1. Fot-li que és de Reus
Un clàssic estès en tot el domini lingüístic. Normalment l'origen d'aquestes expressions sol ser incert, però en aquesta hi ha bastant d'acord de com es va generar, en temps de les guerres carlines. Reus era una ciutat liberal envoltada de territori carlista i, quan les tropes d'aquests darrers n'enganxaven un de Reus li arriaven sense miraments. El significat de la dita ha evolucionat una mica. A més de no tenir miraments i tirar pel dret, també vol dir no tenir pèls a la llengua.
2. Fer-se petar Poblet i Santes Creus
Aquesta és bona. Quan algú, generalment a la Conca de Barberà i a l'Alt Camp, té una tendència desbocada a la promiscuïtat, sense fer gaires distincions entre carn i peix —excuseu la simplicitat de només considerar dos gèneres, avui dia— se li diu això, que és una versió refinada del groller "s'ho folla tot", amb un simpàtic record pels monjos i monges dels nostres monestirs.
3. D'Alcover res de bo en ve. I si algú bo hi va, no el deixen tornar
No se sap què passa, però la gent d'Alcover són dels més mal vistos del Camp, o com a mínim si fem cas a aquesta frase feta. No els poden veure, per exemple, ni a la Selva —veïns i enemics acèrrims— ni a Valls —capital de comarca. Aquesta fórmula està àmpliament documentada per atacar gratuïtament alcoverencs, pràctica que condemnem amb severitat.
De totes maneres, entre pobles amb animadversions històriques, sempre trobem variants d'aquesta dita. També passa en expressions com "Solivella, cul i mamella, qui no és puta és vella", "A Riba-roja qui no és puta és boja" o "A la Canonja, qui no és puta és monja", on no cal prendre-s'ho al peu de la lletra perquè el que mana és la rima.
4. Acabar com la comèdia de Falset
Un altre clàssic, que entén tothom (encara). Quan el caos s'apodera d'un acte o esdeveniment o quan una controvèrsia s'acaba a mastegots sempre es pot dir que s'acaba com la comèdia de Falset. Tampoc se'n sap gaire bé l'origen, ni quan va tenir lloc aquesta comèdia. Però si se sap que va acabar segons uns a bastonades i segons altres a pedrades.
De vegades, s'hi afegeix el repicó "que va començar a les vuit i es va acabar a les set" que li confereix un toc d'absurd encisador. Vol dir el mateix que "acabar com el rosari de l'aurora" i té una variant a Flix: "acabar com la fira de Flix: dues caixes i un canyís" que no vol dir exactament el mateix: afegeix el matís de no acabar malament però sí en un no-res.
5. La calor de la Canonja i el fred de Masricart
Aquesta és bonica. Serveix per dir-li algú quan va massa tapat i quan hi va poc. Molt útil per a situacions d'alt contrast tèrmic.
6. Salou a l’hivern és un cul de món i a l’estiu un munt de culs
Segurament a Salou ja no es diu, però va arribar a ser molt popular. També n'hi ha diverses variants però totes vénen a ressaltar la gran diferència de la localitat costanera a l'hivern, quan no hi ha ningú i és un mas robat —una altra expressió nostrada que es perd—, i a l'estiu quan està ple de banyistes amb poca roba. Malgrat la popularitat, té un origen concret: va ser una creació de l'enginy de Mossèn Muntanyola, el mític capellà de l'Espluga de Francolí que la diòcesi va traslladar a la parròquia de Santa Maria del Mar els anys 70 i que va deixar un record inesborrable al municipi.
7. Quan Tarragona sigui Montblanc
Sobre aquesta dita, no s'acaba de veure clar si és per bescantar tarragonins o montblanquins. El cas és que es diu quan una cosa es veu clar que no s'arribarà a fer mai. Cosa que és, gairebé, l'esport nacional del Camp.
8. A Valls, d'una cullerada en fan dos talls
També de les que es basen més en la rima que no pas en un caràcter col·lectiu contrastat, es diu això de la gent de Valls quan tenen tendència a explicar grandeses i exageracions. I, de fet, ben mirat, sí que hi tenen tendència...
9. Ser un encantat de les bombes
Abans molt sentida pels carrers de Tarragona, Reus o Valls, però ara tothom està "empanat" i ningú no fa servir aquesta expressió original que es refereix, òbviament, als bombardejos de la guerra. Passats pel sedàs del temps i a la ironia, esclar, que tot ho curen.
10. Vigilar les espardenyes
Per acabar, no podia faltar una dita de castellers, de quan es descalcen. Quan algú no fot brot —una altra expressió— i s'està aturat mentre els altres fan coses se li diu que vigila les espardenyes, feina encarregada al més dropo o al més inútil de la colla.