Quan mirem el calendari de dies internacionals, descobrim una varietat interminable d'efemèrides i, en molts casos, d'un grau de concreció que ens pot atabalar. En canvi, hi ha certs dies que ho abasten tot. Fa cinquanta anys que el 5 de juny celebrem el Dia mundial del Medi Ambient. Es tracta d'una efemèride important que reivindica un tema extens, complex i cada vegada més urgent.
[nointext]
Un error que de vegades cometem és considerar el Medi Ambient com una assignatura aïllada. És moment ja de tractar-la de forma transversal, com un tot que afecta cada aspecte de la vida. Cada acció humana té un impacte, una petjada ecològica. L'educació ambiental i la consciència ecològica marquen la forma com consumim i gestionem els residus, com adquirim béns i productes, com ens movem i ens cuidem. 

L'educació ambiental no és un programa a memoritzar, sinó una forma de vida que acaba per determinar les nostres accions: és aprenentatge i presa de decisions constants. La consciència ecològica es materialitza en la nostra vida diària, a casa i a la feina, en els nostres hàbits d'higiene i formes de mobilitat. I, quan l'acció passa d'individual a col·lectiva, creix exponencialment. I esperem que això ho faci, perquè ens hi juguem la nostra salut i la del planeta.
   

Contaminació per plàstics

El tema del Dia mundial del Medi Ambient d'aquest 2023 gira entorn de la contaminació per plàstics. No podem perdre de vista que aquest material és pràcticament imprescindible per al nostre dia a dia. Per la quantitat de controls als quals se sotmet, és el material més segur per protegir i conservar productes d’alimentació i per utilitzar en el sector sanitari i hospitalari. Sense plàstic no seria possible una transfusió sanguínia, ni una pròtesi ortopèdica, ni un quiròfan. Per la duresa, lleugeresa, versatilitat i durabilitat, el plàstic també és essencial en sectors, com del transport o de les noves tecnologies. En definitiva, aporta molts avantatges que altres materials no tenen. 

Si ara ens replantegem l’ús del plàstic és perquè l’hem estat gestionant malament. És un material que es pot reutilitzar i reciclar fàcilment si es fa a través dels procediments adequats. Malauradament, molt sovint, en lloc d’aplicar-hi tractaments de valorització, es deixa abandonat a la natura o en abocadors i és quan es degrada i contamina el medi.

Sabem que aquesta pràctica s’està remetent gràcies a canvis de tendència, tant tecnològics com culturals. D'una banda, perquè els processos de reciclatge milloren i allarguen la vida del material. Però també perquè cada cop més persones som conscients que cal reduir la generació dels residus i entenem la importància de la recollida selectiva. La transició cap a un model d'economia circular no es pot aturar.

De cara al 2050

Des de la Unió Europea s'han marcat directives i metes per combatre l'emergència climàtica i un bloc de mesures molt important fa referència a la gestió de les deixalles. Per exemple, l'any 2025 —que el tenim a tocar—, hem d'assolir una taxa de recollida selectiva dels residus urbans del 55%, mentre que, actualment, la mitjana catalana no arriba al 47%. 

Cal tenir en compte que la bossa de brossa que generem a casa està majoritàriament composta per envasos lleugers i fracció orgànica, seguit de paper i vidre: materials, tots ells, recuperables a través del reciclatge. Per tant, si separem bé, només una part petita dels residus anirà al contenidor gris, on encara es podrà valoritzar tot fent-te energia.
 

Armengol Grau Franquet
GERENT DE LA MANCOMUNITAT
PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS URBANS