Economia post Covid-19: captar indústria, clau per tirar endavant i evitar la dependència de països tercers

Catalina Jordi i Josep Maria Arauzo, investigadors del Departament d’Economia de la URV, detallen les vies del nou escenari que vindrà
El Polígon Industrial de Valls, en una imatge d'arxiu | cambra valls

És evident que la pandèmia del coronavirus comportarà notables canvis econòmics i laborals. Una crisi diferent de la del 2008, ara fa dotze anys, amb unes característiques, necessitats i oportunitats que s’han de poder aprofitar per tirar endavant al millor possible i, cal tenir-ho en compte, preparar-se per a possibles confinaments a curt termini.

Precisament, els investigadors del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Catalina Jordi i Josep Maria Arauzo, membres del grup de recerca en Economia i Sostenibilitat ECO-SOS, han detallat en la quarta sessió del cicle ‘Desconfinats, una mirada al món que vindrà’, alguns dels punts clau del present i futur de la situació econòmica i laboral que cal afrontar: pensar en la nova reindustrialització; aprofitar l’oportunitat de digitalització i l’optimització de processos de les empreses i administracions, i canviar el model turístic.

«Una crisi diferent, solucions diferents»

L’actual crisi derivada de la Covid-19 s’ha demostrat diferenciada de les anteriors, que eren principalment crisis de demanda. A la situació actual se li afegeix la crisi d’oferta, ja que no s’ha pogut produir: «Una crisi diferent demana solucions diferents», apunta Josep Maria Arauzo, que considera que ara es demostra que la sortida de la crisi «ha de venir forçosament per la indústria». Aquelles empreses que es van deslocalitzar als anys 80 cap a països amb costos baixos ja feia temps que valoraven si era o no una bona opció, apunten els investigadors. Inclús, es plantejaven que calia tornar a Europa aquelles activitats amb més coneixement, amb mà d’obra qualificada. La pandèmia actual ha posat de manifest que les cadenes de producció s’han tallat perquè la globalització «fa que es necessiti material de mig món».

Retornar les indústries i aconseguir ser atractius per a les empreses és clau: «Tenim mà d’obra qualificada, un preu relativament barat, un bon clima i una bona ubicació», explica Catalina Jordi, que considera que cal «aprofitar aquest procés global de reindustrialització per fer que les indústries pensin en el nostre territori». En aquests moments, hi ha molts productes bàsics que no es fan a Europa i, davant de qualsevol tancament de fronteres, «estem indefensos, hem de tornar a apostar-hi com havíem fet tradicionalment», apunta Arauzo.

Una de cada tres botigues no obriran

Els experts vaticinen que els serveis comercials rebran un cop important i que una de cada tres botigues no obriran. Alhora, s’ha redescobert el comerç electrònic i han guanyat nous clients que difícilment perdran, accelerant tendències que certament ja existien: «El que quedi haurà de fer una transformació i, fins i tot, algun pot sortir reforçat si millora el servei al client, la distribució, etc.», apunta Catalina Jordi. El confinament ha posat de manifest moltes mancances, com ara la bretxa digital, el tractament desigual de territoris i el poc marge de maniobra que l’Estat ha permès a les administracions locals però, al mateix temps, ha permès accelerar processos que no haurien de tornar enrere. Les empreses de l’Estat espanyol «sempre han invertit poc en digitalització i optimització del treball», explica Jordi, que assegura que ara caldrà aprofitar l’empenta actual per posar-hi remei.

Tant Jordi com Arauzo coincideixen en el fet que la sobreexposició al turisme ha estat un problema. «Quan avanci l’estiu ens adonarem que els contractes de temporada no s’activen», explica Jordi. El turisme va ajudar a superar millor l’anterior crisi i, tot i que es recuperarà, «no hauria de ser la base del nostre creixement econòmic, hauria de ser un complement i poder decidir quin tipus de turisme volem». Durant uns mesos, hi ha persones que no han fet despesa i alguns tenen renda extra apartada que la poden usar en el sector, però el turisme que volen no són els grans complexos hotelers: «No hi ha un model com altres països d’allotjaments rurals, no tenim una oferta per donar resposta a la demanda i la poca renda que hi haurà no sempre podrà ser usada», apunta Josep Maria Arauzo.

La investigadora Catalina Jordi i el catedràtic Josep Maria Arauzo, durant la xerrada d’aquest dijous | URV

Els ERTO, un coixí temporal

Catalina Jordi considera que els ERTO han estat una manera d’aguantar l’ocupació i per no trencar el vincle treballador-empresa, però es desconeix si tindrà o no èxit pel que fa a la destrucció de llocs de treball. La factura dels ERTO «serà cara, però la dels no ERTO pot ser pitjor, ja que és inassumible per la pèrdua de llocs de treball que suposaria». Tot i això, no es pot mantenir de forma indefinida: «S’ha d’entendre com un pedaç, no la solució», apunta Jordi, i considera que es podrien lligar amb formació per «evitar la desqualificació de les persones que estaran tres o quatre mesos fora del mercat de treball». Arauzo, per la seva banda, tot i estar d’acord que es tracta d’un «coixí temporal per evitar mals majors», recorda que «tots els recursos dels ERTO es treuen d’inversió pública que pot dinamitzar l’economia».

Finalment, un i l’altre creuen que l’economia s’ha de preparar per a un nou tancament que vindrà que pensen que estarà «més ben pensat que el primer», ja que si es torna a aturar la màquina tres mesos «això ja no hi haurà qui ho torni a engegar».

"Última hora: Les dades d'avui sobre els casos de coronavirus a Tarragona" "El motiu de la visible flamarada a la torxa de Dow al polígon Nord de TGN"