Després de liderar les 28 edicions de Tarraco Viva, Magí Seritjol es jubila. Aquest serà "l'últim viatge" capitanejant un festival pioner que és referent a nivell europeu en recreació històrica i divulgació de les cultures antigues mediterrànies, especialment la romana. En una entrevista amb l'ACN, Magí Seritjol repassa l'evolució i els reptes de futur del certamen, assenyalant que "hem aconseguit que la història formi part de la vida diària de molta gent", celebra.
Fins al diumenge 24 de maig, a Tarragona s'organitzen 500 actes que enguany volen respondre a una pregunta: 'Per què Roma?'. El director destaca que el passat ens explica el present i com pot ser el futur, i manifesta que de l'antiga Roma n'hauríem d'aprendre "que amb mitjans petits es poden fer moltes coses".
El llegat de Tarraco Viva
Per Seritjol, el principal llegat de Tarraco Viva és haver aconseguit "que la història formi part de la vida diària de molta gent". "Quan vam començar, la història era pels estudiosos i per quatre aficionats a les pedres", rememora, i destaca que el festival "ha estat la punta de llança en l'àmbit de comunicació pública que la història pot ser bona o pot interessar moltíssima gent". Una tasca compartida amb altres institucions, com el MNAT o el Museu d'Història de Tarragona.
Això també ha fet que entre la ciutadania la conservació del patrimoni hagi guanyat en importància al llarg dels anys. "Valores el patrimoni quan te l'has fet teu; aleshores les pedres ja no són pedres, són més coses; i la gent diu que no es poden tocar", indica.
El director explica que la gestió del patrimoni té tres potes: la investigació, la conservació i la divulgació. "La divulgació no és el final, està integrada en la gestió", manifesta, i creu que "el festival és una peça més d'aquesta integració de la gent normal que no és restauradora, ni conservadora, ni catedràtica, però que sent que el patrimoni és seu perquè en treu un ús". "Això no és poca cosa. Si el festival té algun valor, és aquest", emfatitza.
Eclosió de grups de reconstrucció històrica
Un altre dels èxits dels vora 30 anys de Tarraco Viva és l'eclosió d'un teixit de grups de reconstrucció històrica, amb una base científica i una participació popular altruista, que permet explicar els fets amb rigor i de manera amena. "Tretze grups en una ciutat com Tarragona és molt", valora. En aquest àmbit, tant en quantitat com en qualitat, Seritjol sosté que la ciutat "és líder" en l'àmbit europeu.
A parer seu, el fet que moltes famílies s'hi involucrin "és una cosa molt maca" i poder comptar amb una vintena d'actors joves de la ciutat, ajuda a que se sentin més acompanyats. Tot plegat ha acabat generant una economia al voltant de Tarraco Viva que amb els anys s'ha consolidat: conferenciants, divulgadors, treballadors, guionistes, actors, grups de recreació... i també visitants i turistes.
"Tota activitat humana genera una economia, però no estic massa convençut que sigui del tot bo", sosté. I desenvolupa la idea: "Crec que podem crear una economia bona per la ciutat si no passa estrictament pel turisme, sinó pel coneixement. Si som capaços de crear centres de formació sobre el patrimoni i la història, aquí tenim una economia d'escala petita però important. Però si tot passa pel turisme, tenim un problema".
Amb tot, puntualitza que no és antiturisme, però llença una reflexió: "El turisme crec que és una bona cosa i que permet un intercanvi cultural; però si tots vivim igual, què intercanviem?". Segons la seva opinió, cal anar "cap a un turisme més selectiu pel que fa a quantitat". "El turisme per si mateix no és bo, és bo depenent de quin turisme tinguem i de com l'organitzem. L'activitat cultural com un suport del turisme em sembla que és una cosa que hem de replantejar", defensa.
Per Seritjol, "la cultura no està feta per generar economia i el patrimoni, tampoc". "Estan fets per crear comunitats, civilitzacions, gent que es comunica. Que té un impacte econòmic? Segur, però no és el seu objectiu", indica, i deixa anar una altra idea: "Quan em diuen que amb el festival es pot activar el comerç, segurament podem. Però, ho hem de fer? No ho crec".
Una idea innovadora
Tarraco Viva va néixer després de quatre anys de reflexió personal de Seritjol. "Els projectes bons són els que estan ben pensats, i necessites tranquil·litat per pensar; i quan ja està ben pensat has d'anar a totes", afirma. Amb l'ajuda d'altres persones vinculades amb el Museu d'Història de Tarragona, on ell treballava, d'entrada van fer unes primeres jornades, el 1998. Però l'any següent la iniciativa va agafar prou força per convertir-se en el festival que és avui.
"Jo estava fent la divulgació del museu i em vaig adonar que amb els mitjans que teníem no arribàvem a gent que creia que havíem d'arribar, i vam dir de fer alguna cosa que estigués més pensada per la vida diària", recorda. D'entrada, els van venir al cap les festes històriques que ja funcionaven, com la Setmana Medieval de Montblanc o la Festa del Renaixement de Tortosa, però trobaven que el format no era el més escaient per Tarragona "perquè ja hi havia un calendari festiu molt potent".
"Vam optar per una barreja entre el model anglosaxó del 'Living History' i les necessitats que teníem aquí", detalla. En aquest sentit, valora que Tarragona va ser pionera perquè "a Europa no existia cap festival dedicat a la història". "Hi havia activitats museístiques, activitats didàctiques del patrimoni, però no estaven concebudes com un festival cultural", puntualitza.
El certamen ha tingut alts i baixos, sempre condicionat per les diferències en el pressupost que han aportat les administracions, principalment l'Ajuntament de Tarragona, i de les diferents crisis econòmiques que hi ha hagut. En els darrers anys, la Diputació de Tarragona ha apostat pel festival i això ha permès consolidar-lo, però l'ajuda econòmica de la Generalitat sempre s'ha trobat a faltar. Especialment, si es compara amb altres propostes culturals d'arreu de Catalunya.
"Ens hem deixat tantes coses, tants temes..."
L'edició més "màgica" afirma que va ser la del 2014, la del bimil·lenari d'August, quan es van organitzar 1.000 actes en tres setmanes i es va fer una recreació, a mida real i amb tots els detalls, del monument de l'Ara Pacis que hi ha a Roma. Per enguany, i aprofitant que Seritjol fa un pas al costat, "la idea és fer balanç".
D'aquí el tema d'aquesta edició: 'Per què Roma?'. I aquí sorgeixen preguntes: "Per què la història? Per què el món antic? I finalment, per què el festival? Què ha significat Tarraco Viva per a la gent?", es qüestiona.
A parer seu, "és un balanç que haurà de fer el públic". La intenció és que això serveixi "per renovar el perquè s'organitza el festival". Amb tot, i malgrat haver organitzat 28 edicions, a Magí Seritjol li han quedat moltes idees per desenvolupar. "Tinc la sensació que ens hem deixat tantes coses, tants temes... quin desastre, per favor!", exclama irònicament.
El futur de Tarraco Viva i de Magí Seritjol
Per al futur, Tarraco Viva ja té relleu en la direcció. Serà Julio Villar, vinculat des de fa una dècada a la iniciativa. Seritjol li dona el vistiplau. "Portarà el festival més enllà, el renovarà i li donarà nous impulsos", afirma convençut. "Li he dit que ha de ser capaç d'imaginar-se un nou futur per al festival i ha de ser capaç de donar-li un impuls diferent. Si puc, l'ajudaré, però ho ha de fer ell", sentencia. De Villar en valora positivament que "és un apassionat de la història".
I un cop hagi tancat l'edició d'enguany i es jubili, què farà Magí Seritjol?. "Ni idea. La meva vida no l'he planificada mai. No tinc record d'haver-me planificat res. El que vull, i és una cosa que m'obsessiona, és no molestar", assenyala. Amb tot, acaba l'etapa laboral amb la consciència tranquil·la: "Déu-n'hi-do les coses que he fet!".
