L’activitat similar de les tres congregacions marianes de Reus i un benefici del Ducat de Prim, en poder de la seva filla, Isabel Prim i Agüero, van incentivar un ‘canvi de direcció’ l’any 1925, per tal d’adreçar-se a la gent jove: els tres col·lectius es fan refundar per integrar-se en una sola, la Congregació Mariana de la Mare de Déu de Misericòrdia i Sant Lluís Gonzaga, patró de la joventut a qui els marians han estat vinculats universalment des dels seus orígens el segle XVI.

Amb la injecció econòmica, el projecte es va tirar endavant i el mossèn vigatà Dr. Josep Ricart i Alier es va convertir en el primer director de la “reagrupada” congregació mariana de Reus i va ser l’encarregat d’impulsar una nova etapa. Segons explica un dels membres actuals, Jordi Borràs, “abans que existís l’acció catòlica, ubicada a les parròquies, la congregació mariana n’era la base” i, en el cas concret de Reus, “la gran activitat es focalitzava al centre catòlic, abans de la guerra”.

Després de la Guerra Civil, la professó del Sant Enterrament es va recuperar de manera molt precària al principi. Ja el 1940, la Reial Congregació va sortir amb el Sant Crist de la Sang de Modest Gené; el 1941, van sortir el Sant Sepulcre i els congregants marians, encara vestits de carrer i sense imatge; i el 1942, ja van tornar a lluir les vestes amb els tradicionals blanc i blau cel de la Verge Maria i van portar un pas propi, el misteri de l’Ecce Mater Tua, gràcies a una donació d’Antoni Pedrol Rius, també congregant.

A més, des de fa tres anys -La Sang els el va cedir el 2022-, la congregació Mariana porta també el pas de la Segona Caiguda, encarregat originalment a Ramon Ferran, el 1944, pel Gremi Comarcal del Metall, i que després va portar la Germandat de Sant Miquel Arcàngel fins que el 2015 es va dissoldre el centre cultural manxego. Així mateix, com apunta la prefecta Esther Pere, “els portadors marians van sortir durant uns anys amb tres passos, afegint-se el de la Verònica i el de la Verge de l’Amargura”.

No tot ha sigut fàcil en 100 anys

“Com la congregació tenia molts participants, era fàcil que portés més passos que altres confraries, però treure un pas no són només els portadors que l’acompanyen”, reflexiona Borràs sobre el manteniment i les necessitats de restauració de la fusta dels misteris, l’estructura dels passos i com tot el conjunt envelleix i es deteriora amb la humitat, els canvis de temperatura i el transport des de la nau on es guarden d’any en any. En el cas dels marians, l’Ecce Mater Tua, conformat per un Sant Crist i quatre imatges, el porten empenyent per evitar danys en un trasllat amb cotxe.

D’altra banda, tenir una seu pròpia com la de la Congregació Mariana és quelcom bastant exclusiu entre les confraries de la ciutat, només la Reial Congregació és propietària del temple i les dependències de la Sang, però la determinació de comprar un local va sorgir després de múltiples canvis, celebracions, alts i baixos. Això els ha permès subsistir, una actitud de ‘supervivència’ que han heretat i mantingut aquests cent anys, ja que en moltes altres ciutats l’acció catòlica va substituir completament els marians.

Per això, Jordi Borràs assegura que “la millor commemoració és poder fer tots els actes que has fet sempre, no és només celebrar, és que estiguis viu i que participi molta gent”. Així, celebraran el centenari, en primera instància, sortint en professó, i després de Setmana Santa, aniran “pensant, finançant i executant” actes extraordinaris.

Tenen previstes conferències, una exposició i una jornada de cloenda, amb una missa a què convidaran altres congregacions marianes del territori, aniran a posar flors a la tomba del Dr. Ricart, ofrena que amenitzarà un quartet de corda i culminaran amb un dinar popular; la mateixa proposta que van fer pel 75è aniversari, quan encara van poder assistir alguns dels fundadors.

Una extensa activitat al calendari

Aquest 2025, la congregació reusenca també celebra 15 anys de la Guàrdia Noble d’Alabarders, formada per quatre soldats i el capità, que acompanyen l’Ecce Mater Tua. Així mateix, surten per Divendres Sant amb la Banda de Timbals de Sant Lluís Gonzaga, els Set Dolors de la Mare de Déu, la Creu Guia, els Fanals, el Guió Infantil i, l’any vinent, introduiran un abanderat amb els escuts corresponents, a més dels estendards que ja desfilen.

També organitzen un Viacrucis el Diumenge de Rams i, més enllà de la Setmana Santa, l’activitat de l’entitat és extensa al llarg del calendari. “El prior ens va demanar que sortíssim com a part religiosa per la Festa Major de Sant Pere”, descriu Esther Pere, així com s’encarreguen de la professó de Corpus, fent venir a la Banda Simfònica de Reus i confeccionant catifes de flors. Actualment, de fet, són els més antics dels qui encara continuen aquesta última tradició, ja que “quan ells inicien una activitat, volen que perduri, encara que sigui difícil mantenir les coses i ser constant”, afirma Borràs.

“Sempre hem estat involucrats en alguna cosa, com l’Arxiu Municipal o la Fundació Pont i Gol; sempre que ens demanen col·laboració, allà hi som”, continua Pere. En aquesta línia, donen suport a actes eclesiàstics, com la baixada de la Mare de Déu de Misericòrdia en els aniversaris de la Coronació i de l’Aparició. La comunitat i el voluntariat són una part molt important del llegat marià.

Al mateix temps, de cara a Nadal, organitzen el concurs de redacció escolar de tema nadalenc, la Mostra Pessebrista a la Prioral de Sant Pere de Reus i el Concurs de Pessebres, que enguany sumarà ja 97 edicions -el segon més antic de Catalunya-. Els seus membres fan l’esforç d’obrir l’espai perquè la màxima quantitat de gent possible visiti l’exposició: diorames a totes les capelles i un gran pessebre popular que, cada any, rep uns 3.000 infants, amb els seus respectius acompanyants, i atrau molts turistes.

En clau de futur

La gran diversitat d’iniciatives respon a la voluntat de preservar la tradició i continuar ‘escrivint’ noves etapes de la congregació. Una de les seves peculiaritats és, precisament, que cedeixen gratuïtament les vestes perquè la gent pugui sortir per Setmana Santa, sense necessitat de llogar la vestimenta ni comprometre’s amb l’entitat. És una forma de posar facilitats a la ciutadania i contribuir a la festivitat, especialment, en un moment en què les entitats, a excepció de la Festa Major, pateixen la manca de relleu generacional.

Malgrat tot, com recalca Esther Pere, “si alguna cosa van fer bé a la congregació Mariana, va ser obrir-se a tothom i introduir les dones fa molts anys, perquè això ha ajudat a la continuïtat perquè les mares han estirat els fills”. “La gent ja té moltes opcions de coses a fer, si els demanes quotes i poses obstacles, es complica; i per a nosaltres, és molt important que sempre surti molta gent i vinguin nous participants”, afegeix.

Tot i l’esperança que més persones s’impliquin i participin de la celebració religiosa com fins ara, destaquen la conciliació laboral entre els joves com un problema a solventar per sortir durant la Setmana Santa. Tanmateix, davant la manca de quotes dels congregants, Borràs i Pere detallen que intenten recaptar diners, aconseguir donatius, vendre loteria i fer sortides culturals que sempre agraden a tothom.

De cara a la Setmana Santa d'aquest 2025, la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist ha confiat a la Congregació Mariana el pregó d'enguany, que pronunciarà la prefecta Esther Pere.