Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

L'ocupació franquista i la fi dels ermitans a Sant Antoni de Pàdua d'Albinyana

Soldats de la guàrdia mora de Franco van matar a trets el fill de l'ermità
L'ermita de Sant Antoni, a Albinyana, amb la casa de l'ermità al costat. | BP Diari

 

L’entrada de l’exèrcit nacional als pobles del Baix Penedès, que compleix aquests dies 80 anys justos, va deixar diferents episodis que, amb el temps, s’han anat recuperant. Un d’ells va tenir lloc a Albinyana, a l’ermita de Sant Antoni, on durant la Guerra Civil encara hi viva una família d’ermitans. Seria l'última.

 

La caiguda de Catalunya, preàmbul de la caiguda de la República, va començar a principis del mes de gener del 1939, un cop perduda la batalla de l’Ebre. L’imparable avanç dels nacionals no va trobar pràcticament resistència a cap població tarragonina, amb un exèrcit republicà en retirada que, bàsicament, es va concentrar a mirar de retardar al màxim el seu avançament per poder evacuar els ciutadans. Valls va caure el dia 14, i Tarragona i Reus, el 15.

 

L'entrada dels nacionals a Albinyana

La resistència als voltants del riu Gaià va ser més consistent, amb el qual els soldats de l’exèrcit nacional no van entrar als pobles del Baix Penedès fins a la nit del 19 al 20 de gener. Albinyana va ser un dels primers pobles en el qual van entrar els franquistes, amb una avançada formada per les temudes tropes marroquines. Aquestes van ocupar el poble i també les posicions elevades de la serra del Quadrell, on s’hi trobava l’ermita de Sant Antoni de Pàdua.

 

L'ermità Josep Sanahuja i la seva família 

A la casa adossada a l’ermita, encara hi vivia aleshores l’ermità, que era Josep Sanahuja Vidal, nascut el 1866. En el seu llibre ‘Miscel·lània Penedesenca’, Manuel Bofarull dedica un capítol sencer a l’ermita de Sant Antoni i els seus ermitans, la primera referència als quals data del 1739. Bofarull repassa els ermitans que hi va haver durant 200 anys en aquest emplaçament, fins a arribar al matrimoni de Josep Sanahuja i Carme Miró, els quals van tenir set fills entre finals del segle XIX i principis del segle XX.

 

Tal com explica Bofarull al llibre, amb tota aquesta descendència, «la família passà misèria. Persones ja mortes que els havien tractat han explicat que anaven descalços i menjaven Ilentisclets i herbes. Bevien aigua de sota la roca que hi ha a la drecera. De vegades algú pujava a l’ermita, per a complir una promesa o per altra raó, i l’ermità, o l’ermitana, els rebia i els cantava els goigs del sant per 10 o 15 cèntims».

 

Quan va esclatar la Guerra Civil, a Sant Antoni jo només hi vivia l’ermità Josep —la seva dona havia mort— amb el seu fill Joan Sanahuja, que havia nascut el 1901. D’aquells dies, Bofarull n’explica que l’ermità, ja passant els 70 anys, «baixava a Albinyana a comprar pa al forn i es passava una estona a cal Rossendo, al carrer de la placa Vella, d'on era molt amic. Duia barba i anava brut, i feia mitja por a la canalla. Duia sempre un civador penjat al costat».

 

L'execució de Joan Sanahuja

Va ser amb aquest escenari que, la nit del 19 al 20 de gener del 1939, van arribar els soldats marroquins de l’exèrcit nacional a Sant Antoni de Pàdua. Segons relata Bofarull, «sembla que els estadants havien donat alberg a un soldat republicà desertor que, en fer acte de presència els intrusos, surt, diuen que uniformat, braços enlaire, juntament amb el fill de l’ermità. ‘Este es un rojo!’, criden els moros, i maten a trets els dos joves. Aquella nit, les altures d'Albinyana eren ja ocupades pels nacionals, i en Zep (Josep), que tenia 72 anys, la passa plorant davant dels dos cadàvers».

 

Joan Sanahuja, que tenia 38 anys, seria enterrat al cementiri vell d’Albinyana. Poc després, una de les filles de l’ermità, «que pujava de tant en tant a veure la família, s'endugué el pare». Amb aquest episodi, es posava punt final a la presència d’ermitans a Sant Antoni, que havia durat, almenys, 200 anys.

 

La cartilla militar trobada a la casa de l'ermità

A principis dels anys 70, un grup de joves d’Albinyana va fer neteja a l’antiga casa de l’ermità, i hi van trobar una cartilla militar de Joan Sanahuja, el fill que van matar els nacionals. Era la cartilla que el noi va rebre en incorporar-se al servei militar, l’agost del 1922. Una veïna del municipi la va guardar a casa seva fins que l’any 2007 la va entregar a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Un document que deixa testimoni de l’última família d’ermitans que va viure a Sant Antoni i que, com tantes altres coses, va estroncar la Guerra Civil.

 

També et pot interessar:

Marmellar, un poble abandonat i dos crims sense resoldre.

Comentaris