Els polígons de Tarragona: un lent i estrany retorn a l'activitat

Les empreses mantenen el teletreball en una part de la plantilla
Un dels polígons industrials de la Bisbal del Penedès. | Ajuntament de la Bisbal del Penedès
 

Els polígons industrials del Camp de Tarragona ja fa aproximadament un mes que van començar a recuperar la seva activitat, després de les dues setmanes d'aturada absoluta de principis del mes d'abril. Les últimes setmanes, moltes de les empreses han anat recuperant treballadors presencials de forma progressiva, tot i que una part de les plantilles segueix fent teletreball.

 

La «nova normalitat» als polígons també és força diferent, per ara, de la que hi havia tres mesos enrere. Repassem com s'està vivint la desescalada als principals polígons del territori, i en empreses punteres com Idiada.

 

«Les xifres globals no són gens bones»

La situació que es viu en aquests moments als polígons de Tarragona es troba encara molt lluny de la normalitat. Josep Lluís Aymat, president de la federació d'autotransportistes de Tarragona (FEAT), apunta que, ara mateix, als polígons tarragonins «l'activitat no està aturada del tot, però les xifres globals no són gens bones». «El trànsit de mercaderies a mitja i curta distància s'ha reduït entre un 35-40%; l'internacional, entre un 38%-40%; i el nacional, un 50%» desgrana Aymat.

 

L'activitat torna a poc a poc al polígon Agroreus. | Àngel Ullate

 

Cal recordar que Tarragona exporta principalment des del polígon químic sud, el més important del sud d'Europa. «L'automoció està gairebé perduda, en tots els nivells, durant el mes d'abril. Ara les fàbriques han reiniciat l'activitat però on abans hi havia tres torns, ara només dos» conclou el màxim representant dels transportistes de les comarques de Tarragona.

 

Idiada i les restriccions de mobilitat internacional

Al Baix Penedès, l’empresa més important és Idiada, situada al polígon l’Albornar de Santa Oliva. Després de fer un ERTO el mes de març que va afectar a prop de 1.500 treballadors, les instal·lacions van reobrir el dia 14 d’abril i, progressivament, han anat tornant a l’activitat els treballadors. Aquesta passada setmana, segons apunten, ja hi ha hagut una mitjana de 1.000 persones treballant cada dia, de forma presencial o des de casa.

 

Tot i això, l’activitat també està sent força diferent de l’habitual. Tal com expliquen des d’Idiada, dels tres serveis que ofereixen a la indústria de l’automoció internacional —enginyeria, homologacions, i assaig en pistes de proves— el dels assaigs és el que s’ha vist més afectat per les limitacions de mobilitat internacional. Els equips d’assaig que es desplaçaven a les instal·lacions de Santa Oliva des d’arreu del món, per fer servir les pistes de prova, ara no ho poden fer.

 

Assajos amb vehicles a Idiada. | Idiada
 

Per aquest motiu, l’empresa està implementat noves maneres de treballar, de manera que els clients puguin seguir els seus programes d’assaig. «Ja que el transport de mercaderies no està limitat, els vehicles poden arribar a Idiada, amb la qual cosa s’està oferint que els enginyers i els tècnics de l’àrea d’enginyeria d’Idiada facin els assaigs, i els clients puguin fer un seguiment telemàtic de l’evolució i els resultats dels programes d’assaig».

 

Les Planes, en ple procés de recuperació

Un altre dels polígons que té força activitat al Baix Penedès és el de Les Planes de la Bisbal del Penedès. L’alcaldessa del municipi, Agnès Ferré, ha explicat a TarragonaDigital que l’activitat a les empreses que hi ha «va tornant a l’activitat de mica en mica, tot i que no amb tota la plantilla, molts encara fan teletreball».

 

El polígon de Les Planes no va estar mai inactiu del tot, ja que, fins i tot les dues setmanes de màximes restriccions, hi havia dues empreses de serveis essencials que seguien operant. Segons Agnès Ferré, algunes de les empreses encara no han tornat a l’activitat, però no té constància que cap d'elles hagi hagut de tancar les portes definitivament.

 

Retorn a mig gas al polígon industrial de Valls

El polígon industrial de Valls és un dels més grans del sud de Catalunya, amb 3.519.000 metres quadrats, i està ubicat en una zona amb importants connexions per carretera, tant per autopista com per autovies. Cal destacar que el 67% de la facturació anual del sector industrial de la demarcació de Tarragona es genera a la capital de l’Alt Camp i, en aquest sentit, l’impacte econòmic causat per la crisi sanitària del coronavirus es nota greument en aquest punt del territori.

 

Xavier Ulldemolins, el president de l’Associació d’Empresaris, explica a TarragonaDigital que la paralització de l’activitat al polígon vallenc de les últimes setmanes «ha suposat un daltabaix important per al teixit empresarial local i de la comarca, i entre els empresaris es percep molt de desànim i una desmotivació general». Així, tot i estar en la fase 2 de la desescalada, encara hi ha un 25% dels negocis que no han obert per prudència, i molts dels que ho han fet no han reincorporat tots els seus treballadors. Davant d’aquest escenari, Ulldemolins pronostica que «fins d’aquí 4 o 5 mesos el polígon vallenc no haurà recuperat l’activitat habitual i no funcionarà a ple rendiment».

 

Els polígons han tornat a l'activitat a mig gas. | Àngel Ullate
 

Tallers Mero S. Oficial Peugeot és un exemple clar de la situació anòmala que viuen les empreses del polígon de la capital de l’Alt Camp. Des del negoci expliquen que, a dia d’avui, treballen al 40% de l'activitat habitual i, en l’àmbit comercial, només al 10%, gràcies a les cites prèvies: «Durant el confinament vam tenir serveis mínims per emergències, hi havia un sol mecànic de guàrdia i, a mesura que ha avançat la desescalada, hem anat augmentant el personal, però encara s’ha d’incorporar la meitat de la plantilla», expliquen.

 

Pel que fa a l'afectació de la previsió de vendes, exposen amb preocupació que no creuen que arribin al mateix nivell de vendes d’abans de la pandèmia fins a l'últim trimestre de l'any, en el millor dels casos. «Creiem que en les properes setmanes la situació millorarà i es podran reincorporar la resta de treballadors, però el cert és que no acabem de notar una arrencada sòlida en el nostre sector», adverteixen des del taller mecànic.

 

Els polígons de Reus viuen dues realitats diferents

A Reus s'han viscut diferents reaccions tant al confinament com al desconfinament. Fa anys que a les zones industrials hi han proliferat empreses de serveis com equipaments esportius o bars i restaurants més que no pas indústria pròpiament dita. Són sectors que encara no poden obrir o per fer-ho han de complir força restriccions.

 

El president de l'Associació de Polígons Industrials de Reus, Gerard Pagès, corrobora que «aquests negocis són els únics que queden tancats, costa trobar bars als polígons que estiguin oberts, per exemple». La resta d'àmbits econòmics, en canvi, han anat recuperant l'activitat.

 

«Hi ha polígons amb empreses que no han tancat ni un sol dia perquè són de serveis essencials, i en d'altres, les empreses han fet una evolució; quan comença tot hi havia un 90% d'empreses amb les portes obertes, una altra cosa és el moviment de gent». Amb l'inici del confinament, abans de l'obligació d'aturar el moviment laboral, les empreses «van anar tancant, fins als quinze dies abans de Setmana Santa, amb el tancament obligatori».

 

Imatge d'arxiu del Polígon AgroReus | Àngel Ullate

 

El retorn de l'activitat no acaba amb el teletreball

La tornada, en canvi, va ser menys progressiva, recorda Pagès. «Passat Dilluns de Pasqua totes les empreses que havien anat tancant sense estar-hi obligades van tornar a obrir, i totes les que no són empreses de serveis, com pàdels, gimnasos o restaurants, estan obertes».

 

El representant empresarial explica que «en un polígon hi ha molta gent que no pot fer teletreball, com els operaris o els tècnics de fàbrica; el que sí que es va notar va ser que, tot i haver-hi les portes obertes, hi havia menys volum de cotxes perquè molts treballs administratius sí que es van continuar fent des de casa».

 

La tornada, en canvi, no ha implicat la recuperació de tots els llocs físics de feina. Precisament en àmbits com l'administració o la comptabilitat, detalla Pagès, «si els treballadors no tenen la possibilitat de deixar la canalla amb algú, doncs molta d'aquesta gent arriba a un acord amb l'empresa per allargar el teletreball mentre es pugui».