Senyal d'entrada a la urbanització el Picarany d'Almoster

La reparcel·lació del Picarany, de prop de dos milions d'euros, torna a enfrontar veïns i Ajuntament

Diversos processos judicials segueixen oberts després que l'Ajuntament recepcionés la urbanització a final d'any

La urbanització el Picarany d'Almoster ja forma part administrativa del poble. A finals de l'any passat l'Ajuntament va recepcionar-la, però això no vol dir que hagi acabat el periple judicial engegat. Els propietaris insisteixen que no son ells qui s'han de fer càrrec de les obres d'urbanització, de prop de dos milions d'euros de cost, i denuncien que l'Ajuntament els va cobrar les quotes anticipades d'aquestes obres abans del que permet la llei.

Compten, de fet, amb una primera sentència favorable, que no és ferma i a la qual el consistori hi va presentar un recurs. Està previst que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'hi pronunciï de manera definitiva a finals de juny. A més, hi ha un altre tràmit judicial en marxa pel pagament en si, que l'Ajuntament defensa que correspon als veïns mentre aquests ho neguen.

I tot i que ja hi ha sentències fermes al respecte, queden per aclarir encara alguns assumptes relacionats amb serveis bàsics com l'aigua, l'enllumenat públic o la neteja viària. Tot plegat va tornar a prendre protagonisme els darrers mesos arran de la reparcel·lació, el procés que es va dur a terme per distribuir el cost de les obres entre els veïns.

La reparcel·lació enfronta veïns i Ajuntament

L'Ajuntament va encarregar i pagar les obres d'urbanització del Picarany segons explica l'alcalde d'Almoster, Àngel Xifré. La reparcel·lació econòmica va ser el procediment a través del qual el consistori va distribuir el cost d'aquestes obres entre tots els veïns perquè se'n fessin càrrec.

«Això ha estat a exposició pública i s'han presentat molt poques al·legacions», apunta. Afegeix, també, que no es tracta d'un procediment urbanístic sinó econòmic, motiu pel qual el govern considera —i així ho ha vist el jutge en primera instància— que s'ha fet de la manera correcta.

L'Associació de Veïns del Picarany, per contra, considera que és l'Ajuntament qui s'ha de fer càrrec d'aquestes obres. Jordi Batista, de l'entitat veïnal, defensa que «no s'hi ha estat d'acord perquè no és un polígon i s'hauria d'anul·lar la reparcel·lació econòmica; allò no era un polígon, era urbà, i com a tal, l'havia d'assumir el 100% l'Ajuntament».

La primera sentència sobre aquest assumpte va ser favorable al consistori, motiu pel qual els veïns la van recórrer. La reparcel·lació s'ha integrat al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal segons explica Batista, un POUM que no s'hauria aprovat de manera correcta des del punt de vista dels veïns.

Considera que l'Ajuntament «ha colat un gol a la comissió d'Urbanisme de Tarragona fent passar per polígon un sol urbà, és com si poligonitzessin des de la plaça del Mercadal fins a la plaça del Prim», apunta. A més, afirmen que el Picarany no figurava al projecte provisional del POUM i, en canvi, si que es va afegir, sense que passés cap aprovació, a l'hora d'aprovar-lo definitivament.

L'Ajuntament d'Almoster podria haver de retornar les quotes

La segona qüestió que es troba en tràmits judicials és la manera com s'ha fet el cobrament de les quotes anticipades. El plenari municipal va aprovar un pagament en tres terminis, dues quotes anticipades i la liquidació final. El darrer pagament ha de quedar aprovat pel ple aquest mes de maig, mentre que les altres dues quotes ja s'han cobrat, segons denuncien els veïns, més aviat del que permet la normativa.

El tribunal ha emès una sentència favorable als veïns contra la qual l'Ajuntament ha presentat un recurs d'apel·lació. La magistrada del Contenciós número 2 de Tarragona considera que el govern local ha fet una mala interpretació de la llei, que estableix que en casos com el del Picarany es poden cobrar les quotes de manera anticipada en relació amb les despeses previstes durant els pròxims sis mesos.

És a dir, segons defensen els veïns, i tal com ho exposa també la jutgessa, la llei preveu que l'Ajuntament pugui cobrar anticipadament les despeses que s'hagin previst durant els pròxims sis mesos. El consistori, per contra, entén que el cobrament anticipat es pot fer durant els sis mesos posteriors a l'acord del ple que establia aquestes quotes, i per això ha recorregut la sentència.

Des de l'associació de veïns veuen la situació amb cert optimista, perquè consideren que la llei i el raonament de la jutgessa son prou clars. «Si es resol favorablement a l'Associació de Veïns, l'Ajuntament haurà de tornar les quotes que ha cobrat anticipadament d'una manera no correcta», explica Batista.

Segons apunten, cada veí ha pagat quotes per valor d'entre 5.000 i 6.000 euros, i en alguns casos, els pagaments arriben als 16.000 i als 27.000 euros en total. Àngel Xifré prefereix esperar que es resolgui el recurs actual abans de valorar la situació.

Carrer de la urbanització el PIcarany d'Almoster, amb la caseta principal al fons
La urbanització, que es va recepcionar a final d'any, encara arrossega diversos procediments judicials | Jordi Olària Gras

L'Ajuntament ha de fer-se càrrec de l'aigua, la llum i la neteja

Fa més de deu anys que la situació del Picarany passa, de diferents maneres, pel sistema judicial. Una de les línies d'actuació que han pres els veïns és la de reclamar que sigui l'Ajuntament qui es faci càrrec de despeses com la neteja viària, l'enllumenat públic i el servei d'aigua.

Aquesta demanda, interposada pels veïns, es va estimar parcialment. El jutge admet que a les sentències anteriors s'evidenciava que l'estat d'urbanització, on faltaven voreres i altres actuacions relacionades amb el cablejat elèctric i telefònic, no permetia donar per entès que l'Ajuntament havia recepcionat les obres.

Això implicaria que era l'Entitat de Conservació Urbanística, és a dir, els veïns, qui se n'havia de fer càrrec. Tot i això, el magistrat també defensa que l'Ajuntament sí que s'havia de fer càrrec de la neteja viària i l'enllumenat públic, dos conceptes que queden fora de les obres que sí que haurien d'assumir els veïns.

És aquesta la part que estima del recurs dels veïns. Tot i això, resten pendents que se'ls respongui l'aclariment que han sol·licitat per determinar des de quin moment se n'havia de fer càrrec l'Ajuntament i, per tant, si des del consistori s'ha de compensar els veïns i de quina manera.

Pel que fa a l'aigua, la resolució ha estat la mateixa, amb alguna diferència. Es tracta d'un servei que, durant anys, va gestionar l'Entitat de Conservació Urbanística per encàrrec de l'Ajuntament. Era l'ECU qui girava els rebuts als veïns, una situació que la sentència del cas va obligar a revertir.

Ara és el consistori qui gestiona els rebuts, però els veïns denuncien que no s'ha complert la segona mesura que s'havia decretat, el cobrament individualitzat. Tal com plantegen, ara mateix no es cobra als veïns del Picarany per l'aigua que els arriba a cada casa, sinó per l'aigua que s'envia cap a la urbanització, sense tenir en compte la que es pugui perdre pel camí.

El Picarany, un exemple d'un problema generalitzat

Per últim hi ha, encara, l'existència de l'Entitat de Conservació Urbanística, que els veïns fa anys que reclamen que s'hauria d'haver dissolt. La llei estableix que ha d'existir durant els primers cinc anys d'urbanització o fins que s'hagin edificat bona part de les seves finques.

Alhora, estableix que aquest és el període en el qual la urbanització quedarà acabada i, per tant, l'Ajuntament la podrà recepcionar. Aquestes dues condicions no sempre van juntes, i és per això que l'existència de l'Entitat de Conservació ha acabat als jutjats.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'hi va pronunciar el març del 2020 arran de l'apel·lació presentada pels veïns al respecte. Fa deu anys, de fet, en una consulta feta a la Generalitat de Catalunya, l'administració també els va respondre que s'hauria de dissoldre.

En una situació similar a la del Picarany s'hi troben moltes altres urbanitzacions d'arreu de Catalunya i de l'Estat. A grans trets, i amb matisos i diferències, la situació general és que les promotores immobiliàries —o en alguns casos els veïns impulsors— no les van deixar acabades.

La llei preveu que siguin els veïns o la promotora, a través de l'ECU, que s'encarregui de les obres d'urbanització i del manteniment de les infraestructures de serveis bàsics, mentre que son els ajuntaments qui han de garantir aquests serveis, com l'aigua i la llum.

Fins que la urbanització no es consideri acabada, l'ajuntament en qüestió no la pot recepcionar, és a dir, integrar-la definitivament al seu municipi. Per contra, però, la llei també apunta quin és el període durant el qual s'acabaran les obres i a partir del qual l'Entitat de Conservació s'haurà de dissoldre i la urbanització integrar-se administrativament al municipi.