Imatge de l'antic campament militar de Castillejos

Incasòl redacta un pla d'ordenació forestal per l'antic campament militar de Castillejos

L'espai pertany a Incasòl des del 2003 i, després de diversos projectes, el seu futur continua sent incert | Els alcaldes dels municipis propers veuen factible incorporar el campament al parc natural de les Muntanyes de Prades

 L'antic campament militar  de  Castillejos, al Baix Camp, acumula dues dècades d'abandonament i el futur sobre les seves 645 hectàrees continua sent incert. Incasòl, que va adquirir-ho l'any 2003, ha enderrocat les edificacions ruïnoses sense expectativa d'ús a futur.

Munts de runa i velles instal·lacions són els vestigis que queden de l'antiga base militar enmig d'una vegetació que lentament va guanyant terreny.

Totes les propostes per rehabilitar la finca han quedat en paper mullat. Mentre l'Incasòl vol  protegir l'espai i ha redactat un pla d'ordenació forestal que preveu l'absorció de la runa i la reparació de les cobertes d'un dels pavellons  encara dempeus, els municipis de l'entorn veuen la declaració de parc natural com a única solució viable.

Imatge de l'antic campament militar de Castillejos
Tot i la degradació, encara hi ha diversos espais que continuen dempeus | ACN
 

Segons l'Incasòl, l'objectiu és el de protegir i millorar aquest espai natural. En aquest sentit, l'Incasòl i el Departament de Territori i Sostenibilitat han redactat un pla d'ordenació forestal que està pendent de l'estudi de l'avaluació d'impacte ambiental. Aquest estudi està en tramitació, però s'ha paralitzat a causa del confinament.

El pla d'ordenació forestal  inclou un projecte de restauració de camins que s'està acabant de redactar. Per a la millora dels camins es preveu l'absorció de la runa dels enderrocs que s'han fet dins de l'antic quarter militar, abandonat des de l'any 2000. Des de l'Incasòl també està previst refer la coberta d'aquelles naus que estan en situació precària.

Front comú del territori

Els projectes plantejats sobre les 645 hectàrees són diversos, però el territori fa front comú per incorporar la finca al futur parc natural de les Muntanyes de Prades. Bona part de l'antic campament pertany al terme d'Arbolí.

«Ara que estem reactivant tot el tema de la declaració de  parc natural, seria necessari incloure Castillejos i gestionar-ho bé, com un equipament del parc natural  o qualsevol activitat vinculada amb la natura», afirma a l'ACN l'alcaldessa d'Arbolí, Magda Seriol.

Seriol lamenta que en el seu moment es va deixar perdre aquest espai i que ara rehabilitar-ho suposarà una  inversió  molt  costosa. Amb Castillejos i amb el parc natural, opina que s'ha anat a pas massa  lent. És per això que els alcaldes de la zona reclamen a la Generalitat  que s'afanyi a retirar les runes i hi actuï, sense deixar passar més temps.

Tota la part edificada, i també l'enrunada, de l'antiga base militar es troba dins d'Arbolí, si bé la finca s'estén per tres termes més: la Febró, Vilaplana i Alforja. L'alcalde de la Febró, Joan Carles Santos, recorda que, quan feia el servei militar, li tocava pujar a Castillejos a fer  maniobres.

Imatge de l'antic campament militar de Castillejos
Munts de runa i velles instal·lacions són els vestigis que queden de l'antiga base milita | ACN
 

D'això en fa 38 anys  i no hi havia tornat a entrar més. Ara, presenciant-ho de nou, li xoca veure la severa degradació de l'espai. Però aplaudeix que ara es remi en la mateixa direcció. «No sabem l'ús que li hem de donar, però tots mirem pel territori i que sigui curós amb el medi ambient, almenys ja no hi ha problemes de comunicació, ara estem tots d'acord», afirma Santos.

Material bèl·lic abandonat, senderisme i festes 'rave'

«A Vilaplana  ens afecten les hectàrees del camp de tir, vallades per impedir l'accés i amb possibles restes de  contaminació de projectils, que no s'ha acabat de netejar i s'hauria de deixar en condicions perquè la gent pugui transitar sense cap risc», es queixa l'alcalde  Josep Bigorra.

Finalment, a Alforja només pertanyen les antigues  garites de vigilància, a banda i banda de la carretera d'accés al campament, on una gran barrera  n'impedeix l'accés rodat, però es pot sortejar fàcilment a peu.

De fet, es tracta d'un entorn freqüentat per excursionistes, boletaires i amants dels esports d'aventura, com el  parapent, per la seva situació privilegiada, dalt d'un altiplà. Malgrat ser un espai natural protegit, dins l'antic  quarter militar s'hi acumulen les  runes.

Hi ha desenes de piles de construccions enderrocades per la  Generalitat, pel perill d'enfonsament que presentaven. En les que encara segueixen dretes, hi ha tanques i senyals on s'adverteix del perill i prohibeix el pas dins les edificacions.

Els únics edificis que es mantenen drets són l'antiga sala d'actes, el castell  del pati d'armes, vuit pavellons i una gran piscina. La celebració el 2002 d'una multitudinària festa 'rave'  va fer reaccionar les autoritats, que van començar a tapiar  edificis i enderrocar-ne els que estaven en pitjors condicions.

L'edifici de la sala d'actes, l'únic de dues plantes, va ser tapiat, però hi han fet  forats per accedir-hi. A l'interior de l'edifici, en pèssim estat, hi ha pintades d'una festa de música electrònica  del 2009.

Mig segle d'història

El campament es va inaugurar l'any 1951. Durant 22 anys va albergar el centre de  formació d'oficials i sotsoficials, les anomenades milícies universitàries, tot i que a partir del 1972 les instal·lacions es van convertir en un camp de tir i de pràctiques.

A ple rendiment havia arribat a tenir prop de  5.000 militars. L'exèrcit va desmantellar la instal·lació l'any 2000 i gairebé tres anys després, es va tancar la compravenda de la  Generalitat  amb el Ministeri de Defensa, després d'un llarg estira-i-arronsa  entre administracions.