Dolors Carreras (alcaldessa de Cunit): «Es va voler vendre políticament que l'Ajuntament estava arruïnat»

Tarragona Digital entrevista l'alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, després dels 100 primers dies de govern

 

Dolors Carreras, a l'entrevista amb Tarragona Digital. | Àngel Ullate
 

Dolors Carreras (Cunit, 1958) va començar el passat 15 de juny la seva tercera etapa com alcaldessa de Cunit, gràcies a un pacte amb Impulsem Cunit. Carreras, que va dimitir el 2007 després d’una sentència que l’inhabilitava durant set anys per no haver convocat un ple, va aconseguir que el PSC tornés a ser la força més votada al municipi després d’uns anys de caiguda. Tarragona Digital l’ha entrevistat complerts els 100 primers dies de govern perquè ens parli dels reptes de present i de futur de l’Ajuntament i el municipi.

 

—Com està sent la tornada a l’Ajuntament després dotze anys i en quin moment va prendre aquesta decisió?

—Doncs just farà un any que la vaig prendre, a finals d’octubre del 2018. M’ho va demanar el partit i jo vaig decidir fer-ho. Jo la política no l’he deixat en cap moment, he seguit col·laborant amb el partit tots aquests anys, encara que sí que m’havia apartat bastant de la primera línia de la política municipal. Però vaja, jo visc a Cunit, tinc ulls per anar veient què passava... (riu).

 

—Va valorar en algun moment si era adequat presentar-se després d’haver estat set anys inhabilitada?

—Jo crec que la inhabilitació ja l’havia complert en el seu moment i amb escreix, amb el qual no vaig pensar en això en cap moment per prendre la decisió.

 

—Amb la seva tornada, el PSC de Cunit ha guanyat les eleccions després de vuit anys. Per què no va funcionar el partit sense vostè? Ha influït el context?

—Jo ho atribueixo sobretot al context, tot i que jo podia aportar una experiència que tenia amb tots els anys que vaig estar d’alcaldessa. Però la resta de regidors són persones noves a l’Ajuntament, i crec que tot això va ajudar que donéssim a la gent aquesta confiança i aquesta frescor que potser abans no hi eren.

 

L'alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, a la sala de plens. | Àngel Ullate

El pacte amb Impulsem Cunit

El pacte amb Impulsem era la primera opció?

—No, la primera opció va ser parlar amb ERC, perquè anàvem per un pacte d’esquerres. Però va ser difícil perquè quan intervenen els partits la cosa es complica. Nosaltres ja havíem arribat a acords a nivell de municipi, però el fet que ens veiessin com ‘els del 155’, era un problema. Mentrestant ens vam asseure amb Impulsem i ens vam entendre ràpidament, perquè els programes que portàvem eren molt semblants. Amb una tarda ens vam entendre.

 

—Una cosa que sobta perquè tots dos partits havíeu tingut enfrontaments durs...

—Fa molts anys d’això... Jo crec que tot té moments, i coses que abans tenien una validesa o eren importants, ara ja no ho són. En els pobles influeix molt la relació de les persones, al final.

 

—També va sobtar que els dos primers anys l’alcaldia sigui per vostè i els dos últims per Jaume Casañas. Normalment el que guanya les eleccions prefereix acabar el mandat com alcalde...

—A mi m’era igual, i va ser l’acord al qual vam arribar.

 

—Tot i ser una marca municipalista, Impulsem està sota el paraigües del PDeCAT, creu que el pacte es pot veure afectat per la sentència del Suprem o pel procés català?

—No crec que això tingui una afectació en cap moment, perquè tots els nostres programes se centren en temes municipals. Nosaltres hem pactat amb un partit municipalista.

 

L'alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, davant l'Ajuntament. | Àngel Ullate

La situació de l'Ajuntament de Cunit

—Ha trobat l’Ajuntament molt diferent de quan va marxar?

—L’edifici no, és el mateix (riu). Dins l’Ajuntament no he trobat tants canvis, però sí que hi ha hagut canvis relacionats amb noves lleis i noves formes de fer. Però això és com tot, t’has d’adaptar al que és nou i l’experiència es nota.

 

—Heu recuperat els càrrecs de confiança després de vuit anys, una cosa que ha comportat les crítiques de l’oposició. Era el moment?

—La llei ens ho permet, i entrava dins el pacte de govern. Em fa molta gràcia que l’oposició critiqui això ara, quan ells també ho acceptaven en les negociacions.

 

—L’Ajuntament de Cunit ha passat recentment moments delicats a nivell financer. Quina és la seva situació actual?

—Cunit ha passat moments financers dolents com els han passat tots els ajuntaments de Catalunya. Les ordres van ser iguals per a tothom, l’únic que varia és com tu ho vulguis vendre políticament. Si tu políticament vols vendre que estàs arruïnat, ho vens. L’Ajuntament ara està bé. Aquí va passar com els que es fan una hipoteca, que després ho has d’anar pagant durant uns anys. A Cunit es van fer una sèrie d’inversions, que eren per serveis que estaven funcionant, però evidentment això s’havia d’anar pagant. I això aquí s’ha venut com ha interessat.

 

—Quines han estat les prioritats dels primers 100 dies de mandat. Vau fer un pla de neteja de carrers a l’estiu...

—Correcte, i ara farem una campanya per tots aquests temes de medi ambient i la tinença de mascotes. Volem apostar molt per la recollida selectiva i hem de fer més pedagogia. És cert que tenim un problema amb la neteja de carrers i això ve del govern anterior, encara que no m’agradi parlar del passat. Ells van retallar aquest contracte un 30% el 2012, i estem parlant d’un contracte que ja venia de l’any 2000, que no tenia res a veure amb la realitat del municipi del 2019. A més a més ens van tancar el contracte quinze dies abans de les eleccions, amb el qual no tenim opció de tocar-ho. Estem estudiant si tot el que van treure es pot tornar a adjudicar amb un nou paquet fins a la data que aquest caduca, el 2022. Per altra banda, el contracte de la recollida de residus també acaba el 2022, i ens plantejarem què farem amb el nou sistema que vol implantar el Consell Comarcal.

 

El pacte de govern entre PSC i Impulsem Cunit. | Cedida
 

—Com és que heu recuperat el glifosat per treure les herbes?

—Això era un problema, perquè en tot aquest temps les arrels han anat agafant força i ens estaven aixecant les voreres. A més a més, quan la gent surt de casa i es troba al davant amb herbes amb aquella alçada doncs, sincerament, és lògic que vingui i es queixi. Llavors vaig convocar tots els partits polítics, i els vaig explicar el problema i el pla de xoc que faríem, perquè era l’única manera que teníem d’eliminar l’arrel. Ja després, amb uns plans d’ocupació, agafarem unes persones que només es dediquin a treure herbes. Ens vam posar tots d’acord i ho vam anar fent per sectors, i deixant de banda els parcs, només a les voreres. El pla ja l’hem aplicat i ja està, però es va fer públic al ple perquè a algú li va interessar. És molt graciós que la proposta de la CUP la fes Ciutadans al ple, per cert.

 

Les ocupacions, la C-31 i les escoles

—Quan començaran els talls d’aigua als habitatges ocupats? S’està fent ara un cens?

—Correcte, i en tenim bastants, com passa a tots els municipis de la costa. La nostra proximitat amb Barcelona té un doble vessant, per un costat ve molta població però, per l’altra, també venen els problemes. Aquí també tenim ocupació de cap de setmana, per exemple. Nosaltres volem atacar aquelles ocupacions que són més conflictives, i en tenim forces. Trobem moltes torres amb piscina que estan ocupades. N’hi ha algunes on s’hi fa vida normal, i si tu no saps que està ocupada, no ho diries mai, però n’hi ha altres que generen baralles, tenen gossos perillosos... i els veïns del voltant estan preocupats. Aquestes són les que volem atacar.

 

—En quin punt es troba el projecte de reforma de la C-31?

—Sabem que el projecte està aprovat definitivament, però falta la partida pressupostària. Estem pendents que des de Barcelona ens diguin alguna data, però el problema és que depèn del pressupost de la Generalitat. Aquesta via segueix sent un problema greu al municipi, es produeixen molts accidents, pel fet de tenir població a l’altra costat de la carretera.

 

La C-31 al seu pas per Cunit.   | Cedida
 

—Aquest estiu vau amenaçar amb multar banyistes que entressin a l’aigua amb la bandera vermella. Ho heu hagut de fer?

—Sí, n’hem posat un parell. Hi va haver un dia que va ser molt preocupant, amb molt mala mar, i vam necessitar inclús l’ajut dels Bombers perquè no hi havia manera de treure la gent de la platja. Nosaltres tenim els espigons, que fa que encara sigui més perillós que en una platja normal.

 

—També hi ha hagut mancança de socorristes aquest estiu?

—No, no n’hem tingut perquè vam formar joves del municipi per fer aquesta tasca. Ara estem tramitant amb el SOC per fer un curs homologat a la comarca i preparar gent per aquest treball.

 

Des d’Educació heu denunciat la saturació de les escoles del municipi. És una situació crítica?

—Hem de distingir la primària i la secundària. De les escoles de primària, la que pitjor està potser és la Pompeu Fabra, perquè ja és d’alta complexitat, però hem aconseguit que ens donessin un professor i mig més. La secundària està sobrepassada en tots els sentits, amb espai i amb matrícula. Per posar un exemple, en un sol dia, el passat 1 d’octubre, es van matricular a l’institut deu nens. I això és cada dia, en un context de saturació. Nosaltres tenim un terreny preparat per fer un segon institut, que jo sóc de l’opinió que ha de ser només de Cunit. A vegades es parla de compartir amb Calafell, però això ja es va fer un cop i no va sortir bé. Nosaltres hem de pensar que el creixement que tenim ara seguirà a aquest ritme, però no sabem si es tornarà a parar en el futur.

 

—És un creixement molt alt el que hi ha ara?

—En aquests moments, a Cunit portem un ritme de creixement com el que portàvem el 2004, quan creixíem uns 1.400 habitants anuals. Aquest any, a 30 de setembre, ja hem crescut aquests 1.400 habitants. Són molts habitants per poder absorbir tota la problemàtica de serveis que comporta, amb les escoles, els metges...

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris