Els orígens festius de la ciutat de Reus apunten a la primera meitat del segle XVII, a partir de la documentació existent i les recerques històriques que han fet des de l'entitat Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria - Carrutxa. En concret, a més, aquest 2025 és 'significativament' especial perquè es compleixen quatre segles des que les relíquies de Sant Pere van arribar a la vila. Segons els historiadors, està documentat que el novembre de 1625, una resta òssia, concretament del clatell, atribuïda al patró reusenc, hauria vingut suposadament des de Roma.

La commemoració d'aquests 400 anys permet fer un repàs de com ha evolucionat la festa i quin simbolisme mantenen elements tan antics de la nostra ciutat. L'historiador Ezequiel Gort apunta que "les relíquies en el seu temps eren molt importants, importantíssimes, i quan van arribar les de Sant Pere, va ser una festassa". En aquella època, hi havia moltíssimes relíquies a tot arreu i era habitual que els territoris veïns "competissin" per ser els primers a tenir les restes del seu sant.

Al cap i a la fi, es tractava d'una mostra "física" que venerar. "Les relíquies havien d'estar documentades, no qualsevol os ho eren, sinó que havien de portar el certificat d'un cardenal o arquebisbe garantint que eren de veritat; els tràmits es feien dins de l'església", explica Gort. En el cas de Reus, un document indica que els frares del convent de Sant Joan van pagar el reliquiari i el van portar a l'Ajuntament per a cobrar-ho. De fet, les relíquies es van portar al convent, que estava on l'antic hospital de la ciutat.

Encara que resulti curiós que no es portés a la Prioral -de Sant Pere-, l'explicació és molt senzilla: quan el 1623 ja es començava a parlar de portar una relíquia, s'havia de desmuntar el retaule i reconstruir l'altar major, que encara no s'havia acabat de daurar i, per tant, no podia acollir les restes del patró. Precisament, la festa que es va organitzar va servir per inaugurar el primer tram del nou altar i es va anar completant fins que, el juny de 1626, ja hi van poder portar l'os. 

El bust reliquiari i les treus claus

Com detalla Ezequiel Gort, les restes ja van arribar a Reus dins un bust reliquiari de fusta policromada. "La documentació en parla, però no sabem ben bé com era; probablement, era el reliquiari vell, que era molt semblant a l'actual i va sortir fins a finals del segle XVII, que és quan se'n va fer un nou de plata -el que tenim avui dia-, i l'antic no va aparèixer fins al 2013, quan es va restaurar l'actual", descriu l'historiador.

"Va ser una sorpresa", afegeix i assegura que algú en devia tenir constància, perquè es va trobar en un racó del temple, però no se sabia públicament i, de fet, no es coneix cap altre bust reliquiari, pel qual assumeixen que aquell era l'original del 1625. Des de Sant Pere del 1626, les relíquies es van quedar a la Prioral, en un lateral de l'altar major, es va tancar amb les tres claus i es va fer una escala especial per poder-hi arribar, ja que es va col·locar a una alçada considerable.

També, es va determinar que es trauria de l'altar una vegada a l'any, com encara es fa ara. Pel que fa al 'sistema de seguretat', Gort relata que "la tradició de les tres claus es feia a Reus i a tot arreu, era un costum de l'època i qualsevol tresor o cosa important s'havia de guardar sota tres claus, fos el reliquiari o les actes del consell; calien tres persones amb autoritat per a obrir-les".

Evidencia que, actualment, és l'únic exemple que queda i que per això "és bonic", però era una mostra més que tot es feia col·lectivament. Quan es tractava de les claus, una la tenia el consell o Ajuntament, l'altra el Prior, i l'altra la comunitat de preveres o capellans de Sant Pere. I, en general, no hi havia un alcalde, sinó tres consellers; tots els càrrecs estaven duplicats o triplicats.

La professó: pels carrers un cop l'any

Les referències documentals descriuen que la primera professó van ser una "festa grossa". Prèviament, ja hi havia una imatge del sant que sortia en cercavila pels carrers de la ciutat, però l'arribada inèdita del reliquiari va anar acompanyada dels Gegants, les danses del moment, les banderes dels gremis i la presència de tots els religiosos dels convents de Sant Francesc i Sant Joan i la Prioral de Sant Pere, a més de les autoritats municipals.

Tampoc va faltar la soldadesca, l'exèrcit local format pels joves dels gremis, que podien armar-se com a organització militar amb motiu de les festes i sortien a disparar -com fan avui els trabucaires-. "Havia de ser molt espectacular, eren un mínim de 100 soldats per gremi", expressa l'historiador. Això sí, només va ser aquell any, ja que quan es va traslladar al seu temple, l'Ajuntament va decretar que era "festa solemne" i va desaparèixer. 

En algun moment d'aquests 400 anys, però, es va recuperar la tradició de soroll i pólvora i es va reconvertir amb la Tronada. L'estructura, tant de Completes com de la diada de Sant Pere, era la mateixa, no ha canviat amb el pas del temps: els balls sortien de l'Ajuntament, esperaven a la porta fins que sortien les autoritats, anaven cap a la Prioral per a celebrar la cerimònia i tornaven a fer la rebuda a la plaça del Mercadal, on es donava pas a l'esclat de pirotècnia.

En l'actualitat, el bust reliquiari presideix i dona el senyal per encendre la darrera Tronada, el dia 29 de juny, com a moment àlgid de la festa reusenca. L'obertura de l'arca de l'altar major es fa durant la cerimònia de Completes, en la vigília, el dia 28, i resta oberta per a la veneració, devoció i pregària, de 9.30 a 14 hores de la diada de Sant Pere, abans de tornar a sortir pels carrers del centre, en la professó solemne, i retornar al seu temple per tancar-se amb les tres claus fins a l'any següent.

Evolució del simbolisme i la festa

La festa de llavors "era igual que la d'ara, però augmentada, perquè hi participaven tots els membres agremiats", explica Gort. És a dir, el que avui són entitats i elements festius, eren principalment els gremis locals, que van desaparèixer i, per tant, la quantitat de gent desfilant s'ha reduït. D'altra banda, amb els segles i dècades, "el que ha canviat molt és la mentalitat", assenyala Ezequiel Gort.

"No només les danses d'avui són diferents dels balls de l'època, i ara surt més bestiari festiu que mai; també la motivació amb què la gent participa en la festa és diferent i respon a dos conceptes: el moment extraordinari en l'àmbit laboral i la celebració per si mateixa". Això es deu, al mateix temps, al fet que en aquells temps, la ciutat vivia un moment "constant" de festa (per exemple, festes gremials o de barri que s'han perdut) i cadascuna tenia la seva vuitada.

Quant al simbolisme religiós i de culte, l'historiador reusenc assegura que "si es continua fent és precisament pel vincle religiós, encara que avui dia vivim 'sense religió', el vincle era i és molt fort, és la seva raó de ser". Alhora, destaca que tant la Festa Major de Sant Pere com Corpus sempre han sigut festivitats molt especials i han representat la solemnitat per excel·lència. "Moltes festes han anat desapareixent i han quedat les més solemnes", conclou.

Sobre l'evolució de la tradició, exposa que "la festa correspon a un moment i una època i que, per molt que es parli de tradicions, aquestes es continuen inventant cada dia". Salvant les distàncies, ens podríem imaginar com era la festa en honor al patró de Reus fa 400 anys, però cap dels textos que es conserven es van pensar en el seu dia com a via per a explicar-se al futur. Per això, els historiadors lamenten que la documentació no fos més específica, ja que sobretot es tracta de papers de comptabilitat, on consta el què però no el com de les pràctiques festives. Malgrat tot, sempre podem sortir al carrer i viure-la tal com ha arribat fins als nostres dies.