Club Marítim Torredembarra: 50 anys i l'amenaça de la Llei de Costes

El club celebra l'efemèride tot i l'amenaça restrictiva de la nova legislació
L'edfici del restaurant del Club Marítim Torredembarra disposa d'uns 400 metres quadrats de superfície. | Àngel Ullate

 

Aquest estiu es compleixen 50 anys, mig segle, des que es va fundar el Club Marítim Torredembarra. Des del seu emplaçament, just al límit entre la platja de Baix a Mar i dels Muntanyans, la històrica entitat torrenca compleix el sonat aniversari en una situació d'incertesa: la Llei de Costes limita la superfície edificada dels clubs de vela de platja, com aquest, a 300 metres quadrats.

 

La situació topa frontalment amb les instal·lacions del Club Marítim, que consten d'un restaurant d'uns 400 metres quadrats i un hangar per a embarcacions de 1.350 metres quadrats. El Ministeri per a la Transició Ecològica, del qual depenen les competències de Costes actualment, assenyala com a zona de domini públic marítim terrestre les dependències del club, cosa que n'amenaça seriosament la continuïtat.

 

Joan Manel Mercadé, president de l'entitat, davant de l'hangar de què disposa el club. | Àngel Ullate

 

El temor del tancament

El Club Marítim Torredembarra disposa d'aquestes instal·lacions des de la seva concessió de 1982, que va expirar el 2007. Des de llavors, no han aconseguit renovar-la. «Però sí que en disposem de forma tàcita, perquè cada any paguem el cànon corresponent, de manera que no estem de cap manera en situació il·legal», explica a BaixGaiàDiari.cat el president del Club Marítim Torredembarra, Joan Manel Mercadé.

 

Fa uns mesos, van saltar totes les alarmes al club torrenc. El responsable de Costes de la subdelegació del govern espanyol a Barcelona va imposar un expedient sancionador a diversos clubs del Maresme, com ara el de Canet de Mar, el de Cabrera o el de Calella. Tots ells s'enfrontaven a multes per incompliment de la normativa de fins a 60.000 euros i es veien obligats a tancar portes.

 

El Club Marítim Torredembarra, una entitat d'utilitat pública

Coneixedors de què passava a Barcelona i davant de la situació del Club Marítim Torredembarra, els seus responsables van anar a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona. «El responsable de Costes d'aquí va manifestar que era coneixedor de les activitats del nostre club i ens va informar que no hi ha cap expedient sancionador obert a la demarcació», explica Mercadé.

 

I és que el Club Marítim Torredembarra està declarat, des de l'any 2001, entitat d'utilitat pública per part del mateix govern espanyol. Això significa que, malgrat ser una entitat privada, es reconeix la tasca que fa envers la societat. Per què? «Fa anys que fem ensenyament de vela a alumnes de les escoles i instituts de Torredembarra; també fem activitats per a persones discapacitades de la Fundació Onada i l'Associació Matinada; fem cursos per a alumnes de l'ONCE, etc.», comenta el president del club.

 

Amb tot, al llarg del mig segle d'història hi han passat 30.000 alumnes, tota una gentada que desmunta el tòpic «elitista» del Club Marítim torrenc. «Tothom que ho vol i ho ha volgut, ha pogut fer vela amb nosaltres», comenta Joan Manel Mercadé, que també recorda, de passada, que «aquests anys hem exercit de barrera de preservació de l'espai natural dels Muntanyans».

 

Dins l'hangar s'hi emmagatzemen més de 170 embarcacions i s'hi duen a terme tasques de reparació. | Àngel Ullate

 

La fórmula de la mutació demanial

Amb aquest argument com a principal escut, ara el Club busca la fórmula de la seva supervivència sense haver de desprendre's de la seva ubicació actual. Imitant el model del Prat de Llobregat, estan treballant en una proposta jurídica que ja han fet arribar informalment a l'Ajuntament i que sembla que el consistori veu amb bons ulls.

 

El pla passaria per la creació d'un Centre Municipal de Vela, de l'Ajuntament de Torredembarra, al qual el Club Marítim passaria el dret de concessió de les instal·lacions. Jurídicament se'n diu mutació demanial. Fet aquest pas, demanarien al consistori l'adjudicació directa de les dependències sense que es convoqui cap concurs, cosa que preveu la llei en tractar-se d'una entitat d'utilitat pública.

 

«Entre els nostres 330 socis hi ha advocats que faran arribar una proposta formal a l'Ajuntament en els propers mesos, abans de tancar-se el 2019», explica Joan Manel Mercadé. És clar que això no exhimeix el consistori de complir la Llei de Costes. «No, però és molt més fàcil una entesa entre administracions que entre el Ministeri i un petit club privat», comenta el president.

 

Joan Manel Mercadé, president del Club Marítim Torredembarra, es troba immers en converses per salvar les dependències de l'entitat. | Àngel Ullate

 

Un aniversari gros, tot i l'amenaça

Des que s'ha obert la possibilitat de la mutació demanial, Joan Manel Mercadé es confessa «una mica més optimista» que fa uns mesos, quan la situació pintava ben negra, veient el final dels diversos clubs marítims maresmencs. «Marxar al Port implicaria una pèrdua abismal de massa social i la majoria d'embarcacions, de vela lleugera, haurien de deixar-nos», explica Mercadé, que recorda a més que el club té «un mínim de cinc treballadors durant tot l'any, que són fins a 25 durant els estius».

 

Així doncs, el clima és lleugerament optimista per celebrar l'efemèride del mig segle. El proper 3 d'agost es farà el sopar de la Nit del Soci, on enguany s'han convidat diverses autoritats que han de confirmar properament la seva presència. Allà s'hi repartirà un llibre, d'unes 120 pàgines, que han elaborat diversos socis de l'entitat i que repassa els fets més importants de la història del Club Marítim Torredembarra.

 

En paral·lel, està en marxa una exposició del mig segle d'història del club, que des d'aquest mateix dilluns es pot visitar a Cal Bofill després del seu pas pel Pati del Castell, i que durant el mes d'agost es podrà veure a les instal·lacions mateixes de l'entitat. Són els actes per bufar les 50 espelmes que es duran a terme les properes setmanes al Club Marítim. Mig segle d'història torrenca que malda, ara, per seguir endavant tot i els entrebancs.