L'Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials i la Regidoria de Cultura i Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus col·laboren amb l'Espai Mil Nou per portar a la ciutat l'exposició «Murs», l’últim treball del fotògraf Roger Grasas. El muntatge és un projecte produït per l'Institut de les Desigualtats amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Ajuntament de Barcelona.
Es tracta d’una exposició itinerant per diferents ciutats arreu de Catalunya que s’estrena a Reus. La inauguració serà el pròxim divendres 24 de gener, a les 19.30 hores, i es podrà visitar -de manera gratuïta- fins al 20 de febrer, de dimarts a divendres, de 18 a 20 hores, i els dissabtes d'11 a 13 hores. L'Espai Mil Nou (carrer de Sant Llorenç, 32) va començar a funcionar al novembre de l'any 2023, impulsat per Elena Pedrell, amb la voluntat de mostrar i conservar l'obra artística de Carles Amill i la promoció d'altres artistes.
Amb una mirada evocadora i reflexiva, Roger Grasas documenta diferents geografies de la frontera, posant l’accent en les històries de les persones migrants. El projecte «Murs» demostra que l'anomenada crisi dels refugiats és, en realitat, una crisi dels valors fonamentals de les societats del Nord Global, una crisi de la humanitat actual.
Un estudi visual sobre les geografies de la frontera
Així resumeix el fotògraf barceloní aquest projecte, en què analitza el concepte de frontera en tota la seva dimensió semàntica, entenent que aquesta barrera pot ser natural, artificial, política, simbòlica o virtual. De les tanques de Ceuta al mur de Palestina, de les platges de Dakar a la ‘jungla’ de Calais o de les aigües de Tunísia als campaments de Huelva, "Murs" posa el focus en les històries de lluita de les persones migrants, autèntiques supervivents del present.
Migrar és un dels actes essencials dels éssers vius, una mena de confrontació tel·lúrica amb el més elemental. Així com, antigament, les fronteres esdevenien reals a partir de murs i muralles, la construcció del món modern va anar desmaterialitzant aquestes barreres físiques.
D'aquesta manera, "avui assistim, perplexos, a la proliferació de milers de quilòmetres de murs i tanques arreu d’Europa, alhora que les polítiques migratòries s’enfoquen en la militarització, l’externalització i la criminalització de les persones migrants o refugiades", descriu Roger Grasas a les seves xarxes. Alhora, l'exposició dirigeix la mirada cap a les esferes de poder que s’aprofiten del fenomen migratori: primer provocant-lo, després criminalitzant-lo.
La riquesa flueix des de tots els racons del Sud Global cap als nuclis financers, però mai a la inversa. Mercaderies i capital del Nord circulen globalment sense restriccions, però milions de persones refugiades arrisquen les seves vides fugint de conflictes bèl·lics, pobresa estructural, persecucions polítiques o desastres ambientals. L’antic Mare Nostrum, bressol d’Occident i pont de civilitzacions, ha esdevingut la fossa comuna més gran del món. I, mentre el neoliberalisme dominant es mostra incapaç de satisfer les necessitats més bàsiques de la majoria, un buit polític s’expandeix, obrint pas a l’avanç del populisme d’extrema dreta.
El viatge com a fil argumental
Roger Grasas, nascut a Barcelona l'any 1970, és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, té un postgrau en Estètica i Teoria de l'Art de la Universitat Autònoma de Barcelona i s'ha graduat en Fotografia a la Universitat Politècnica de Catalunya. Va començar la seva carrera professional com a foto-reporter cobrint encàrrecs per a organitzacions no governamentals i fundacions internacionals.
Com a col·laborador de publicacions nacionals i internacionals, el viatge traça el fil argumental dels seus treballs, convertint el territori en nucli del seu discurs. A cavall entre el llenguatge documental i la fotografia d'autor, l'obra de Roger Grasas aborda el rol que la tecnologia i el postcapitalisme representen dins d'un món globalitzat. La connexió entre espai i història i conceptes com la diferència o la hiperrealitat són també llocs comuns en projectes com «Atenea», «Min Turab», «Hotel dolç hotel» o «Ha Aretz». La seva obra ha estat exposada en centres d'art i galeries d'Espanya, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Estats Units, Mèxic, Austràlia, Indonèsia i els Emirats Àrabs, entre altres països.
En 2018, publica amb l’editorial RM els seus projectes «Atenea» i «Min Turab» i, en 2019, estrena el documental «Joan Fontcuberta: the remains of photography», escrit per ell i codirigit amb Carles Prats. Recentment, ha publicat el foto-llibre "Ubuntu" juntament amb l'associació Medicus Mundi. En l'àmbit acadèmic, combina la direcció del Postgrau en Fotografia Documental de l'IDEP Barcelona amb la docència en l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.