Amb vestes blanques, estola, cucurulla, cinturó, guants i sabates negres -hàbit de l’Orde del Cister-, els membres de la confraria Sant Bernat Calvó de Reus celebren, enguany, una Setmana Santa especial, que coincideix amb els 70 anys des de la fundació de l’entitat. Commemorar set dècades de vida serveix de prèvia per a la “festa grossa” del 75è aniversari -que arribarà el 2030- i treu “l’espineta” d’aquells actes que no van poder ser i que es van ajornar quan la Covid va impedir celebrar el 65è.

La confraria, amb seu canònica a la parròquia de Sant Bernat Calvó, surt cada any en la processó del Sant Enterrament per Divendres Sant. El mateix dia, al matí, els confrares també organitzen un Viacrucis pels carrers dels barris Fortuny i Juroca amb el Sant Crist cedit per la parròquia, obra de Modest Gené, que es va portar a espatlles fins al 2004. I també, com el passat Divendres de Dolors, organitzen un altre Viacrucis al barri Montserrat, conjuntament amb la capella de la zona -que depèn de Sant Bernat Calvó-, on també celebren la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de la comunitat.

De cara a l’octubre, celebren, evidentment, la festa del seu patró i de qui prenen el nom, el monjo reusenc cistercenc, coneguts pels seus miracles i que va ser abat del Monestir de Santes Creus. D’altra banda, un dels seus dies importants és el cinquè diumenge de Quaresma -el passat 6 d’abril-, quan la confraria celebra la seva diada amb l’Eucaristia i s’ofrena el ciri pasqual a la comunitat.

Enguany, a més, amb motiu dels 70 anys, es va fer un reconeixement a l’expresident Antonio Trallero, qui va ser nomenat primer president honorífic de l’associació; i el confrare d’honor, Josep Domene, va oferir un quadre amb una fotografia de la primera processó en què va participar el pas. En aquesta diada és quan preguen pels difunts de la confraria i és el dia de la imposició de les medalles, amb què reben els nous membres; enguany, el Sr. Francisco Tomàs.

Fundació a Barcelona, «renaixement» a Reus

Segons descriu el president actual de la confraria, Ramon Pérez, la confraria originalment tenia seu a la parròquia de Sant Ramon de Penyafort, ubicada a l’Eixample barceloní, a la rambla de Catalunya, perquè allà hi ha un altar dedicat específicament a la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, com així indica una inscripció. “La van fundar reusencs que havien anat a estudiar a Barcelona i ja s’hi havien quedat a viure i treballar, normalment eren professionals ben situats econòmicament”, apunta, i la seva activitat durant tot l’any es feia a la capital catalana, menys el Divendres Sant.

Per Divendres Sant, cada any, s’encarregaven d’arribar a Reus amb autobús i que tot estigués ja preparat per sortir en processó, amb el pas guarnit i arreglat; llavors, acompanyaven la imatge amb tot un grup de canalla de l’escolania dels Pares Jesuïtes de Barcelona i tornaven a marxar. Encara que la confraria actual conserva poca documentació d’aquella època, perquè gran part es va quedar a l’Arxiu de Barcelona o es va perdre, han pogut recuperar la memòria d’activitats que feien trimestralment, per tant, estaven molt actius.

Pérez destaca que feien “exposicions de quadres de Fortuny o festivals de música i dansa amb reusencs i reusenques, entre d’altres, perquè volien expandir el nom de Reus a la ciutat amb tot el que podien”. Encara més, “m’agrada dir que la confraria de Sant Bernat Calvó era l’ambaixada de Reus a Barcelona, perquè fins i tot rebien l’alcalde ganxet quan visitava la ciutat”, expressa el president actual.

Un altre fet peculiar, recorda el confrare, va ser el pregó de la Setmana Santa de Reus del 1956 -any en què es va beneir la imatge, tot i que la confraria ja va sortir en processó (sense imatge) el 1955-, que es va fer a l’Hotel Majestic de Barcelona i es va retransmetre a la capital del Baix Camp a través de RàdioReus. Després, com altres confraries, l’entitat es va dissoldre als anys vuitanta i, quan es va tornar a posar en marxa, ja es va refundar a Reus l’any 1991. Des de llavors, han mantingut 34 anys d’activitat ininterrompuda.

Des dels anys 90: embranzida i ganes de més

Tot i “renéixer” a Reus, els membres de Sant Bernat Calvó mai han volgut desvincular-se d’aquells orígens i, per això, detalla el vicepresident, Josep Maria Baiges, “es va fer un nou estendard amb els dos escuts, el primer que va tenir a Barcelona i l’últim, per refermar aquest vincle”. La segona “etapa” de l’entitat de Setmana Santa va començar amb una forta embranzida als anys noranta.

“Van ser els anys d’or, de màxima esplendor i de creixement per donar-se a conèixer i es va lluitar perquè agafés representació reusenca, a nivell de ciutat, no només per venir de fora, sinó per ser de barri”, recalca Ramon Pérez. De fet, expressen l’orgull de ser hereus d’aquesta feina prèvia i, alhora, agraeixen forma part d’una parròquia que és molt activa i on se senten molt estimats. 

Actualment, la confraria està molt arrelada als barris Fortuny i Juroca, tot i que també ve gent d’altres punts de la ciutat per la seva vinculació a la parròquia de Sant Bernat Calvó. A més, ofereixen l’opció de sortir en processó sense ser confrares. “Algunes persones volen sortir amb nosaltres, però no es volen comprometre o no es poden implicar perquè són de fora”, exposa Baiges. Pel que fa a la participació, precisament, han viscut un creixement després de la pandèmia i cada any han de fer vestes noves.

Entre portadors del pas i de l’estendard, el guió infantil, els fanals i el penó, a més dels acompanyants, l’any passat van superar la quarantena de participants en la processó del Sant Enterrament. En aquesta línia, asseguren que “hi ha nens que pugen estupendament i que han mamat la confraria des que eren petits”, per tant, no pateixen, de moment, per la manca de relleu generacional.

Conservar i lluir la imatge

La confraria de Sant Bernat Calvó de Reus surt amb la imatge de la Pietat, l’escena en què la Mare de Déu està al peu de la Creu amb el Crist mort als seus braços, amb el llençol amb què el van baixar, i és obra de Martí Llauradó. La seva última restauració es va fer fa vint anys i ara necessita una intervenció urgent perquè, en el seu moment, es va “reparar visualment”, però no es va fer cap tractament interior i, per tant, encara que la fusta estigui afectada per dins, la capa exterior de pintura ho tapa.

Per això, des de la junta, es marquen l’objectiu de tenir-la restaurada per la Setmana Santa del 2026, quan es compliran 70 anys de la benedicció de la talla, o, com a mínim, esperen tractar-la per evitar que es deteriori més. D’altra banda, la llum natural que entra pels grans finestrals de la parròquia està recuperant part de la policromia original, sobre la qual es va pintar en un passat perquè es desconeixien els colors inicials, puix que les fotografies eren en blanc i negre.

Amb tot, la confraria té la sort de guardar la imatge durant tot l’any a l’església, evitant així canvis d’humitat i temperatura, i només surt tres setmanes al voltant de Setmana Santa. Més enllà del seu manteniment, “és un goig poder-la tenir a la parròquia perquè hi ha confraries que només poden veure la seva imatge quan surten els passos i, en canvi, a Sant Bernat Calvó, sempre està posada al culte i, quan marxa, la gent la troba a faltar perquè se la sent molt seva”, explica Pérez.

Hi va haver un temps, fins i tot, en què La Pietat només marxava les hores de la processó i, després tornava a baixar fins al temple. Per tot plegat, els confrares ja han començat a recaptar diners per fer possible la restauració: han engegat la rifa d’una mona de Pasqua, han distribuït un miler de butlletes en diferents establiments del barri i també del centre (El Barato i la Llibreria Catòlica); els beneficis se sumaran als donatius i les quotes anuals.