ÚLTIMA HORA

🚧 L'autopista AP-7 continua tallada al seu pas per l'Ampolla

El relat dels treballadors de la granja cremada per l'incendi de l'Ebre: «Vam sortir per cames»

L'explotació de Robert Jornet ha estat la més afectada, perdent més de 200 animals i tota la collita
L'exterior de l'edifici és de les poques coses que van suportar el foc | CatalunyaDiari

 

 

Robert Jornet ho ha perdut tot. 200 corders, un cavall, un ase, tres màquines agrícoles i tota la collita segada enguany de la seva finca. La pitjor pèrdua, però, pot ser el desànim que acabi condemnant a l'abandonament la seva explotació agropecuària de la Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) arrasada per una llengua de foc que va recórrer més de deu quilòmetres en poc més de dues hores aquest durant aquest dimecres a la tarda.

 

Un dels incendis més veloços i voraços que es recorda en les últimes dècades, animat per la insistent marinada i un territori extremadament sec, amb un bosc escassament gestionat. «Vam sortir per cames», explica Abel, un dels treballadors de l'explotació. Els seus esforços per salvar animals i maquinària van resultar en va. De poc no hi perden la vida també.

 

Robert Jornet va perdre també les seves màquines agrícoles | CatalunyaDiari

 

Pendents de poder fer un balanç final de pèrdues

Abel marxava a dinar al poble sense que cap senyal d'alarma aparent fes témer el desenllaç posterior. «Arribant al poble vam veure un fumet i hi vam anar. Quan vam veure que pujava la muntanya tornar cap aquí», relata. Robert, que aquest dimecres treballava en una altra finca, recorda els esforços que van haver de fer per salvar les màquines i els animals de l'avanç implacable del foc. Només van aconseguir salvar una recol·lectora. «A cinc metres no veiem una persona d'una altra. Vam marxar. Que passi el que vulgui. Aquí no hi ha res a fer», recorda amb absolut desencís.

 

A partir del moment que el van veure traient el cap pel coll pròxim a la granja, tots van comprendre que el foc s'havia fet amo i senyor de la situació, que poc es podia apel·lar davant la virulència de les flames. «Es va encendre tot. Tel tractor cremat. La recol·lectora, els rul·los i les paques –de cereal- que havien d'entrar al magatzem, tot cremat», precisa. Entre 200 i 300 bales, 200 corders, un cavall, un ruc, una màquina i dos tractors. Les instal·lacions destrossades: la llum, les càmeres, la teulada, els menjadors dels animals. «No ha quedat res. Tot desfigurat», sentencia. «I el que no es veu: quan entrem dins sortiran més coses», afegeix.

 

Un dels animals afectats dins de la Granja | CatalunyaDiari

 

Aquest dijous al matí, encara intentant pair allò que mai havia pogut imaginar. Robert i els seus companys treballen a destall retirant els cadàvers dels animals i netejant l'espai. Una ferum a calcinació i mort envaeix la fondalada on s'ubica la granja. Olors que es barregen amb altres restes cremades, el cautxú i el combustible, per exemple. Les pales recullen per desenes els cossos dels corders tots ennegrits i esbudellats. «Han de passar encara dos o tres dies perquè baixi tot», reconeix Jornet.

 

No retreuen, en particular, l'actuació dels bombers però lamenten que una actuació ràpida per part de les avionetes o els helicòpters els hauria permès salvar bona part del que tenien. «Va ser tot molt ràpid, però si haguessin pogut tirar amb una avioneta en dos o tres punts dos o quatre passades no hauria passat», retreu Jornet. Abel diu que va veure un helicòpter. Posteriorment, els bombers, des del terreny, els van indicar que abandonessin el lloc. Del que no tenen dubte, tots dos, és que la situació difícilment hauria arribat a aquests extrems. La sequera, el vent i les finques abandonades van esperonar un foc que va córrer a la velocitat de la llum, «un desastre». 

 

La majoria dels corders no van poder sortir de l'edifici en flames | CatalunyaDiari

 

Creu que si poguessin pastar, es podrien evitar aquesta mena d'incendis

«Si fos com anys enrere, si no hi hagués cap dels impediments actuals, no hauria passat. Hi hauria entre 700 i 900 ovelles i quan plogués, les menjarien tots els romers. Estava més net que ara. I, ara, perquè sembrem nosaltres, si no... fins i tot les terres bones, al costat dels pobles es perden», tanca Jornet.

 

El ramader ja coneix, de referències externes, que s'ha iniciat una campanya de solidaritat perquè pugui continuar la seva activitat. En escoltar la repercussió no reprimeix una certa gesticulació que denota esperança. Una vintena llarga de propietaris d'explotacions d’arreu dels Països Catalans que han ofert animals al seu col·lega ebrenc. Si ell accepta, s’encetarà una campanya de micro mecenatge que sufragarà el cost de la recollida i trasllat dels caps de bestiar.

 

De moment, a molt pocs quilòmetres de la seva granja, els bombers continuen lluitant desesperadament contra les flames. La marinada de migdia ha revifat alguns focus dins de la zona del perímetre que ja es donava en bona part per apagada. Les tasques es multipliquen i l'ingent esforç no troba encara recompensa. L'anunci d'un possible incendi a la Fatarella fa encendre totes les alarmes al Centre de Comandament Avançat. La lluita haurà de continuar.

 

 

També et pot interessar...

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris