Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

PREVISIÓ MÉTEO

Alerta per pluges a gran part de Tarragona aquest dijous

Santa Coloma de Queralt es reivindica com a terra de safrà i recupera la seva producció

Els dies 2 i 3 de novembre arriben les jornades ‘Som terra de safrà’. En el municipi hi ha alguns productors que cultiven aquesta espècia
Un pot amb mig gram de safrà preparat per vendre al consumidor. | J.G.

 

Hi ha tres graus positius de temperatura a Santa Coloma de Queralt. No és un dia precisament calorós. Tot i que estan tancades pel fred, diverses flors de safrà treuen el cap a l’hort del Toni Rius, petit productor de safrà de la zona. «Som-hi, anem a collir-les», diu.

 

Després de posar-ne una vintena en un pot de plàstic, a casa seva, resguardats del fred, comença el següent pas. «Ara les desbrinarem», o el que és el mateix, traurem el safrà de la flor. Tant collir les flors com desbrinar-les és una feina que s’ha de fer a mà, sense l’ajut de cap maquinària, d’aquí ve que el safrà sigui una espècia tant valuosa.

 

Iran és el país del món on s’exporta més safrà. Es calcula que el 90% de la producció mundial ve d’allà, però Santa Coloma de Queralt també és terra de safrà i ho és des de fa segles. Ho diu el títol de les jornades que se celebren aquest proper 2 i 3 de novembre ‘Som terra de safrà’.

 

En Toni Rius, collint flors de safrà del seu hort. | J.G.

 

Tot i que els productors que hi ha a la zona ho són a petita escala, estan recuperant una tradició d’anys enrere tornant a produir aquesta espècia. En Toni Rius n’és un d’ells. Fa uns cinc anys que conrea safrà en els seus horts, en una extensió d'uns 300 metres quadrats. Com ell, unes quatre o cinc persones del poble també ho fan. «No vivim d’això, és un complement a les nostres feines», aclareix.

 

Però també és una tradició que ve de segles enrere. «A l’Edat Mitjana, Santa Coloma de Queralt tenia el mercat més important d’Europa on es feien les taules del safrà», explica Toni Rius. Per això, qui més qui menys en té una mica al seu hort. Al segle XX la tradició es va perdre força amb l’arribada dels colorants industrials.

 

«Actualment hi ha gent que no sap com fer servir el safrà o ho relacionen només amb la paella, però es pot fer servir en moltes receptes», assegura el productor.

 

La producció de safrà a Santa Coloma de Queralt

Estius calorosos i hiverns freds. Aquestes són les condicions òptimes que es necessiten per conrear el safrà que es planta a l’estiu i es cull a la tardor. Per això a les zones de costa on la temperatura és més suau, aquesta planta no ho tindria tan fàcil per sobreviure.

 

En una temporada un productor de Santa Coloma pot collir unes 12.000 flors. Pot semblar una gran xifra, però d’aquí només en surten uns centenars de grams, ja que l’única part de la flor que s’aprofita és el pistil, amb els estigmes característics de color vermell intens. És una feina que requereix temps i paciència, perquè s’ha de fer amb les mans al 100%.

 

«Hem de tenir en compte que per omplir un pot amb mig gram de safrà necessitem unes 100 flors», explica el productor.

 

En el seu cas, en Toni ven pots de mig gram de safrà en mercats, directament al consumidor. No és un producte econòmic, però diu que per cuinar-lo «se n’ha de posar molt poc i dura molt». Afegeix que el safrà que es produeix en aquestes terres és «de gran qualitat».

 

Actualment, en Toni vol iniciar una investigació amb l’equip d’Enginyeria Agrònoma de la Universitat de Lleida per «buscar utilitat a les flors del safrà». Generalment es llencen i ell creu que se’n podria fer alguna cosa relacionada amb la medicina, la cosmètica o la alimentació. També vol fer un catàleg de productes que portin safrà per optimitzar-ne la producció i donar-li un valor afegit. Per últim vol investigar si es pot espaiar en el temps la collita de safrà, que ara es concentra en dues setmanes.

 

 
 
Flors de safrà. | Cedida

 

 

Activitats variades a ‘Som terra de safrà’

Aquest divendres i dissabte (2 i 3 de novembre), Santa Coloma de Queralt es reivindica com a terra de safrà. Durant aquests dos dies diverses activitats ompliran el municipi amb aquesta temàtica gràcies a la celebració de la IV edició de ‘Som terra de safrà’.

 

Precisament, en Toni Rius va ser un dels impulsors de la festa en els seus inicis. Va tenir la idea de recuperar aquesta tradició i va traslladar-ho a l’ajuntament, que li va donar forma amb la creació d'aquest festival. 

 

Amb els anys aquesta cita s’ha anat fent gran. «Ara venen cuiners reconeguts a fer receptes amb safrà», com és el cas d’aquest any. «La gent també s’ha animat i sembla que el consum de safrà ha augmentat a la zona, a les botigues la gent en demana, miren de fer plats... és típic posar safrà al romesco o la sopa amb safrà», explica Toni Rius. També assegura que la gent s’interessa cada cop més per saber com es planta.

 

D’entre les activitats programades destaquen representacions teatrals d’escenes de l’edat mitjana, extretes de fonts bibliogràfiques històriques. El mercat també és un dels punts forts de la festa. A més també tindrà lloc la presentació d’un licor de safrà o una xerrada sobre els usos farmacèutics que es poden fer amb aquest producte, entre altres moltes activitats.

 

«Aquesta festa hauria de ser una oportunitat per animar la gent a què s’hi pugui dedicar i qui sap si d’aquí a uns quants anys hi poden haver famílies aquí que puguin viure d’això».

 

Comentaris