ÚLTIMA HORA

⚠️ÚLTIMA HORA: Alarma per un núvol tòxic al Polígon Sud de TGN

Les gerres xineses, les caques de gos i els consells d’administració: Cambrils s'examina

Arrenca el fòrum d’opinió ‘Arena. Cambrils a debat’ al Centre Cultural per analitzar la situació actual del municipi
Imatge de la presentació del fòrum d'opinió 'Arena. Cambrils a debat' | Isaac Albesa

 

 

El 28 d’octubre de 1982, tot just fa 27 anys, Felipe González es convertia en el primer president d’esquerres del govern espanyol en unes eleccions democràtiques després de la mort de l’avui exhumat dictador Francisco Franco. Amb més de 200 diputats, el PSOE assolia una victòria històrica que avui sembla un somni totalment inabastable pels del puny i la rosa. Ni la millor cuina de les enquestes del CIS permet avui en dia pensar en un resultat així.

 

Felipe González, convertit ara  en carn de consell d’administració de grans empreses multinacionals, es va considerar a ell mateix com un 'jarrón chino', una expressió que desconec si podem traduir directament al català com a gerro xinès, perquè que crec és molt més efectiva en la llengua de Cervantes. El líder andalús del PSOE es referia amb aquesta expressió a la situació que tenen els expolítics que, un cop han deixat el càrrec i després d’acumular coneixements i contactes, han quedat relegats a un racó d’un petit apartament, amb la possibilitat que algun jovenet el trenqui sense adonar-se’n de la seva presència, enviant-los a l’oblit o als llibres d’història.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Alguns lectors potser us preguntareu que té a veure aquesta reflexió dels inicis de la democràcia al nostre país amb la situació actual. La veritat és que  res, a no ser que aquest dimarts, tot just abans del partit del Barça, algú hagués anat al Centre Cultural de Cambrils per assistir a la presentació en societat del fòrum d’opinió ‘Arena. Cambrils a debat’, una trobada impulsada de 5 persones vinculades amb la política local entre els quals s’hi troben els exalcaldes Robert Benaiges i Mercè Dalmau, els dos exregidors Jordi Savall i Ivan Sanz i l’encara regidor en actiu David Chatelain.

 

La composició d’aquest col·lectiu i la seva procedència política ben diversa ha sorprès des d’un primer moment: Robert Benaiges, del PSC (suposo) i molt crític a les xarxes amb el PSC local després de la seva defenestració ja fa uns anys; Mercè Dalmau, de l’espai postconvergent —per dir-ho d’alguna manera— i apartada de les llistes pels seus excompanys ara fa poc més de sis mesos; Jordi Savall —exregidor d’ERC durant dues legislatures, allunyat de l’Ajuntament des de fa 9 anys i amb poca sintonia amb l’actual alcaldessa Camí Mendoza—; Ivan Sáez, exregidor de l’Assemblea de Cambrils gràcies a l’eterna divisió de les esquerres i David Chatelain, únic representant del PP al saló de plens —encara que sigui pels pèls— i clarament el més avesat a parlar en públic dominant l’espai escènic millor que ningú.

 

L'acte va despertar molta expectació entre els veïns del municipi. | Isaac Albesa

Passant  llista

El primer dels actes d’'Arena. Cambrils a debat', tot i que es va ajornar inicialment fa uns dies perquè va coincidir amb la sentència del Procés, va despertar molta expectació, almenys en els comentaris de molta gent, tot i que només van ser tres dotzenes i mitja els assistents, una xifra superior a la mitjana de la major part dels actes que s’organitzen a Cambrils. L’interessant en aquesta ocasió era veure qui anava al Centre Cultural i qui no va mostra interès d’assistir-hi.

 

Ahir ningú va haver d’enviar espies perquè l’acte es transmetia a través de les xarxes socials gràcies a un espectacular desplegament tecnològic de l’Enrique Arce, l’Alcalde Sensato per a molts cambrilencs, que va fer la transmissió en streaming i amb microfonia per a tothom pels més de 5.000 abonats al seu canal de Facebook, que va registrar un tràfic i una xifra de visualitzacions destacada en aquelles hores, segurament més que una sessió plenària tradicional.

 

Entre el públic, més de la meitat era claca del PP entre exregidors, simpatitzants i familiars; també l’exalcalde Panicello, els regidors ara de l’oposició Josep Artigau i Ana López; candidats a les darreres eleccions locals i la pràctica totalitat de la premsa local; fins i tot Ràdio Cambrils hi estava representada pel seu exdirector Jordi Rom. Buit total al fòrum de debat per part de l’actual govern, tot i que s’anunciava que ningú havia de veure aquest fòrum com un contrapoder municipal.

 

De les discussions a compartir taula

Els que no oblidem fàcilment, recordem discussions molt dures i aferrissades al saló de plens de l’Ajuntament principalment entre Dalmau i Benaiges ja fa més temps, o entre  Sanz i Dalmau  fa només quatre dies. Savall pràcticament no havia coincidit amb la resta i de fet, sempre va formar part del govern municipal quan Esquerra no era més que una crossa d’un PSC cambrilenc que feia i desfeia gràcies als seus resultats espectaculars.

 

A l'acte hi van assistir representants de diverses ideologies. | Isaac Albesa

El mateix Benaiges, ahir poc actiu en el primer dels debats, deu intentar oblidar les dures acusacions que va rebre de la Mercè Dalmau alcaldessa que, igual que Aznar va fer amb González, el va titllar constantment durant els seus quatre anys d’enfonsar l’economia local i d’hipotecar el futur del municipi amb diversos projectes ‘mastodòntics’ o ‘faraònics’ com ara el Teatre Auditori, que dorm encara al somni dels justos deu anys després de la primera pedra. Segurament el temps ho cura tot i ahir, tots cinc van pujar a l’escenari amb un únic objectiu, Cambrils i el seu futur, allunyats de debats de sigles i de partits. Vaja! El mateix objectiu que l’Oliver Klein, l’home incombustible que els ‘ha enterrat a tots’.

 

Cambrils està brut, molt brut...

Aquesta trobada d’amics segons David Chatelain, o de coneguts segons Jordi Savall, va començar amb la brossa i la neteja com a primera temàtica a tractar. Segons Dalmau —que presidia l’acte, asseguda al mig com si encara fos l’alcaldessa— es tracta de parlar i d’oferir reflexions sobre allò que importa a la gent, que moltes vegades està allunyat d’allò que es tracta al saló de plens o a les comissions informatives. O sigui, que es va parlar de contenidors, de mides dels contenidors; de caques de gos, d’excrement, de deposicions o com es digui; taxes i impostos i de recollida selectiva. Uns volen més multes, altres més campanyes de conscienciació, la municipalització del servei o un major seguiment del contracte de la brossa, perquè consideren que Cambrils està brut, molt brut, segons l’exercici de participació ciutadana que Robert Benaiges ha dit que ha fet parlant amb el veïnat, i que els seus contertulians van corroborar.

 

Sigui com sigui, i a mesura que la conversa avançava al mateix temps que els assistents començaven a mirar l’hora a rellotges i mòbils, la conversa va anar convertint-se en un tema tan interessant pel ciutadà com la composició dels consells d’administració de Secomsa —l’empresa pública que fa la recollida de brossa i la neteja al municipi— i el seu funcionament intern. Segurament, alguns encara recordaven amb certa nostàlgia les assistències als consells d’administració d’empreses locals, comarcals o supramunicipals i la prima que s’acostuma a rebre en aquests casos.

 

Després d’aquesta primera sessió de l’Arena Cambrils a debat, va quedar clar que els contenidors de Cambrils no agraden als ciutadans i per això, si aquest és el principal problema de la neteja i de la recollida d’escombraries per la durada del contracte amb l’empresa concessionària, sempre se li pot demanar un petit ajut al CDR local i que prengui com a exemple el que ha passat a Barcelona i els hi cali foc. 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!