Excavacions arqueològiques al castell monestir d'Escornalbou

Treuen a la llum els fonaments medievals de la muralla i el claustre del castell monestir d'Escornalbou

Les troballes han de permetre conèixer millor l'evolució constructiva del monument durant nou segles

Les obres de restauració que s'estan fent al castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, al Baix Camp, han posat al descobert restes del convent de la comunitat agustina del segle XII que va donar origen a la construcció. Els arqueòlegs han localitzat els fonaments medievals del claustre, alguns trams de l'antiga muralla perimetral o les antigues cisternes amb els quals esperen conèixer millor l'evolució constructiva del monument durant els seus nou segles d'història. L'indret es va anar transformant i ampliant fins al segle XIX, quan va ser abandonat. El diplomàtic reusenc Eduard Toda va adquirir les runes de l'antic monestir i el va restaurar a principi del segle XX, però fins ara no havia estat objecte de cap excavació arqueològica.

📲TENS TELEGRAM? Afegeix-te gratis al nou canal de Tarragona Digital: les millors fotos i vídeos, últimes hores i ara també pots comentar. CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

La intervenció impulsada per la Diputació de Tarragona i la Generalitat a Escornalbou ha permès trobar evidències constructives fins ara desconegudes de la primera fase del monestir. L'origen es remunta al 1.170, quan s'hi va instal·lar una canònica augustiniana formada, com a molt, per una quinzena de monjos. En concret, han aflorat parts de la muralla i del claustre que permetran «tornar a interpretar» el monestir des de la reconstrucció de Toda, segons ha apuntat l'arqueòloga directora de l'excavació, Carme Subirana.

La importància de les troballes rau en el fet que de la comunitat monàstica i del recinte medieval se'n tenien molt poques evidències, amb la qual cosa les restes permetran «tornar a posar sobre plànol» quines eren les dimensions que va tenir. Després dels clergues agustins, entre els segles XV i XVI l'espai va acollir un convent de frares franciscans recol·lectes i, durant els segles XVII i XVIII, un seminari de missions dels franciscans observants que es correspon amb l'època de màxima ocupació i creixement d'Escornalbou.

Subirana ha subratllat que Escornalbou és un monument «molt verge» pel que fa a excavacions arqueològiques modernes i que, per aquest motiu, tenen unes expectatives molt elevades i podrien canviar la visió que se n'havia tingut fins ara. L'objectiu és que quan s'enllesteixin totes les actuacions previstes al conjunt del recinte es pugui fer un estudi sobre com era el recinte medieval i quin en va ser el creixement, i contrastar-ho amb la revisió de les dades històriques. De moment, ja s'han trobat restes en indrets on no esperaven trobar-ne.

La campanya arqueològica se centra en el claustre, l'entorn de l'església i l'edifici principal, i s'enregistra digitalment amb topografia làser i escàner 3D. De forma paral·lela als treballs arqueològics s'estan fent diversos estudis historiogràfics que comencen a revelar una institució monàstica d'una rellevància territorial fins ara molt desconeguda entre els segles XII i XV, alhora que, posteriorment, va ser un seminari cabdal en la formació de molts monestirs franciscans fins al segle XIX.

Una actuació de gairebé 6 milions d'euros

La intervenció a Escornalbou s'articula mitjançant un pla director que contempla una inversió de 5,7 milions d'euros estructurada en tres fases. La primera està a punt d'enllestir-se i ha permès construir l'abastament d'aigua potable des de l'Argentera, sanejar les aigües i conduir els serveis, restaurar algunes edificacions i millorar camins i senders dels set municipis de la baronia. El projecte, liderat per la Diputació de Tarragona i cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb un ajut de gairebé 614.000 euros, té una inversió total prevista d'1,48 MEUR.

Al gener van començar els treballs de restauració corresponents a la segona fase, els quals preveuen consolidar l'estructura de la planta noble i les cobertes; restaurar l'edifici de serveis, la cafeteria, les aules i l'àrea de recepció; millorar l'accés i la connectivitat i restaurar l'ermita de les Tres Verges. Amb un pressupost d'1,6 MEUR, l'actuació compta amb el cofinançament de l'1,5% Cultural del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Finalment, la tercera fase inclou la museografia i els serveis turístics complementaris i s'enllestirà a mitjan 2023.

Un nou actiu de promoció per al territori

Les actuacions al castell monestir i al seu entorn tenen com a objectiu posar en valor el que es considera «un tresor patrimonial i rural» a la Costa Daurada, així com contribuir a la dinamització econòmica i social del territori, a la promoció de l'activitat cultural i turística, i a la preservació de la natura, atès que més enllà de la seva entitat històrica i monumental, Escornalbou és també un gran bosc de 89,45 hectàrees.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar, han visitat l'evolució dels treballs juntament els alcaldes dels municipis que conformen la Baronia d'Escornalbou. Llauradó ha subratllat la importància dels treballs, més encara en temps de pandèmia, en què es «posa sobre la taula la necessitat urgent de promocionar l'economia de la nostra demarcació, fomentant l'ocupació i oferint nous actius turístics que donin visibilitat als petits pobles d'interior».

Per la seva banda, la directora general de Patrimoni Cultural ha subratllat que el projecte referma el compromís de la Generalitat amb el patrimoni, «entès com un valor cultural però també com un recurs al servei del desenvolupament territorial, social i econòmic». Elsa Ibar ha afegit que les obres que s'impulsen conjuntament amb la Diputació «són una inversió important per ella mateixa, però també perquè ens permetran conèixer millor què era, com era i quina importància tenia el castell monestir d'Escornalbou».