Una aliança empresarial, amb Bill Gates i la família Roig, projecta la primera planta d'hidrogen verd a Tarragona

La inversió inicial en la primera fase, que estaria enllestida l'any 2030, s'estima en uns 50 milions d'euros

Publicat el 12 de juny de 2026 a les 12:41

Una aliança empresarial entre una empresa tarragonina, una israeliana i diversos inversors entre els quals hi ha Bill Gates o la família Roig de Mercadona preveu posar en marxa el 2030 la primera planta d'electròlisi per produir hidrogen verd de la demarcació de Tarragona. Tal com han explicat aquest divendres els impulsors, una de les particularitats és que tindrà un electrolitzador amb una tecnologia pròpia i innovadora i que ells mateixos es produiran l'energia renovable que l'alimentarà.

D'entrada, l'electrolitzador tindrà una potència de 25MW, que produirà unes 1.250 tones anuals d'hidrogen verd, pels quals necessitaran una inversió d'uns 50 milions d'euros. Si tot va bé, la voluntat és ampliar la potència fins als 150MW cap al 2032. La planta electrolitzadora està previst que s'ubiqui a la zona de la Boella, entre Reus i Constantí, a tocar de l'AP-7 i l'Aeroport de Reus.

Un emplaçament estratègic

Es tracta d'un emplaçament que han qualificat d'estratègic perquè es troba a uns quatre quilòmetres del Port de Tarragona i entre els polígons petroquímics nord i sud, que serien els principals clients de l'hidrogen verd que es fabricaria. També perquè just al costat està previst que hi passi la xarxa d'Enagás, que ha de connectar amb França, i mitjançant la qual també podrien subministrar part de la producció.

Al voltant, i en diferents terrenys fins a Vilallonga del Camp és on es col·locaran els panells solars que han de generar l'electricitat necessària per a la planta. Tots a un màxim de 5 quilòmetres, per poder-se acollir a la normativa d'autoconsum empresarial del govern espanyol, que fixa aquesta distància com a topall entre el punt de producció i el de consum. Alhora, la planta seria 'off grid', és a dir, que no estaria connectada a la xarxa elèctrica general.

Una inversió inicial de 50 milions d'euros

Darrere el projecte hi ha l'empresa israeliana H2Pro —encarregada de la tecnologia de la planta— i la tarragonina Sun Systems Group —que generarà l'energia solar que alimentarà l'electrolitzador—. Conjuntament han format TarracoH2, amb el suport de la consultora EnergyT, que fa de nexe. Inicialment la inversió la preveuen en uns 50 milions d'euros (uns 25 milions per generar uns 35MW d'energia fotovoltaica, i uns 20 milions euros per a la planta).

Si la primera fase dona els resultats esperats, la inversió i la potència es multiplicaria fins als vora 300 milions d'euros. Jordi Vidal, director general de Sun Systems Group, ha afegit que en els terrenys on instal·laran els panells solars tenen accés a diferents pous d'aigua que permetran fer funcionar l'electrolitzador. Tal com han explicat els promotors, un dels elements que poden fer que la factoria sigui especialment competitiva és el preu de venda de l'hidrogen verd.

Isaac Justícia, responsable de projectes d'hidrogen de Sun Systems Group, ha detallat que l'objectiu és intentar arribar a un preu de 4 euros/kg d'hidrogen verd, molt per sota dels 12 euros/kg per on es mou aproximadament el mercat de l'hidrogen verd per a mobilitat. Precisament l'elevat preu és un dels principals factors que han fet que aquest vector energètic no hagi acabat de desenvolupar-se fins ara.

Joel Alerhand, encarregat a Ibèria d'H2Pro, ha exposat que l'electrolitzador que ha desenvolupat l'empresa té un cost i permet una producció molt més barata —aproximadament la meitat—, ja que utilitza un mecanisme diferent i no requereix de materials cars com el platí per funcionar.

Primera pedra de la descarbonització del polígon petroquímic

Amb tot plegat, la voluntat és que el projecte sigui una primera pedra del que ha de ser la descarbonització mitjançant l'hidrogen verd, especialment del polígon petroquímic. Tal com han detallat, inicialment la producció seria de 1.250 tones d'h2verd anuals, mentre que el complex petroquímic de Tarragona té un consum d'unes 4 tones/hora.

A banda, la voluntat inicial no és vendre tota la producció a la petroquímica, si no que també volen explorar l'exportació mitjançant el Port de Tarragona o la connexió a la línia d'Enagás, que els permetria abastir la indústria de fertilitzants.

Escull Tarragona Digital com la teva font preferida de Google