres de l'Ebre siguin moneda de canvi», ha advertit.

El termini per presentar al·legacions als ETI (Esquemes de Temes Importants) en què es basarà el nou Pla Hidrpològic acaba el 30 d'octubre. La PDE demanarà que la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (que feia anys que no es convocava), es torni a reunir als volts d'aquesta data per «valorar què s'ha fet i què es pensa fer», perquè les al·legacions del territori «siguin útils i serveixin».

La descontaminació del pantà de Flix

La Comissió per a la Sostenibilitat també va repassar les actuacions que es fan a Flix, com el projecte de recuperació ambiental dels sectors Dipòsit i Aubals, el seguiment dels processos de desmantellament de l'antiga planta de cogeneració, i l'anàlisi dels sols corresponents. En el procés de descontaminació de l'embassament està previst iniciar les maniobres per acabar de sanejar l'aigua de dins del recinte confinat, retirar el tablestacat i les palplanxes i donar per acabada l'actuació.

"Més control: L'acció de Salut per controlar els positius en coronavirus a l'Ebre" "Comença a funcionar la nova planta d'envasos de l'Aldea"