La PDE manté l'oposició al projecte del Xerta-Sénia perquè vol oferir aigua sense comptar amb prou regants

El moviment antitransvasament demana una reunió amb la nova junta directiva de la Comunitat de Regants
Imatge del canal Xerta-Sénia al seu pas pel terme municipal de Roquetes (Baix Ebre) | ACN

 

 

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) manté la seva oposició al projecte de regadiu del canal Xerta-Sénia, que la Generalitat vol impulsar definitivament durant els pròxims anys, perquè està basat en l'oferta d'un important cabal d'aigua, amb una infraestructura que arriba fins a gairebé el límit de la província de Castelló, sense comptar amb un nombre suficient de regants que l'utilitzin i n'assumeixin el cost. En aquests termes s'ha expressat el portaveu del moviment antitransvasament, Joan Antoni Panisello, qui després de felicitar el nou president de la Comunitat de Regants del Canal Xerta-Sénia, Josep Lluís Gimeno, ha avançat que demanaran una reunió amb la nova junta directiva per tractar totes aquestes qüestions.

 

La PDE manté intactes les seves reticències inicials davant d'un projecte amb xifres de dimensions ingents: aspira a estendre el regadiu en unes 16.500 hectàrees de conreu de secà de les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià amb una concessió de 72 hectòmetres cúbics anuals. Tot i que el Govern ha invertit més de 100 milions d'euros —disposa ja de la captació, estació de bombament i alguns trams del canal principal ja finalitzats—, les actuacions van quedar paralitzades fa més de set anys per manca de pressupost i de regants. El passat mes de maig, el Departament d'Agricultura va licitar el contracte de serveis per a l'assistència tècnica per al projecte constructiu del regadiu i va anunciar la voluntat de materialitzar-lo definitivament en els pròxims anys.

 

«Una obra imprudent»

«És un canal i una obra imprudent. Per a ser efectiu ha de tenir regants. I pel que nosaltres sabem, no en té», ha abundat Panisello. Més enllà de les discussions sobre la xifra concreta, la manca d'un nombre suficient de pagesos adherits que assumeixin el cost de posar les finques en regadiu és una qüestió central. Especialment, després que experiències passades apuntin que administracions i regants puguin posar sobre la taula la necessitat de finançar el projecte a costa de la venda de l'aigua, mitjançant un transvasament, a altres territoris que en demanen. «Omplir un canal d'aigua, sense regants, com a regadiu i de cara Castelló no és suficient, s'ha de parlar més», ha reblat Panisello, tot recordant les reiterades demandes des del nord del País Valencià de disposar d'aigua de l'Ebre a través d'una infraestructura que el franquisme va dissenyar per portar aigua fins als alts forns de Sagunt. El nou disseny telescòpic de la canalització, apunten, no esvaeix aquests dubtes.

 

Amb l'elecció d'un nou president i una nova junta directiva, el moviment antitransvasament confia obrir un període de diàleg «més fluid» que el que va mantenir amb l'anterior dirigent, Lluís Cortiella. De fet, Panisello nega que s'oposin en cap cas a projectes que puguin beneficiar la pagesia del territori. «Si el regadiu és un bé per al territori no ens podem queixar. Però és una obra mal feta. Si es vol posar en marxa un regadiu, es fa públic un cens de regants amb les hectàrees, polígon i els costos que han d'assumir, sent conscients dels costos, llavors és quan es pot posar en marxa el canal», apunta. En canvi, posar a disposició 74 hectòmetres cúbics sense un nombre de regants suficient es planteja com una aposta «utòpica». Especialment, quan molts dels propietaris de finques de les planes interiors s'abasteixen des de fa anys dels pous de l'aqüífer de la Galera, que s'alimenta de l'aigua dels Ports.

 

Panisello planteja, en aquest sentit, altres problemes addicionals en el desplegament del regadiu. «Com es portarà l'aigua a unes finques quan entremig hi haurà propietaris que no es voldran apuntar al canal. Aquella persona permetrà passar les canonades? Són coses que han quedat molt a l'aire i que amb l'anterior president mai vam aconseguir esbrinar», ha afegit, tot mostrant-se optimista davant la possibilitat de parlar trobar coincidències amb els nous dirigents dels regants i expressar-los obertament les discrepàncies.

 

«Mà estesa» a la Generalitat i als moviments socials

El nou president de la Comunitat de Regants del Xerta-Sénia, que ha assumit el càrrec fa pocs dies, ha anunciat que compareixerà públicament la setmana vinent per presentar-se i donar compte de l'actual situació del projecte. Ha assegurat que s'està complint el full de ruta marcat fa dos o tres anys i que les adhesions de pagesos «pugen». Gimeno també ha volgut deixar clar que els regants no són «contraris a la PDE» i els ha agraït la seva tasca en defensa del riu. En aquest sentit, ha ofert «mà estesa» tant a la Generalitat com amb els moviments socials en la línia de mantenir una comunicació fluida amb tots els agents socioeconòmics del territori.

 

Per al sector agrari, la posada en marxa del regadiu és fonamental per poder garantir la continuïtat de les explotacions i de l'activitat en aquesta zona del territori, tal com manifesten cooperatives, sindicats agraris i associacions. La PDE, però, continua advertint que la seva posada en marxa podria acabar obeint a interessos especulatius dels nombrosos propietaris del País Valencià que durant anys han adquirit grans finques de la plana i que ara veuen com el conreu de cítrics està ensorrat i s'obre la possibilitat a altres negocis, com el dels alvocats, que requereixen un elevat consum d'aigua.

 

 

També et pot interessar

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris