Els Bancs de Terres tarragonins asseguren el manteniment de l'equilibri natural i el comerç de proximitat

Implementats al Baix Camp i el Priorat, els bancs són un instrument que contribueix en diverses maneres a la continuïtat de la vida rural
El Banc de Terres és una via alternativa, innovadora i necessària a les zones rurals | Xavi Vaque
 

La realitat de les zones rurals de l'interior de la província de Tarragona és crua i distòpica. És fruit del desenvolupament socioeconòmic de la regió i, per extensió, del país i el sistema. El resultat, en última instància, n'és l'abandonament de les terres de conreu, i amb ell, l'avanç inexorable del bosc, que descuidat i sense una gestió conscient i periòdica, esdevé un polvorí que cada vegada guanya més hectàrees i posa sobre la taula un problema afegit, el risc d'incendis.

Un cercle viciós ple de factors que culmina en l'abandonament rural

Per arribar a la fi d'aquest procés tant lògic com crític d'anàlisi del problema, cal conèixer i relacionar diversos aspectes més, que bé poden ser causes com conseqüències i resultes. I és que l'envelliment a les zones rurals, sumat a la progressiva i preocupant pèrdua de joves i de talent causada per la poca activitat econòmica i la pèrdua de serveis i llocs de treball, culmina en una falta de relleu generacional que és fonamental.

Sense la continuïtat de qui manté viu i actiu el 'mosaic' —que per a molts és tan sols un atractiu turístic—, i des que el sector terciari, sobretot la indústria i el turisme, és el model econòmic hegemònic i inamovible —sumat a això l'agricultura extensiva i el mínim consum local— el territori viu un desgast i una regressió antinaturals. I és que l'abandonament de terres és sinònim de paisatge descuidat. I aquest, al seu temps, és caldo de cultiu per als incendis en temps d'acceleració del canvi climàtic.

Alhora, l'existència a comptagotes d'oportunitats laborals és l'altra cara de la moneda de la centralització econòmica de les zones urbanes, que converteix el món rural en dependent. Es tracta, tot, de la conseqüència en principi assumible d'un sistema econòmic capitalista articulat a l'esquena al món rural. A l'esquena de la natura, que com bé sabem, és la força poderosa per excel·lència i ella mateixa s'equilibra. Ens està demostrant que aquest modus vivendi no és assumible a llarg termini.

El Banc de Terres, una via alternativa, innovadora i necessària

La pagesia, la ramaderia i la gestió dels boscos són les activitats humanes que, encara avui en dia, tenen a les seves mans el manteniment de la biodiversitat i l'estructura segura de la natura. Són el que en diríem la defensa passiva. Prevenen incendis. Conscients d'aquesta circumstància, els Consells Comarcals tant del Baix Camp —una de les comarques amb més terres en desús de Catalunya— com del Priorat gestionen els Bancs de Terres, unes iniciatives amb pocs anys de vida que estan sent exitoses en el seu paper d'intermediàries entre persones que demanden i que ofereixen terres per a conrear o, simplement, mantenir netes.

Els Bancs de Terres —els dos únics de la regió a excepció d'alguna iniciativa local com la de Riba-roja d'Ebre— són projectes que formen part de projectes més amplis. En el cas del Baix Camp, és una actuació prevista en el Pla Estratègic de Desenvolupament Socioeconòmic Rural 2014-2020 que va fructiferar l'estiu del 2017; al Priorat, va néixer l'any passat i es va posar en funcionament definitivament al final de l'estiu, dins el Programa Estratègic de Competitivitat Territorial (PECT) 'Priorat-Montsant-Siurana', finançat amb fons europeus, i paral·lelament, del Sistema de Gestió del Paisatge.

Per conèixer la funció d'aquests serveis i allò que la seva tasca permet i proporciona tant a qui les treballa com qui les cedeix, així com tot allò positiu que provoca aquesta activitat a l'entorn natural, hem parlat amb tècnics dels Bancs de Terres del Baix Camp i el Priorat. A més, també hem comptat amb la col·laboració de Ferran Mestres, conseller d'Agricultura del Consell Comarcal del Priorat i coordinador del Fòrum Agrari. Amb tots ells, alhora, hem pogut saber l'evolució i la tendència a l'alça que està prenent la iniciativa i els passos que seguirà per convertir-se en un «acompanyament integral»

Gesamí Sardà explicant com funciona el Banc de Terres en una entrevista l'estiu passat al TarragonaDigital | Laia Solanellas
 

Aquesta, de manera resumida, és la meta funcional que persegueix el Banc de Terres el Baix Camp, com ha explicat el seu tècnic responsable, Gessamí Sardà. Ell defineix el servei com «un instrument públic i gratuït de mediació entre les persones que ofereixen terres per a conrear i les que en busquen». Isabel Ayala, tècnica homònima al Priorat, fa referència a la «dinamització del sector agrari», duta a terme «facilitant l'accés a la terra a aquelles persones que no tenen una xarxa de contactes que els ho permeti». No obstant això, apunta, «no som la solució».

El paper dels Bancs de Terres, l'«advocat del diable»

Amb estats de maduració diferents, ja que el del Priorat ha començat fa ben poc a fer els primers contractes, els dos bancs de terres serveixen de punt de trobada i recollida d'ambdues parts, que reuneixen, recomanen i emparen en la negociació. No tenen cap funció supervisora després de la signatura, però, com diu Gessamí Sardà, fan d'«advocats del diable», ja que estableixen límits, preveuen i posen solució a possibles problemes i permeten que els contractes siguin els més complets possibles i adaptats a les circumstàncies d'ambdues parts. I és que, de fet, una premissa és que tant qui demana com ofereix vegi complerts els seus interessos, necessitats i condicions, tot d'una manera consensuada.

D'aquesta manera, aquesta mediació és el punt de partida d'un procés que, en primera instància, promou i permet que les terres en desús es revitalitzin i que es creïn llocs de treball locals. I així com succeeix sistèmicament de manera negativa, també provoca, de moment en petita mesura, els efectes positius que les zones rurals de les dues comarques necessiten: el repoblament i la redistribució demogràfica, la circulació i arribada al mercat dels productes agraris i la formació d'un mosaic agroforestal equilibrat i adient, que redueix el risc d'incendis i al mateix temps crea un hàbitat còmode per a totes les espècies animals.

El repoblament, un llarg camí per recórrer

Pel que fa a la redistribució demogràfica a través del repoblament, tant Gessamí Sardà com Isabel Ayala reconeixen que aquest no és l'objectiu prioritari de l'activitat que duen a terme els Bancs de Terres; és quelcom paral·lel, tot i que s'hi contribueix indirectament. Malgrat tot això, però, hi ha camí per recórrer, ja que són molt escasses les finques que gaudeixen de mas, i «no podem oferir més», reconeix Sardà. De fet, al Priorat no hi ha cap oferta d'aquest tipus. «Els seus propietaris prefereixen vendre-les, i són casos concrets en què les dues parts es coneixen les que acaben en èxit», explica Ayala.

La manca d'habitatge disponible representa un problema per a molts pobles que necessiten créixer, alguns dels quals tenen engegades estratègies per a oferir-ne. Aquestes consten de l'inventari i la revisió del seu estat, i posteriorment s'intenta mitjançar amb els propietaris per tal que les posin al mercat. Amb tot, els tècnics lamenten l'encallament que hi ha respecte a aquesta qüestió, i demanen responsabilitat als propietaris perquè agafin el compromís amb la seva terra. «Al Priorat hi ha lloguers del nivell de Barcelona, i això no pot ser, és per això que altres àrees del Consell Comarcal treballen perquè hi hagi lloguers més assequibles», explica Isabel Ayala.

Parada d'arbres fruiters a la finca d'una de les agricultores, Adriana Jiménez, que l'any passat va engegar el seu nou projecte de vida. | Laia Solanellas

És cert, però, que existeixen casos, com al Baix Camp, de persones que s'han establert a la comarca i hi han iniciat el seu projecte de vida. Hi ha experiències d'autogestió i del que es coneix com a cooperatives d'habitatge amb cessió d'ús. Les persones que en participen adquireixen una finca i hi edifiquen coordinadament sota la propietat de la cooperativa, i elles en són les usufructuàries. Aquest model, segons Gessamí Sardà, frena l'especulació però no l'oferta, ja que «si algú marxa, la cooperativa i el banc correran a buscar una altra persona demandant i es tancarà el cercle».

Les terres de conreu ajuden a equilibrar el mosaic agroforestal

D'altra banda, la balança pel que fa a les finques dedicades a la gestió forestal sostenible preocupa pel seu desequilibri. La gran oferta de terres que necessiten ser netejades i mantingudes de manera periòdica és excessivament superior a una demanda que és mínima. Un problema tot plegat, segons el tècnic del Baix Camp, ja que existeix massa massa forestal continua que eleva el risc d'incendis. Tot i això, existeixen excepcions que d'altres maneres posen un granet de sorra, com la d'una noia prioratina que està duent a terme els tràmits i buscant terres per a engegar un projecte de ramaderia.

A més, no tot són males notícies respecte del manteniment d'una estructura òptima per a la biodiversitat i el control del risc d'incendis. Gessamí Sardà explica que les terres que han estat conreades gràcies a la mediació del Banc de Terres, juntament amb el bosc devesat i els prats per a la ramaderia, contribueixen a crear un mosaic agroforestal cada cop més equilibrat.

Així, si el territori rural mescla boscos, també necessaris, amb planes conreades i deveses on pasturen els animals, els incendis no tenen la capacitat de cremar tot allò que troben. A tall d'exemple, Gessamí Sardà ha explicat que si un incendi crema un bosc i a continuació troba un prat, «el foc s'acotxa» i és molt probable que s'aturi. I encara més clar és el que fa referència a un falcó, a qui serà més fàcil localitzar i caçar un conill enmig dels conreus o les deveses que obstaculitzat per les capçades dels arbres.

Cada vegada existeixen més opcions per formar-se i buscar suport

Els perfils dels qui ofereixen terres continua sent el d'hereus fills de pagesos lligats emocionalment, que prefereixen cedir o arrendar les finques sense gaires exigències, o persones d'edat avançada que tenen predilecció per vendre. Quant als demandants, continuen sent cabdals els pagesos professionals que ja tenen finques i busquen ampliar el seu àmbit per fer viable el negoci i d'altres que estan en vies de professionalitzar-se.

A aquests últims, el Banc de terres del Baix Camp els dóna prioritat. Però no són els únics, i és que, com des que es van iniciar els projectes, hi ha qui ho fa per oci i, d'altra banda, segueixen arribant persones de zones urbanes o dels pobles de la plana que opten per construir una nova vida tot despertant la seva vocació agrària, sigui professionalitzant-se o per a l'autoconsum. Respecte a aquests últims, Gessamí Sardà reflexiona que el confinament obligat per la Covid-19 ha accelerat la seva arribada, fins al punt que ha augmentat un 34 per cent en relació amb els principis de l'any, assolint les 176 finques.

«Molta gent s'ha adonat de l'estrès que implica la vida urbana, però no es tracta de fugir-ne, sinó de venir aquí amb ganes», assegura amb rotunditat. I és que, des del punt de vista dels tècnics no tothom té la capacitat ni l'experiència prèvia necessària, a la qual cosa cal sumar les condicions existents, siguin els preus, la infraestructura o bé les condicions climàtiques. En aquest sentit, Isabel Ayala assenyala que el Priorat «no és un lloc pla i amb molta aigua, però la duresa la compensa un producte de més qualitat». Tot i això, de moment no hi ha hagut cap problema.

Per a fer front a aquests problemes, a banda del ja anunciat malgrat que no engegat Banc de Recursos Agraris, que ha de proporcionar eines, subministrament, ajuda al camp i sortida directa al mercat, van sortint a la llum nous projectes i eines de suport. Molts d'ells pengen directament dels Bancs de Terres, i d'altres, com l'Espai Test —un dels primers de Catalunya engegat a Gandesa—, es converteixen en la primera experiència per a futurs agricultors que volen descobrir la vertadera convicció d'endinsar-se en el món.

El Consell Comarcal del Baix Camp, a més, compta amb el programa de formació Joves amb talent, mentre que existeix el projecte compartit d'agricultura regenerativa, que busca un canvi de paradigma amb la millora de la fertilitat de la terra. Al Priorat, el Banc de Terres ofereix cursos de formació i suport jurídic i de promoció econòmica i empresarial, un suport afegit que ajuda a donar visibilitat als productes. Però destaca especialment el projecte Inverteix Priorat, que fomenta el comerç del producte local per «capgirar la tendència de comprar producte de fora i que els productors d'aquí continuïn vius», considera la tècnica Isabel Ayala. 

Avellaners secs i oliveres a una de les finques que ha estat cedida a un agricultor. | Xavi Vaque
 

Isabel Ayala: «Els bancs de terres no venem a grans empreses»

Precisament, fent referència al comerç dels productes que produeixen els agricultors què es valen de l'ajuda del Banc de Terres, existeixen opcions de comercialització. El destí de la producció, majoritàriament oli, horta i fruita seca, però, és divers: té molta empenta l'elaboració pròpia i l'autoconsum, malgrat que moltes petites cooperatives i cellers són demandants. En aquest sentit, Isabel Ayala ha recordat que els bancs de terres «no venem a grans empreses». 

La pàgina web Camp Viu, del Banc de Terres del Baix Camp, a més de fer visibles les ofertes i demandes de terres i permetre la interactuació entre usuaris, també és una eina eficaç de sortida del producte de proximitat. Gessamí Sardà assenyala que hi ha qui porta els productes directament a les cooperatives, especialment l'oli i l'avellana, i explica, alhora, que hi ha espais com les cooperatives de segon grau, el Mercat de Cambrils on arriba el producte d'horta, o Mont-roig del Camp, on acaba la garrofa. En definitiva, per a Sardà aquest model econòmic es basa en les cures mútues, el quilòmetre zero i la qualitat.

Els criteris de priorització donaran preferència a les dones al Priorat

Malgrat que no hi ha paritat, Gessamí Sardà ha fet referència a la qüestió de gènere, en la qual cal avançar en el món de la pagesia, però ha explicat que la xifra de dones que demanden finques ha augmentat; «no és residual i no es pot menystenir». Cada cop són més les dones que porten finques, i en molts casos venen amb les seves parelles per formar-se i establir el seu projecte vital basat en l'agricultura.

En aquest aspecte, Isabel Ayala, que admet que el gran gruix de demandants al Priorat són homes, ha explicat que en el marc l'evolució que està vivint la gestió del Banc de Terres, s'estan elaborant uns criteris de priorització. Aquests donaran preferència, entre altres, a les dones, a la gent jove —un col·lectiu que també està arribant a les comarques a través dels bancs— i als productors ecològics.

Les mirades fixades a un horitzó optimista i ambiciós

És evident que la pandèmia de la Covid-19 no ha frenat —sinó que ha accelerat, en certa manera— una tendència que va en augment i que compta amb tota la implicació dels Consells Comarcals. De fet, al Baix Camp, Gessamí Sardà, que fins fa poc treballava sol amb una mica de suport administratiu, ara compta amb tres companyes que permetran, com ell desitja, continuar creixent, «a pas de formiga, en volum i quantitat». Tal com assenyalàvem al començament, la fita marcada és un acompanyament integral, basat en l'assessorament i la possibilitat de proporcionar eines, subministraments i coneixements.

El Banc de Terres del Priorat està en una fase inicial, malgrat que ja hi ha un gran nombre de contractes signats. És per aquest motiu, segons una de les dues tècniques responsables, Isabel Ayala, que encara no se'n pot fer un reconeixement exhaustiu. No obstant això, el futur és il·lusionant, i passa, entre altres, per comptar amb molts més demandants professionalitzats.

D'altra banda, al Priorat s'està plantejant un projecte que doni més rendibilitat i facilitat a l'hora de vendre i als pagesos, com és un obrador col·lectiu que permeti transformar el producte i vendre'l amb més valor. La idea, plantejada juntament amb el Fòrum Agrari del Priorat, vol lluitar contra el patiment dels productors de fruita seca, que arrossega anys de crisi per la impossibilitat de fer front a la competència de preus. Aquest projecte, permetria vendre els fruits processats, que es compren a més preu que amb la closca.

El Fòrum Agrari del Priorat, la veu propositiva i l'eina de debat dels agricultors

Ferran Mestres, conseller en funcions d'Agricultura del Consell Comarcal del Baix Camp, també coordina el Fòrum Agrari, un instrument de cooperació ciutadana creat el 2017 que debat, analitza les problemàtiques i presenta idees amb l'objectiu de construir un model agrari propi i dinamitzar el sector. Emmarcat dins el Pla de Gestió de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge agrari de mosaic mediterrani Patrimoni de la UNESCO, i sostingut per l'Associació Prioritat i Coopcamp, el Fòrum Agrari és un d'alguns espais de debat en els quals s'està treballant des de diversos àmbits, com el cultural.

Amb ells, es vol establir el que Mestres considera una «democràcia horitzontal» que transmeti la veu dels agricultors a les institucions locals i que sigui una eina per a conèixer els problemes i sensibilitats dels productors de cada fruita. A més d'una fira de productes locals ecològics celebrada abans de la crisi de la Covid-19, durant el confinament han organitzat debats que han resultat fructífers i els han permès avançar en el model horitzontal de debat i presa de decisions. No es tracta d'una entitat executiva, però compta amb un pes important dins el Banc de Terres, en la formació i gestió del qual ha col·laborat.

Ferran Mestres ha destacat, sobretot, el problema de la fruita seca. Considera que el Fòrum Agrari treballa tenint en compte que canviar aquesta situació «és una qüestió de necessitat, d'adaptar-se a la realitat». En general, d'altra banda, ha destacat que es va demanar a la Generalitat que els Bancs de Terres es convertissin en eines oficials de combat contra el despoblament, i tot i reconèixer la feina del Departament d'Agricultura, n'ha reclamat l'actuació en cerca d'alternatives. «Anem perdent pagesia i no n'entra, i el nostre abast és limitat i voluntari, és una manera més, però no ha de ser l'única», ha assegurat, «el Departament ha de detectar la necessitat de fer més».

"Emotiva resposta dels veïns de Prades al jove amenaçat per ser drag-queen" "Agressió racista a la Selva del Camp: La CUP denuncia la inactivitat del govern"