La Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga de Francolí ha reconstituït la comissió per la restauració de l’església vella, que havia estat activa durant l’última dècada del segle XX per les obres de restauració amb motiu dels 700 anys de l’edifici, el 1997. Va ser dissolta en iniciar el segle XXI i després van fer-se les últimes obres de neteja i adequació del presbiteri. Vint-i-cinc anys després, per impuls de Mn. Antonio Rosario i el constructor Lluís Garrell, el Consell Parroquial i l’Arquebisbat han acordat recuperar l’organisme perquè actuï com a Junta d’Obres del temple gòtic (s. XIII-XIV) i se’n reiniciï la restauració.
En formaran part Mn. Antonio Rosario Jové, rector in solidum i coordinador de la Unitat pastoral de l’Espluga de Francolí; Mn. Miquel Barcos Ripollès, rector in solidum de la Unitat pastoral de l’Espluga de Francolí; Roser Martín Estepa, secretària tècnica per al patrimoni immoble de l’Arquebisbat; Jordi Roca Armengol, historiador membre del Centre d’Estudis Locals i de l’anterior comissió per la restauració de l’església vella; Lluís Garrell Rosell i Trini Teixidó Rosell, constructors d’obres i membres de l’anterior comissió per la restauració de l’església vella; Antonio Vendrell Guasch, picapedrer; Rosa Garrell Farré, arquitecta i Xavier Lozano Bosch, responsable de Comunicació de Unitat pastoral i membre del Consell Parroquial de l’Espluga en les accions de Turisme, Patrimoni i Tradicions.
L’objectiu de la recuperació d’aquest òrgan és vetllar per la cura de l’església gòtica de forma separada i en paral·lel a les negociacions i actuacions que l’Arquebisbat té iniciades amb l’Ajuntament de l’Espluga pel destí de l’antiga Sala Parroquial, l’església nova i la capella del Santíssim per a usos culturals i socials.
Un Bé Cultural d'Interès Nacional
L’església vella és el monument de major protecció i valor històric de l’Espluga de Francolí. El 1923 va ser declarat Monument Historicoartístic de l’Estat i, en conseqüència, Bé Cultural d’Interès Nacional. L’edifici va ser construït a partir del 1297 sobre l’antiga església romànica de Sant Miquel (s. XII), de la qual se’n conserven la portalada i alguns vestigis. L’alt grau de protecció ve determinat —més enllà del seu paper en la cristianització del lloc, a redós de Poblet i amb especial vinculació amb l’Orde de l’Hospital— per haver acollit, al seu interior, les restes dels Reis de la Corona d’Aragó després de l’espoli del monestir durant la desamortització de Mendizábal. Mn. Antoni Serret i un grup d’espluguins les van amagar, sota les escales del campanar, entre 1837 i 1843.
Un cop construïda la nova església (1860-1888) just davant, el temple va ser abandonat el 1873 i va patir un setge al campanar durant la tercera Guerra Carlina, amb l’incendi i destrucció de les escales del campanar i de part de l’Abadia. Durant el segle XV el campanar ja havia patit atacs durant la Guerra Civil Catalana (1462). Per la Guerra Civil espanyola, el bombardeig de 1939 va afectar la capella del Santíssim (s. XVIII). Tot el seu patrimoni moble, excepte la imatge barroca de sant Miquel, havia estat traslladat a l’església nova i va ser cremat durant la revolució de 1936. El 1952 se’n va iniciar la restauració amb motiu del retorn de les despulles reials a Poblet; el 1975 es va constituir la primera comissió per restaurar-la i retornar-la al culte, i als anys 90, una segona comissió, amb motiu dels 700 anys, va recuperar el campanar, van estrenar-se un vitrall i una pica baptismal i finalment, es va restaurar la teulada i les façanes exteriors.
