Cinta Pascual, en un pla obert al Congrés dels Diputats

Cinta Pascual: «Ningú s'interessava per la gent gran de les residències fins que vam topar amb la pandèmia»

La presidenta de l'ACRA atribueix les tragèdies a «una tempesta perfecta» després d'anys d'abandonament | No busca culpables, però vol responsables | L'arribada de la vacuna, «la millor notícia de l'any»

Cap sector ha patit un terratrèmol tan fort durant el 2020 com ho han fet les residències de la tercera edat des de la primera onada de la pandèmia. Cinta Pascual (Sant Carles de la Ràpita, 1970) és la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) i no amaga que l'any que tanquem li deixa una herència «de ràbia, impotència  i tristesa» per l'acarnissament de la Covid-19 que s'ha vist cap als més indefensos, cap als més vulnerables.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Pascual acomiada un 2020 «molt dolent» i al 2021 només li demana «salut i vacuna» com més aviat millor. Carrega contra la invisibilització dels més grans, demana més pressupost per al sector assistencial  i declina buscar culpables a les portes d ela tercera onada. L'ebrenca respon les preguntes de TarragonaDigital per posar fil a l'agulla d'un dels grans desgavells més profunds no només del curs que s'acaba, sinó de la dècada  que tot just acaba de començar.

«Les residències són segures, però hem viscut una crisi sense precedents»

— Més d'un terç de les defuncions per Covid-19 a Tarragona han estat a residències, segons les dades oficials.

— Són lleugerament més baixes que en el conjunt del país, però l’afectació ha estat molt greu. Quan la Covid-19 entra en un centre, fa molt de mal perquè les persones amb dependència són extremadament vulnerables. El 90% de la gent que viu a residències tenen alguna patologia prèvia. I això és extrapolable a qualsevol punt del país, és clar.

— Són segures?

— Les residències són espais segurs, però quan arriba una pandèmia com la que hem viscut, la situació canvia. Insisteixo: hem viscut una crisi sanitària sense precedents. I en pocs mesos hem fet un gran esforç per preparar-nos, per capgirar  aquesta crisi. A dia d’avui, tenim un 1% de contagis en els centres i el 90% de les residències  no tenen cap cas afectat o els poden sectoritzar correctament.

— Què li diria a les famílies?

— Agrair-los el suport i la comprensió  que ens han brindat tot aquest temps. I dir-los que estem treballant sense descans per garantir la salut  de les seves persones estimades.

— On vam fallar?

— Hem patit una crisi sanitària sense precedents on el virus ha atacat de forma molt virulenta a la gent gran. A les residències, la situació ha estat més greu perquè les persones que hi viuen, a més d’una edat avançada, són dependents  i això accentua la seva vulnerabilitat. En l’escenari inicial de la pandèmia, els equips de professionals anaven literalment amb la cara descoberta. No teníem mascaretes, ni guants, ni bates o ulleres. Els protocols  que rebíem no eren aplicables o no s’adequaven a la realitat que patíem. Si a tot això li afegeixes que van fallar les derivacions hospitalàries, es va provocar una tempesta perfecta. Quan es diu que el sistema sanitari no va col·lapsar, vull recordar que per a la gent gran sí que ho va fer.

Cinta Pascual, en un pla mitjà al Congrés dels Diputats
Cinta Pascual, en una compareixença al Congrés dels Diputats | Cedida

— Hem après alguna cosa?

— Amb el pas dels mesos ens hem preparat  millor. Ara coneixem més al virus, tenim equips de protecció individual, podem sectoritzar correctament i anem molt millor coordinats: Salut ha entès que ha de prestar l’atenció sanitària a les residències. Que nosaltres no curem, nosaltres cuidem. També comptem, per fi, amb dispositius de derivació repartits arreu del territori.

— Què són?

— Els dispositius de derivació són un baló d’oxigen quan una residència no pot derivar o aïllar algun dels nostres usuaris. Han de seguir funcionant. Són una solució molt i molt necessària en aquests moments. 

— Hi ha culpables?

— No ens agrada parlar de culpables, sinó de les responsabilitats que, evidentment, provenen de les administracions. Les residències i el sector d’atenció a la gent gran portem molts anys invisibilitzats, amb un pressupost insuficient i que ens impedeix convertir-nos en allò que hauríem de ser: el quart pilar de l’estat del benestar.

«No hi ha culpables, hi ha responsables. El pressupost de les residències és insuficient»

— Ja s'acaba el 2020.

— Ha estat un any molt dolent. Sento ràbia, impotència i tristesa. Hem patit moltíssim i em costa dir alguna cosa bona: com a societat també hauríem de fer autocrítica. No és just el dany reputacional a un sector que, sense mitjans i sense les eines necessàries, ha treballat incansablement i ha demostrat la seva professionalitat  per protegir la gent gran en unes condicions molt difícils.

— Alguna lliçó?

— Que l’abandonament al sector no es pot tornar a repetir mai més. Ho repetiré els cops que calgui: necessitem més finançament, i no només pel coronavirus. Som una societat que està envellint i cada vegada hi haurà més persones que esdevinguin dependents. Europa inverteix un 2% del PIB en ells, i aquí ens encallem en un 0,56%. Aquest seria el gran repte.

— Són suficients les restriccions de cara a Nadal que proposa el Govern?

— Podrien haver estat més restrictives, i més si mirem les que s’han pres a Europa, però trobar un equilibri és molt difícil, i més quan es tracta de dates tan assenyalades. També és important que els ciutadans fem un esforç de responsabilitat i de contenció. Ja tenim, per fi, la vacuna, i si seguim les mesures de seguretat protegirem els col·lectius més vulnerables, entre els quals les persones grans.

«Les mesures del Govern podrien ser més restrictives, però trobar un equilibri és difícil»

— No es pot abaixar la guàrdia.

— Les residències  hem patit molt i no ens podem arriscar a patir brots que després costen molt de controlar i que tenen conseqüències letals: les dades europees ens diuen que el 29,7% de majors de 80 anys no superen la Covid-19. Ara és el moment de deixar molt clar que estem vivint una situació excepcional i que hem de tenir més cura  que mai per garantir la salut i la seva seguretat dels més vulnerables.

Cinta Pascual, en un pla mitjà
Cinta Pascual és la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) | Cedida
 

— Estem parlant poc dels centres de dia i de l’atenció domiciliària.

— Totalment, han estat els grans oblidats. I són dos recursos molt necessaris perquè permeten als usuaris tenir una alternativa  a la institucionalització i viure de forma molt arrelada en el seu entorn. Un altre dels reptes pel 2021 és que puguin recuperar  la normalitat, que tornin a ser una referència. Són absolutament necessaris.

— L'Àlex Arenas lamentava l'altre dia que «la nostra societat ha perdut del tot l'empatia amb els més vulnerables».

— Abans he parlat d’invisibilització: ningú s’interessava per la gent gran de les residències fins que vam topar amb la pandèmia. Fa anys que no se'ns escolta. I ara arriba el coronavirus,  que ens posa en el centre de totes les mirades, i se’ns desacredita, i se’ns situa com a culpables  quan no teníem els mitjans ni els mecanismes per fer-hi res. La gent gran és fonamental per a la nostra societat. Aporten saviesa, coneixements i una gran generositat, que és una de les coses més boniques que hem vist durant aquests mesos.

«La nostra societat necessita una mirada més àmplia i més generosa»

— No hem estat a l'alçada?

— Som una societat molt individualista  i necessitem tenir una mirada més àmplia i més generosa. L’atenció a la dependència s'enfoca en l'atenció als més vulnerables: infància, discapacitat, salut mental i gent gran. Són persones amb drets i deures i que hem de saber incorporar molt més, perquè en podem aprendre  molt. Haurien d’estar al centre de les nostres vides.

— La vacunació ha començat per ells aquest diumenge.

— I és una molt bona notícia, potser la millor en aquest any. Vacunar-se és un acte de responsabilitat, i més en el nostre sector. Creiem que encapçalar la vacunació té unes connotacions polítiques i simbòliques molt grans: nosaltres estem preparats per col·laborar en el que calgui amb la campanya  de vacunació que inicia el Govern.

— Per qui brinda aquestes festes?

— Brindo per la salut  de tothom i perquè s’acabi aquest malson, perquè la vacuna arribi i perquè en pocs mesos aquest sector pugui tenir immunitat. Brindo també per tots aquests professionals que s’hi han deixat la pell. Al 2021 només li demano que el sector de l'assistència estigui on es mereix, que tingui més reconeixement per part de la societat, que per fi s’entengui que és fonamental.