L'historiador reusenc Antoni de Bofarull va descriure en el seu temps que "es deia Tronada perquè atrona i perquè té trons i també els mascles, que es traduïen com a salva de morteretes"; un seguit de referències a l'antic costum de disparar armes de foc per anunciar una festa o celebrar moments importants a la vila medieval. Fa més de 300 anys que la Tronada, aquesta antiga forma de preparar artesanalment la pirotècnia, ha fet retronar la plaça del Mercadal de Reus.

Avui dia, és un dels moments més emblemàtics de la Festa Major local i és tot un símbol que ha convertit el fet d'encendre-la en un honor per als pocs reusencs i reusenques que tenen l'oportunitat de fer-ho. Enguany, la primera Tronada l'ha encès, com a pregoner, el botiguer del Barato, Josep Maria Casas, el dimarts 24 de juny; la segona, com a convidada a la festa, l'encendrà la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Sonia Guerra, el dissabte 28 a la nit; la tercera encesa anirà a càrrec del president de la Federació d'Associacions de Veïns de Reus, Marcos Massó, el diumenge 29 al matí; i, a la tarda, la darrera Tronada de Sant Pere 2025 l'encendran de nou l'alcaldessa Sandra Guaita i el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens.

"La Tronada és una forma ancestral de pirotècnia que es feia en els segles XVII i XVIII, no són gaire habituals actualment i la majoria es concentren a la demarcació de Tarragona, en poblacions com Alcover o les Borges del Camp que també n'havien fet i altres que encara conserven aquesta pràctica excepcional, com un vestigi purament tradicional, per la voluntat de mantenir-la per si mateixa", relata Albert Rovira, comercial i tècnic de la Pirotècnia Igual, amb centre de producció a Canyelles (Garraf), que fa més de vint anys que s'encarrega de preparar pólvora, els 33 mascles i els incomptables trons a Reus.

Els elements que conformen la Tronada són part, a més, d'una de les col·leccions més particulars del Museu de Reus, que conserva uns mascles antics anteriors al 1800. A més, les tradicionals peces han donat nom a la beguda per excel·lència de la Festa Major, el masclet, que s'elabora amb Vermut negre de Reus i Plim, la beguda de fruites que acaba de recuperar la marca original. Per sobre de tot plegat, i en dies de festa grossa, cal recordar que Sant Pere a Reus "sempre peta fort!".

Com es prepara la Tronada?

"La part pirotècnica és molt senzilla", descriu Rovira l'ús de la pólvora tradicional, "la de tota la vida", que es carrega dins dels mascles de ferro que, posteriorment, es faran esclatar a plaça. "S'ha d'anar premsant la pólvora, amb compte i de forma estable, collant-la dins del mateix mascle i es tapa amb un tap de sorra o de paper de diari", explica. Pel que fa a aquesta preparació, que culmina amb la col·locació de la metxa, els tècnics de la Pirotècnia Igual van prou ràpid, però la part més delicada és el muntatge.

Continua explicant que "es tracta d'arribar al Mercadal, descarregar el camionet que porta els mascles i la pólvora i fer tota la distribució, que es fa amb certa cura i parsimònia perquè es vegi elegant i bonica, tant abans d'encendre-la com en el moment en què està cremant". Aquesta part del procés sí que pot durar entre dues i tres hores fins que estigui ben muntada i amb tots els elements a punt.

A més, el recorregut de pólvora sempre és el mateix i els mascles estan posats pràcticament al mateix lloc, però l'aspecte que requereix més paciència és el dibuix final, que es configura amb més pólvora i una bona quantitat de trons. Aquest disseny, que l'Ajuntament de Reus encarrega a un dissenyador i després es trasllada als tècnics de l'empresa Igual, està vinculat a la festa d'aquell any i és l'únic que canvia d'una Tronada a una altra i any rere any. És, de fet, una més de les incògnites i sorpreses que la ciutadania sempre espera amb anhel quan s'acosta la Festa Major, tenint en compte, evidentment, que la Tronada és l'acte més esperat per tothom.

Factors que determinen la velocitat i l'èxit

La pólvora és l'element bàsic que possibilita la Tronada i, segons explica Albert Rovira, "generalment es feia servir la mateixa pólvora", buscant sempre la més idònia per a cada 'artefacte pirotècnic', "però fa un temps que la que corre per terra com a reguer és d'una altra classe perquè s'intenta controlar una mica més, regular la seva velocitat de crema". És a dir, que el foc no avanci ni massa ràpid ni massa a poc a poc, que no es talli i que funcioni bé.

Així, el tipus de pólvora que 'comunica' els mascles influeix en la velocitat i la bona execució a l'hora de petar, però no és l'únic factor. La "por" a la pluja amb què conviuen cada any reusencs i reusenques és d'allò més fundat i raonable, perquè "el problema de fer aquestes Tronades amb el reguer o posant pólvora a terra és que si el terra està mullat i posem la pólvora a sobre no s'encendrà, tampoc ho farà si el terra està sec i plou després sobre la pólvora; perquè aquesta porta una composició molt elevada en carbó, que de seguida agafa la humitat i, per això, no s'encén", apunta Rovira.

La pluja sempre comporta "seriosos problemes", de la mateixa manera que el vent podria ser un gran inconvenient, condicionant l'encensa o alterant la velocitat. Des de la Pirotècnia Igual, exposen que si el vent bufa a favor del reguer, provocarà que s'encengui pràcticament tota la Tronada de cop i, si va en contra amb certa força, pot fer que es talli; així com, si la ventada és prou forta, pot escombrar part de la pólvora que hi hagi a terra i que no cremi perquè la quantitat sigui insuficient.

D'altra banda, preguntat per la sensació entre la ciutadania que alguna de les quatre Tronades de Reus és més potent que la resta, el tècnic ho desmenteix atribuint-lo a una qüestió de "percepció del públic" i referma que són totes iguals, però en funció "de l'hora, el lloc on estem col·locats o segons com ens la mirem", la podem 'interpretar' diferent. "La primera es fa per Sant Joan i és a la tarda, la segona per Completes està acompanyada d'altres elements lluminosos i a més és de nit, i les altres dues tornen a ser Tronades simples", recorda Rovira.

Una pràctica segura

Sumat al canvi de pólvora perquè els tècnics a plaça puguin controlar millor la crema dels mascles i l'esclat de tota la pirotècnia, des de l'empresa que se n'encarrega cada any, afirmen que "intenten que sigui la més segura possible tant per al públic que està mirant com per als qui hi treballen", però que la pràctica en si mateixa és segura.

La principal mesura de prevenció és estar a una distància prudencial -ja s'assegura un cordó al voltant de la coca central del Mercadal- perquè si s'escapa alguna espurna no arribi a la gent. Més enllà d'això, Albert Rovira indica que "els mascles no es trenquen mai, són prou gruixuts i robustos -estan fets d'acer- per aguantar l’explosió al seu interior i simplement és una traca de soroll; a qui li agradi més, es pot acostar i, a qui li molesti, es pot tapar les orelles o allunyar-se una mica més".

Amb tot, adverteix que s'està manipulant pólvora descoberta tota l'estona i que cal tenir les precaucions adequades perquè ningú pugui prendre mal. Com explica el tècnic, "la Tronada es diferencia d'altres elements pirotècnics, com per exemple els petards, que sí que porten un embolcall i poden ser una pràctica mol més propera a la gent perquè si no els encens per la metxa és difícil que s'encenguin, en canvi, qualsevol petita espurna que arribi fins al reguer de pólvora encendria tota la Tronada".