El Vendrell detecta 1.200 pisos desocupats que són propietat dels bancs

El consistori calcula ingressar 140.000 euros amb l'increment de l'IBI a aquests habitatges
Vista aèria del centre del Vendrell. | Cedida

 

Al Vendrell hi ha prop de 1.200 habitatges que estan desocupats i que són propietat de grans tenidors, principalment entitats bancàries. Aquest és el resultat de l'estudi que han fet els tècnics de l'Ajuntament els últims mesos, i que ha de servir de base per implantar el recàrrec de l'IBI a les ordenances fiscals del 2020 per aquells grans tenidors amb pisos buits. La xifra concreta de pisos desocupats és de 1.176, dels quals 1.146 són propietat dels grans tenidors, segons ha explicat el regidor d'Hisenda, Baltasar Santos.

 

Per establir què és un pis desocupat, l'Ajuntament ha tingut en compte aquells habitatges on fa més de dos anys que no hi viu ningú, agafant com a referència els consums d'electricitat i aigua, i l'empadronament. Només s'han comptat els habitatges que tenen cèdula d'habitabilitat. El regidor ha destacat que l'entitat amb més pisos desocupats és la Sareb (213), mentre que tres altres bancs tenen més d'un centenar de pisos buits.

 

Recàrrec segons el nombre d'anys i la quantitat de pisos

A partir d'aquest informe, l'Ajuntament elaborarà la proposta de recàrrec de l'IBI que vol aplicar de cara al 2020 per aquests pisos. Tot i que la llei permet fer un recàrrec màxim del 50%, l'Ajuntament del Vendrell ha decidit fer una proposta escalada, que aniria augmentant segons els anys que el pis fa que està buit i la quantitat de pisos que té cada gran tenidor. Així, s'establirà un recàrrec «que serà d'entre el 20% i el 27% depenent de si els pisos fa dos, tres, quatre o més anys que estan buits, i depenent de si l'entitat té entre sis i 24 pisos, entre 25 i 49 pisos, o més de 50 pisos», segons Santos.

 

Objectiu: posar en circulació els habitatges

Els propietaris que tenen cinc o menys pisos desocupats s'han deixat fora de la mesura. De fet, el regidor d'Hisenda ha afirmat que la mesura no s'aplicarà a cap particular, només a grans tenidors. El consistori preveu ingressar el primer any uns 140.000 euros amb aquesta mesura, tot i que el regidor d'Hisenda ha dit que l'objectiu principal «no és recaptar més diners, sinó posar en circulació aquests habitatges», per tenir més pisos de lloguer social. Per això, recorda als bancs que el consistori s'ofereix a gestionar aquest lloguer social a través de la Borsa d'Habitatge.

 

Un cop s'aprovi la mesura, l'Ajuntament informarà d'aquesta als propietaris, que podran rebre audició al consistori «si volen demostrar que el pis no està vuit». El regidor ha afegit que, en cas que l'entitat posés els pisos al mercat o arribés a acords amb el consistori per fer lloguer social, aquests pisos ja no tindrien el recàrrec l'any següent. La regidora de Serveis Socials, Montse Marín, ha recordat que la Borsa d'Habitatge municipal és un servei mitjançant el qual «es fa la mediació entre el propietari i el llogater».