«Estem preparats, però tenim por»: calma tensa a les residències de TGN davant la segona onada de la Covid-19

La formació i el material centren els reforços | «El risc zero no existeix», avisen | Els familiars demanen un pas més
L'emergència sanitària ha posat en alerta l'arrel del sistema català de residències de gent gran | Athenea

No hi ha, ni hi haurà, símbol més amarg de la primera onada del coronavirus, a la primavera d'aquest 2020, que el de les residències de la tercera edat. Els centres especialitzats en l'atenció dels més vulnerables van convertir-se en l'esgraó més fràgil de la lluita contra la pandèmia, i van concentrar gairebé el 30% de les defuncions que el virus va provocar a les comarques del Camp de Tarragona i l'Ebre. De cara a la previsible segona onada d'aquesta tardor, però, el sector assegura que ha fet mans i mànigues per evitar que les imatges de la tragèdia més crua es tornin a repetir.

Miguel Márquez dirigeix cinc residències de la tercera edat a les comarques de Tarragona. A quatre d'elles no hi va entrar el virus, i per tant van sortir indemnes de la fúria de la primavera. L'altra és la residència Ballús de Valls, un dels primers centres on va entrar la Covid-19 a tota la demarcació i on prop de 30 persones van perdre la vida en poques setmanes. «Va ser horrible, horrible», explica Márquez a TarragonaDigital amb expressió emocionada. «Van ser uns mesos duríssims», continua.

Covid-19: les residències de Tarragona han habilitat plans de contingència ferms per per front a un possible repunt de casos

Márquez insisteix que «els protocols de funcionament eren exactament els mateixos en les cinc residències» i considera que el factor sort va ser «determinant» per diferenciar els escenaris viscuts a un o altre centre. «No és just ni és cert pensar que a Ballús es va treballar pitjor que en els altres quatre centres on no vam tenir cap cas», insisteix el director. En aquest cas, les sospites apunten que l'entrada del virus podria anar relacionada amb el famós brot de la Conca d'Òdena, si bé fan l'apunt amb la boca petita. Són sospites, és hipòtesi.

«Nosaltres vam ser conscients i encenen totes les alertes vermelles quan una infermera del centre ens dóna positiu per Covid-19», recorda Márquez. «I aïllem les zones que podíem, arribem a un acord amb l'Hospital de Valls perquè ens supleixin el nostre personal, que havia de fer quarantena, immediatament». Trenta-set dies després que Márquez sol·licités a les administracions que intervinguessin a la residència, i quan la situació es va considerar controlada, la residència de Valls va ser la primera on la gestió va retornar a mans dels seus gestors originals.

Belén Marrón, sobre la gestió a les residències: «Ara sí tenim recursos suficients per dir que estem preparats»

Des del passat 1 d'agost, Márquez també gestiona la residència de la tercera edat que acumula unes cicatrius més greus i sagnants des de la primera onada: la Nostrallar dels Pallaresos. En mans de l'anterior gestora, el centre va patir amb duresa els efectes de la pandèmia amb una quinzena de víctimes i una forta polèmica a les espatlles, motiu que va accelerar la intervenció fulminant de l'administració. Des de fa un mes, s'ha confiat en les mans de l'equip de Márquez per fer-se càrrec del centre. «Assumim la responsabilitat amb moltes ganes», confirma ell mateix.

Les residències de Tarragona afronten, preocupades, una probable segona onada de Covid-19 | Athenea

Belén Marrón és consultora i assessora sanitària especialitzada en la resposta davant la pandèmia. Presta els seus serveis a les residències, entre elles les gestionades per l'empresa del Miguel Márquez, i subratlla la conclusió troncal que «la xarxa de residències de la tercera edat no estava preparada per respondre a les exigències de la primera onada del virus». Diagnostica una mala connexió de serveis, una comunicació deficient, un material insuficient o una formació molt limitada. Ara, opina, s'han fet els deures. «Ni hem parat un sol dia, ni hi ha hagut vacances: ara sí tenim recursos suficients per dir que estem preparats», assevera.

En cas d'un positiu per Covid-19, es faran proves PCR a tots els residents i treballadors del centre

Marrón assenyala uns protocols líquids i una formació de subsistència com dues de les mancances principals detectades al març. I la manca d'estoc de material i un sistema col·lapsat. Màrquez afegeix la desinformació general i la manca de proves PCR com altres dos pals a les rodes majúsculs. Tampoc estaven consolidats els protocols de sectorització i aïllament, detecta. I tot això va generar un brou de cultiu massa perillós que va acabar derivant, en el marc de l'emergència sanitària més greu de la nostra generació, en una tragèdia sense pal·liatius a múltiples centres de persones grans.

«Arran de tot el que malauradament va passar, ara som molt i molt conscients de les nostres mancances i d'on hem de posar el focus per afrontar amb garanties una previsible segona onada», apunta Marta Cassany, la directora dels serveis territorials d'Afers Socials a Tarragona. «Els protocols han seguit avançant, els plans de contingència s'han anat desenvolupant i hem fet tot el que estava a la nostra mà per no repetir cap de les errades que el març i l'abril van evidenciar», exposa, visiblement tocada. Paga la pena recordar que, des de fa uns mesos, la gestió pública de les residències és coordinada entre Afers Socials i Salut per fer front a la pandèmia.

«Estem molt preparats i amb molta por»: el risc zero no existeix

«És clar que tot el bagatge d'allò que hem viscut i après ara ens juga a favor», comparteix el Miguel, «perquè ara partim d'una situació on el virus no ens tornarà a agafar per sorpresa». No amaga, però, que aquest convenciment dels deures fets i de la bona preparació conviu «amb moltíssima por i amb moltíssima ansietat», perquè recorda que «el risc zero no existeix» i minimitzar els riscos i perills de la segona onada seria una errada de magnituds titàniques. «Els plans i les millores ens donen molta seguretat, però no ens treuen del cap la preocupació de què pugui passar en el futur incert», s'hi suma Cassany. «La sensació actual? La definiria com quelcom semblant a una calma tensa», afegeix la directora d'Afers Socials.

El contacte entre els usuaris de residència i les seves famílies és un aspecte vital | Athenea

D'entre les mesures estructurals preses, en destaca la classificació dels centres per risc de contagi —residències verdes, taronges i vermelles—, un color del qual dependran mesures com l'ús d'EPIs o el règim de visites permès, entre d'altres. La identificació dels centres també contempla delimitar bé els espais aïllats i segurs dins les mateixes residències, eliminar les zones d'impàs o conflicte i garantir un mínim de places buides permanent per tal de disposar d'espais aïllats en cas que puguin fer falta. «Els plans de contingència són sòlids», tranquil·litza la Marta. I ja estan en vigor, no han deixat d'estar-ho durant l'estiu.

Reforços de tardor: més personal i un estoc de material per abastir 30 dies

La directora d'Afers Socials també anuncia altres novetats importants de cara a la segona onada. En cas de confirmar un cas positiu en una residència, es farà automàticament una prova PCR a tots els residents i treballadors, interns i externs, per identificar ràpidament qualsevol possible propagació. I s'ha reforçat el personal d'auxiliars geriàtrics i d'infermeria, amb horari de 24 hores, «perquè sabem que són del tot imprescindibles». Els magatzems també estan ara plens: l'estoc de material de protecció a cada residència permetrà cobrir les necessitats de 30 dies. Però el risc zero, insisteixen, no existeix.

Cassany avança que, en aquest context, «intentarem mantenir les visites familiars als residents» en la mesura del possible, a diferència del mes de març en què es van tallar en sec. «La nostra voluntat és no ser tan rígids i permetre-les sempre que es pugui, perquè hem vist els greuges de patir per als usuaris i també per als familiars», detalla. Només es tancaria l'aixeta, exposa, en casos de risc de contagi alt, és a dir, de residència vermella segons el codi establert.

«Un agraïment al personal de residències»: centenars de treballadors, encara sota atenció psicològica

La segona onada també és una bassa d'angoixes per als professionals del sector després de les seqüeles del març i l'abril. «L'impacte del que vam viure és altíssim i el personal que va donar la cara està molt tocat i molt afectat», explica el Miguel. En la majoria de casos, actualment sota atenció psicològica. «És un context tan difícil i la impotència i la frustració han estat tan altes que és necessari que fem un agraïment al personal de tots els centres residencials pel seu gran treball a l'ombra», valora amb to seriós. «Han viscut realitats duríssimes i estan aguantant per absoluta vocació», continua. «El pas del temps ens dirà quines seqüeles a l'ànima quedaran, que de ben segur que en seran moltes», pronostica.

La formació del personal de les residències, un dels grans eixos de treball del darrer estiu | Athenea

Les fonts consultades per a l'elaboració d'aquest reportatge apunten a una mateixa direcció: l'aparició sobre la taula dels reptes paral·lels de gestionar l'impacte i el dol personal, i alhora també la necessitat de corregir tot el que va fallar i de blindar el que sí va funcionar mesos enrere per tal de partir d'una situació diferent. On el risc zero no existeix, però com a mínim sigui el més baix possible. «Treballem amb persones, no amb xifres, i mai podem oblidar qui som i per què som aquí: per cuidar a qui més cura necessita», s'avança Márquez, reflexiu.

«Ens temem que torni a passar»: la PAC demana respostes i un pas endavant a l'administració

El director de cinc residències a Tarragona fa una reflexió final de valor, a tocar de la previsible segona onada. «Hi ha una cosa claríssima: mai, mai, una empresa pot guanyar diners en detriment d'un servei de qualitat a les persones que ho necessiten», exposa, com a declaració d'intencions. Precisament, aquesta és la crítica que es fa a part del sector des de la Plataforma d'Afectats del Coronavirus (PAC), un col·lectiu format essencialment per familiars de víctimes i que s'ha erigit com una de les veus més bel·ligerants del debat.

«Hem vist casos de negligències, de males praxis, d'escàndols, d'anomalies», explica el portaveu de la PAC, Àngel Juárez, en declaracions a aquest mitjà. «Han existit alguns casos d'aquest servei lucratiu, i no tolerarem que torni a passar», es planta. Des de la plataforma, ja han demanat a les administracions una auditoria independent que posi llum sobre «si realment s'estan refent» els centres perquè, opina Juárez, «ens temem que pugui tornar a passar el que ja vam patir» pocs mesos enrere.

«Què demanem a les administracions? Un pas endavant i una taula de diàleg amb els familiars que mereixem respostes», detalla Juárez. «Fins ara, ens sembla que la reacció ha estat tímida, lenta, i no som optimistes a curt termini», assevera. Tots els indicadors en mans dels experts apunten que la tendència del virus torna a anar a l'alça, el risc de rebrot balla en números alts i l'anomenada segona onada sembla agafar forma a l'horitzó. Des del sector de les residències en són conscients i no defugen cap responsabilitat. «No concebem un altre escenari que no sigui estar a l'altura», subratlla Márquez. Encara amb la carn de les ferides oberta, des de l'esgraó més feble ja es preparen per a la tardor més tensa de les darreres dècades.

"«Estem en regressió!»: TGN estrena un projecte per recuperar milers d'espècies marines" "Dades: La caiguda del turisme provoca una pujada de l'atur a TGN i l'Ebre"