El pròxim divendres 7 de juny, arriba la primera edició del Festival Experiències, una iniciativa de Casa Navàs que combina diverses disciplines artístiques i aposta per creadors locals mitjançant una proposta cultural. L'entrada inclou la visualització dels quatre espectacles, que es representaran en quatre passis entre les 19.30 i les 21 hores; tenen un cost de 23 euros i es poden adquirir a la mateixa Casa Navàs, al seu web i a l'Oficina de Turisme del Gaudí Centre.
En un format de recorregut per l'edifici, el darrer indret que visitarà el públic és el soterrani, un espai que habitualment està tancat, i serà a través de "Reus en guerra", una performance sobre memòria històrica que "abraça" la documentació del periodista David Fernàndez, la guitarra del músic Toni Just, la veu recitada de l'actriu i ballarina Aïda Pitarch i els pinzells de l'artista plàstic Guillem Duran. Uns dies abans de l'estrena, a TarragonaDigital descobrim els detalls del seu procés creatiu.
Com neix la proposta de crear una performance multidisciplinària?
La Sílvia Sagalà, com a directora de Casa Navàs i coordinadora del Festival, estava ideant quatre espectacles diferents i tenia clar que un d’ells havia d’anar al soterrani, ja que la proposta era obrir espais que habitualment no es visiten, i llavors va pensar a fer lectures dramatitzades i lligar-les amb algun artista, que és quan entra l’artista plàstic Guillem Duran, que ja treballa a la casa; i després es va anar a buscar a l’Aïda, que és bastant més coneguda com a actriu i ballarina, però també hem vist aquesta altra faceta al cicle Grans Mestres, per exemple.
I llavors, encara es va sumar la música.
Sí, crèiem que faltava música, aquell so punyent de guitarra que pogués acompanyar tota la resta i acabar de crear una atmosfera sonora amb un tema tan complicat i seriós. L’Aïda és la rapsoda que posa veu als textos que ha triat el David, a aquesta escriptura recitada, i la música fa que l’espectador acabi d’entrar, que enganxi.
El tema dels bombardejos sempre va ser el punt de partida?
La idea era fer alguna cosa de reflexió al voltant de la Guerra Civil i els efectes que havia patit Reus durant la guerra. Llavors, vam estar mirant llibres, d’una banda, de Gabriel Ferrater, i, de l’altra, de Xavier Amorós. Però calia veure i decidir quin to tindria l’espectacle, si seria més narratiu o més poètic; vam decidir que no podia ser només poesia, que havien de ser narracions perquè aquestes sí que van existir i són les que donaven contingut a la performance.
Com va ser la selecció de textos, quin contingut s’ha triat per aquests 20 minuts?
Havíem fet una preselecció dels textos que va escriure Amorós, però vam veure que l’obra mestra era Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus (1937-1939), d'Ezequiel Gort i Salvador Palomar, i que recollia tant la part narrativa com la part dels testimonis, els quals estan tots signats en primera persona. I com a complement vam agafar també la conferència "La Guerra Civil en la memòria personal" que va fer Gort. La narració ens permetia posar un context i els testimonis havien de ser prou colpidors i definitoris del que van ser aquells moments de guerra a la ciutat.
«La narració ens permetia posar un context i els testimonis havien de ser prou colpidors i definitoris del que van ser aquells moments»
Com hauria d’imaginar-se el públic el vessant més plàstic, la part del Guillem Duran s’assimila a un llenç blanc que es pinta en directe?
La part del Guillem ens acompanyarà durant tot el viatge sonor, tant del recital com de la música, en paral·lel, amb un espectacle plàstic i visual. Amb imatges, anirà reforçant l’escriptura i la interpretació sobre el fons blanc; no serà qualsevol cosa, ha d’estar relacionada amb allò que busquem cadascun dels tres artistes. Volem que sigui una proposta audiovisual especial perquè estem inaugurant realment una zona de Casa Navàs que té un encant brutal i intentarem transportar l’espectador, a través d’un recull de sensacions, a aquella època perquè se senti identificat amb el patiment o el que va viure la gent aquells anys.
Per què consideren que Casa Navàs és la cinquena pota de l’espectacle?
Ha sigut una coproducció de Casa Navàs, sense l’esforç de l’equip humà no es podria haver tirat endavant i l’espectacle no existiria. Entre totes ens ajudem i intentarem “tocar” una mica tots els sentits de la gent que vingui; ja sigui amb el cor, la vista, la ment, l’oïda… Precisament, com més elements estiguin en joc més fàcil i més efectiu serà, la missió és intentar tocar el cor de qui ens estigui escoltant. I només entrar al soterrani, l’olor ja et transporta. La intenció final és remoure alguna cosa per dins.
El fet és que encara veiem les conseqüències avui dia, però aquests episodis de guerra sovint cauen en l’oblit.
Exacte, estem habituats a escoltar bombardejos i guerres a tot arreu, però Reus, no fa gaires anys, també va patir una guerra. De fet, el més complicat de la selecció de textos va ser el fet que Reus va ser una de les ciutats més bombardejades i podríem haver triat molts i molts episodis; malauradament, la performance podria tenir molts capítols. La mateixa Casa Navàs és una mostra, està escapçada per aquest període concret i al text en parlem. En aquella època, després de la Guerra Civil, la ciutat va fer una feina titànica per reconstruir els efectes de les bombes de la manera més immediata possible. Tenim alguns vestigis, però la realitat és que els bombarders assolaven la ciutat de punta a punta. Ara estem en una època de tranquil·litat, però han passat 80 anys d’això.
«Hi ha un 10% d’improvisació que fa que l’espectacle realment s’adapti al moment i a l’emoció que s’estigui despertant en aquell instant»
Amb totes aquestes “peces”, com s’ha anat construint l’espectacle final?
Després de les primeres trucades, un cop seleccionats els textos, es va fer un grup de WhatsApp -com per qualsevol cosa- i era un repte perquè cap dels tres artistes no es coneixien ni havien treballat mai junts. Cadascú es va fer la seva “pel·lícula” a partir del text, va fer un treball pel seu compte i, després, vam fer una primera posada en comú, ens vam trobar diverses vegades i es va anar forjant a mesura que anàvem suggerint coses. De fet, si es va repetint diverses vegades, l’espectacle també serà diferent.
D'aquesta manera, hi ha un punt d’improvisació?
Està obert, tant sonorament com plàsticament. No pot estar tancat, perquè quan entra un altre passi tornem a començar de nou. Per tant, si un entra al primer passi, el que li expliqui el de l'últim passi segur que exactament igual no serà, hi haurà matisos. Hi ha un 10% d’improvisació que fa que l’espectacle realment s’adapti al moment i a l’emoció que s’estigui despertant en aquell instant; és el que també el fa màgic i que sigui una experiència única.
Pel fet de ser una performance, multidisciplinària en si mateixa més enllà del Festival, quin és el seu valor afegit?
El que diferencia la proposta és el fet de poder-la interpretar o executar en un lloc rellevant. Quan hi va haver els bombardejos, la gent baixava als soterranis i ara ens desplacem a aquell precís moment, aquella època en què estava passant, i intentem ser el més fidels o representatius respecte d’allò que va passar.
També serà l’últim espectacle que veurà el públic.
La idea és que la gent surti colpida, emocionada i reflexionant sobre què va passar a la ciutat. Aquest és l’espectacle que vol posar el punt reflexiu, de consciència d’on som, de tocar de peus a terra; no és ficció, és una realitat de proximitat, perquè ha passat precisament aquí.
A més, aquest exercici de reflexió, potser, no s’acostuma a fer en clau tan local. Què suposarà?
La gent es trobarà un circuit poc habitual per la memòria històrica, tenint en compte que és un festival que integra aquesta amb cultura i experiències artístiques. I, a més, no estem acostumats a reivindicar aquests episodis en àmbit local, sempre anem al nacional o, fins i tot, mundial. Potser perquè encara és molt recent, no s’explica, es vol oblidar; i creiem que un context així és la millor manera per acostar-ho al públic general perquè prengui consciència que tot això va passar a Reus. Treballem la cultura com un canal transmissor d’emocions, realitats i de reivindicació.
De cara a l’estrena, com creuen que reaccionarà la gent? És un tema complex, poden venir familiars o testimonis…
No sabem quina reacció tindrà el públic, però és molt probable que vingui gent gran que encara va viure bombardejos, gent que potser coneix els testimonis que s’anomenen… Serà un espectacle dur i segur que hi haurà gent que vingui pel vessant històric, altres pel vessant artístic i altres per la part arquitectònica i l’interès de veure un espai “nou”.
La particularitat, també, és que l’entrada és única per a les quatre propostes, fet que amplia la visibilitat del talent de Km 0 a què aspira el Festival Experiències.
Exacte. Que hi hagi entitats que engeguin la cultura de la ciutat és digne de construir un pedestal perquè els artistes locals ho necessiten i és molt trist que hagin de marxar a treballar a la ciutat o província del costat. Reus és una ciutat molt forta culturalment, molt rica i hi ha gent molt vàlida per omplir les places. La Casa Navàs sempre ha estat molt amatent a totes les iniciatives culturals de la ciutat i només faltava un festival propi per donar forma a aquelles inquietuds culturals que tenia la casa.