La feina voluntària i conjunta, essencial per a la reproducció de les tortugues al litoral tarragoní

L'augment de les temperatures als llocs on nien habitualment les porta més al nord | GEPEC, CRAM, la Generalitat i una xarxa de voluntaris custodien dos nius a la Pineda
La tortuga Mascletà, de l'espècie caretta caretta que s'ha reproduït dues vegades a la platja de la Pineda. | GEPEC-EdC
 

El canvi climàtic, tal com el seu nom indica, implica i porta amb si innumerables alteracions agreujades per l’activitat humana que afecten tots els elements i els éssers vius del planeta. Els ecosistemes veuen transformades les seves condicions i els animals són els primers i els més afectats per un problema inevitable però mitigable. Aquest és el cas de les tortugues que viuen a les aigües del Mediterrani. L’augment de les temperatures a la zona costanera més oriental i del nord de l’Àfrica, obliga algunes espècies de quelònids a cercar altres indrets del litoral mediterrani amb un clima lleugerament més suau on pondre els ous durant els mesos de nidació, des del final de juny fins ben entrat el mes d’agost.

La costa peninsular mediterrània, que sempre ha estat una zona de pas i d’alimentació per a les tortugues, s’ha convertit en una zona del gust de les tortugues, que hi formen cada vegada més els seus nius. Malgrat que és impossible datar el moment en què aquesta tendència va començar a ser una realitat, l’agost del 2014 es va descobrir una tortuga babaua (caretta caretta) ponent ous a la platja Arrabassada de Tarragona. En aquell moment, l’Ajuntament i diverses entitats locals de defensa del món animal es van organitzar per a protegir el niu.

La feina conjunta de protecció de la fauna marina proporciona un entorn còmode a les tortugues

No es tractava d’un fet aïllat, ja que cada any les tortugues han tornat a visitar les platges. Per tal de protegir-les i ajudar en el procés de naixement de les cries, des del 2015, la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans–Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) — aquest últim amb un àmbit d’acció reduït, en la pràctica, a la demarcació de Tarragona—, treballen conjuntament en la tasca de facilitar la vida a uns animals que de mica en mica van colonitzant les platges tarragonines.

Voluntaris del GEPEC i el CRAM condicionant el segon niu després de la segona posta de la tortuga Mascletà el 31 de juliol. | GEPEC-EdC
 

Amb elles, hi col·labora la Generalitat a través del Departament de Territori i Sostenibilitat i la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, que duen a terme una feina administrativa, de suport econòmic i tècnic i tenen el poder decisori en coordinació amb el CRAM. També hi participa la Universitat de Vic, amb el Projecte Caretta, i especialment, hi participen també xarxes de voluntaris tarragonins que s’organitzen de manera autònoma i espontània a través de les xarxes socials.

La feina que es duu a terme amb les tortugues es pot dividir, a grans trets, entre la custòdia i la protecció en el procés que va des que la tortuga pon els ous fins que les cries neixen, creixen i estan llestes per sortir a mar obert; i per una altra banda, la feina constant de vigilància i recerca de rastres, nius i tortugues al mateix temps que s’informa i se sensibilitza les persones. Ambdues feines són dutes a terme especialment pel GEPEC, que destaca la seva feina social a nivell de voluntariat i informació a la ciutadania. El CRAM fa una tasca veterinària i biològica que tot seguit veurem.

Dues postes d'ous a la Pineda aquest estiu han fet engegar de nou el protocol 

I és que enguany, l’aparició a la platja de la Pineda d’una tortuga babaua a qui s’ha batejat com Mascletà, que ha fet dues postes, el 15 i el 31 de juliol, ha fet activar els protocols d’actuació per facilitar la posta dels ous, i ens ha permès conèixer una feina que no ha estat fàcil. No ho ha estat, per començar, perquè la Mascletà va trepitjar la sorra fins a tres nits consecutives sense poder pondre els ous, en una de les quals un turista francès la va fotografiar.

Els dos nius de tortugues, custodiats i junts, a la platja de la Pineda. | Àngel Ullate
 

Els voluntaris del GEPEC van fer pressió a l’Ajuntament de Vila-seca per tancar una platja que és molt concorreguda de nit, tal com explica un dels seus membres, en Raül Cendón, que va ser voluntari durant deu anys del CRAM. A més, van demanar al consistori que s’abaixés la intensitat de la il·luminació del passeig, perquè així «no se sentís en perill i estigués còmoda», detalla el Raül. Aconseguit això, uns passos que segons el Raül «van assegurar l’èxit de la reproducció», la Mascletà, que porta incorporat un microxip des del 2016, va tornar a la sorra de la Pineda, i gràcies al pla de vigilància elaborat pel GEPEC, hi va fer la primera posta.

Les nidacions d’aquesta espècie de tortuga, que és la més freqüent a les nostres aigües juntament amb la verda i la llaüt, i també la més petita, se sol produir a partir dels trenta metres de la línia de l’aigua i a uns trenta-cinc centímetres de profunditat. La Mascletà, no obstant això, ho va fer a tan sols tres metres de la riba, a l’extrem sud de la platja, enmig del conjunt arquitectònic enrunat, mentre era vigilada de prop i amb discreció per voluntaris del GEPEC i el CRAM, treballadors del Departament i la Policia Local, que hi va col·laborar per tancar la platja.

Aquest fet va obligar als voluntaris, a Elena Abella, investigadora del CT BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, i a Laureà Giné, del Departament de Territori i Sostenibilitat dels Serveis Territorials de Tarragona, a moure els 141 ous de la primera posta uns quants metres més enllà. Juntament amb el GEPEC, van condicionar la zona i la van protegir per evitar l’accés de persones i d’animals com gavines o rates. Acabada la posta, la tècnica del CRAM va col·locar un nou radiotransmissor a la tortuga i va seleccionar els ous, una cinquantena dels quals es va endur per ser incubats i assegurar-ne la fertilitat.

El CRAM assegura parcialment l'èxit del procés reproductiu

Raül Cendón explica que això es fa perquè una posta natural porta amb si el risc de perdre un vuitanta per cent dels ous, entre els que no son fèrtils, els que es trenquen i els que estan deformats. «Una de cada mil tortugues arriba a vella, i gràcies al fet que porten els ous a les incubadores del CRAM, el CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya) i el Zoo de Barcelona, n’asseguren la vida, els fan estudis genètics i les deixen anar amb tres anys, quan no corren perill».

En la segona posta, que es va produir a l’altra punta de la platja, alguns ous es van portar a la incubadora, i la resta es van traslladar al costat del primer niu. Es tracta, amb tot, d'una pràctica humana artificial que trenca amb el procés reproductiu natural, però que, vist amb perspectiva, pot ser considerada una manera de regenerar la vida d'aquesta espècie davant una amenaça que els mateixos humans hem creat.

Molts turistes i vianants s'apropen a descobrir els nius de les tortugues. | Àngel Ullate

 

El paper de fons i constant dels voluntaris

Durant els aproximadament seixanta dies que durarà la incubació dels ous i fins que no naixin i surtin a la superfície les cries, els dos nius, separats per uns pocs metres de distància, són vigilats durant les vint-i-quatre hores del dia pels voluntaris. Tots ells, organitzats a través de les xarxes socials i amb l'ajuda i la formació que els ofereix el GEPEC, que ofereix formularis a la seva pàgina web, coincideixen a reivindicar el seu paper de fons, més directe i constant. 

I no només en la custòdia del niu, sinó que també, i sobretot, en el que s'anomenen transsectes. Es tracta d'itineraris que fan durant les nits per la majoria de platges del litoral tarragoní durant els mesos en què les tortugues s'apropen a les platges per a reproduir-se, en els quals cerquen i miren de detectar possibles rastres, nius i inclús exemplars que obliguin a engegar el protocol. Si és així, el primer pas és trucar al 112, i a partir d'aquí succeeix tot allò que s'ha fet amb la Mascletà. L'any passat, amb aquesta feina, van descobrir el naixement de cries de tortuga que havien passat desapercebudes a Cambrils.

Els voluntaris també aprofiten per conscienciar sobre la neteja de les platges. | Àngel Ullate
 

A banda d'aquestes dues tasques, les custòdies, que es fan per parelles en torns de quatre hores, i els transsectes, Raül Cendón destaca el paper informatiu i divulgatiu dels voluntaris. A la guingueta situada a la vora dels nius, on se'ls pot trobar, es pot consultar tota la informació necessària per conèixer les tortugues i la tasca que les organitzacions duen a terme. 

Pilar Murcia, veïna de Vila-seca i molt activa en el teixit social del poble, explica que va accedir al voluntariat a través del Casal Popular el Rebotim. Allò que més destaca, a banda de l'inexistent afany amb què els voluntaris treballen, és que són aproximadament uns dos-cents voluntaris de tot arreu. Tots ells van rebre una formació de la tècnica biòloga del CRAM Elena Abella per via telemàtica, i a més, la tenen tota resumida a la guingueta que van decorant i acomodant. Allà mateix, explica, tenen material que els ha ofert el bar que tenen a tocar, així com l'Ajuntament.. «Ha estat una cosa espontània, i la gent s'ho ha pres amb molta responsabilitat. Tothom ha agafat molta estima a la tortuga», declara amb orgull.

Una voluntària que custodia els nius de tortugues assenyala un cartell informatiu penjat a la guingueta. | Àngel Ullate
 

«Si les platges no estiguessin tan plenes de nit, hi hauria més postes»

El Raül Cendón valora l’arribada de les tortugues al litoral tarragoní com un fet «agredolç». Per una banda, «és un motiu d’alegria que augmenti la biodiversitat a la costa propera, però som conscients que això es deu al canvi climàtic, que és sinònim que en altres indrets les tortugues no suporten les temperatures càlides i cerquen llocs més adequats», explica. Pel que fa a la tendència creixent a trobar tortugues que niuen a la costa catalana, el Raül reflexiona que si aquestes organitzacions i els voluntaris no fessin la seva feina, molts nius no es posarien.

Ho assegura fent referència a la important tasca que duen a terme a l'hora de facilitar el procés a la tortuga i evitar qualsevol classe de molèstia que l'impedeixi pondre els ous. Es mostra convençut que «si les platges no estiguessin tan plenes ni tan sobreil·luminades» hi hauria més postes. Ha vist les tortugues desorientades. Tot i això, segueixen sortint, la qual cosa, per a ell, «demostra que la vida no son matemàtiques». 

Astorat i amb una aparent tristesa, el Raül recorda els perjudicis que pateixen les tortugues pel volum de plàstics que es vessen i acaben indiscriminadament al mar. Explica el cas d'una tortuga a qui van salvar la vida «de miracle» després de trobar-la amb un bastonet per a les orelles creuat en vertical a la boca, amb la qual cosa no podia menjar. Però sobretot, fa referència a un problema desconegut que afecta especialment als quelònids, que tenen a les meduses com aliment principal.

Aquestes les confonen amb els milers de bosses de plàstic que hi ha al mar, que es mengen i els acaben provocant ofegaments o trastorns alimentaris. En aquest sentit, una voluntària que custodia els nius a la platja de la Pineda, amb qui vam parlar, assegura amb rotunditat que si es fessin autòpsies a les moltes tortugues mortes que es troben, com l'any passat a Cambrils, es descobririen estómacs plens de brutícia.

Un altre problema és la pesca, especialment la que utilitza el mètode de l'arrossegament, que provoca en molts casos la mort instantània a les tortugues quan són enxampades per les xarxes. Molt sovint neden pel fons del mar, i quan la xarxa se les emporta cap a la superfície, pateixen problemes de descompressió i són trobades enmig de les xarxes.

Tot i això, Raul Cendón es felicita del grau de sensibilització dels pescadors respecte d'aquest problema, superior a la mitjana, la qual cosa respon al fet que «ells veuen diàriament com es degrada el mar, i ells mateixos hi posen solució des dels seus vaixells». En aquest sentit, explica que a les Terres de l'Ebre s'està posant sobre la taula un projecte que vol evitar que les tortugues que es pesquin per error no quedin ferides al mar i acabin morint.

 

"Estiu negre a TGN: la caiguda del turisme enfonsa el sector del taxi" "Cop de realitat: La creació d'empreses a TGN es desploma pel coronavirus"