Quinze frases fetes tarragonines que estan 'en perill d'extinci贸'

El llenguatge ha tingut sempre f贸rmules populars per comunicar idees complexes en molt poques paraules. Ara s贸n memes i gifs, per貌 tradicionalment havien estat dites i frases fetes
Paraules escampades. | Pixabay
 

S贸n temps de memes, de gifs i d'acr貌nims com LOL, LMAO i WTF. De Ok boomer i de que si quiere bolsa. S贸n recursos expressius adaptats a la realitat de la comunicaci贸 a les xarxes socials, s贸n molt efectius i es propaguen viralment. Condensen molt de significat en poques lletres: s贸n econ貌mics. Usen mecanismes ir貌nics per encapsular i transmetre missatges: s贸n simp脿tics.

Per貌 res de tot aix貌 茅s nou. El llenguatge ha tingut sempre f贸rmules populars per comunicar idees complexes amb molt poques paraules. Ara s贸n aquestes, per貌 tradicionalment havien estat dites, refranys i frases fetes, el que es coneix t猫cnicament com a paremiologia.

 

Frases fetes, un reflex de la mandra?

N'hi ha que diuen que fer servir frases fetes 茅s un reflex de la mandra, de no voler esfor莽ar-se prou a explicar una idea o un concepte i de tirar d'una f贸rmula establerta per fer-se entendre. Res m茅s lluny de la veritat: con猫ixer les dites pr貌pies d'una llengua contribueix sempre a millorar el nivell d'expressi贸 i a enriquir el discurs propi. A m茅s a m茅s, les frases fetes tenen una altra virtut no menys important: connecten la parla quotidiana popular amb la literatura i acoloreixen amb recursos ret貌rics el dia a dia. I quan s贸n divertides, et poden alegrar una conversa, com la sal i el pebre.

Ara ve quan lo maten (aquesta ve dels cines d'abans): moltes frases fetes es perden. Abandonen el parlar de la gent perqu猫 l'interlocutor ja no sap de qu猫 parles quan li dius coses com 芦una dona sense arracades 茅s com un ruc sense morralles禄. Ja no se sap qu猫 s贸n morralles ni gaireb茅 qu猫 茅s un ruc. Per no parlar del factor d'incorrecci贸 pol铆tica 鈥攖ot i que les dites sovint serveixen per traspassar aquest mur.

Tamb茅 es perden perqu猫, com hem vist al comen莽ament, la majoria de les noves expressions populars ens v茅nen del castell脿 i, sobretot, de l'angl猫s. Nom茅s cal fer un cop d'ull a l'Urban Dictionary. 脡s una p猫rdua pel catal脿 en el seu conjunt i, amb m茅s gravetat, per alguns dels seus dialectes com ara el nostre, el tarragon铆, que perd riquesa expressiva a ritme accelerat.

Per aix貌 avui, a TarragonaDigital, hem volgut recollir una mostra d'expressions locals en vies d'extinci贸. N'hi ha moltes m茅s, per貌 aquestes ens semblen representatives de la ironia i el sarcasme caracter铆stic del Camp.

Algunes dites amb top貌nims del Camp de Tarragona

Paremiologia a la qual no se li pot negar la genu茂nitat, perqu猫 cita directament poblacions tarragonines. Algunes prou conegudes, altres m茅s underground, totes expressives:

  • 1 鈥 Fot-li que 茅s de Reus

Un cl脿ssic est猫s en tot el domini ling眉铆stic. Normalment l'origen d'aquestes expressions sol ser incert, per貌 en aquesta hi ha bastant d'acord de com es va generar, en temps de les guerres carlines. Reus era una ciutat liberal envoltada de territori carlista i, quan les tropes d'aquests darrers n'enganxaven un de Reus li arriaven sense miraments. El significat de la dita ha evolucionat una mica. A m茅s de no tenir miraments i tirar pel dret, tamb茅 vol dir no tenir p猫ls a la llengua.

  • 2 鈥 Fer-se petar Poblet i Santes Creus

Aquesta 茅s bona. Quan alg煤, generalment a la Conca de Barber脿 i a l'Alt Camp, t茅 una tend猫ncia desbocada a la promiscu茂tat, sense fer gaires distincions entre carn i peix 鈥攅xcuseu la simplicitat de nom茅s considerar dos g猫neres, avui dia鈥 se li diu aix貌, que 茅s una versi贸 refinada del groller 芦s'ho folla tot禄, amb un simp脿tic record pels monjos i monges dels nostres monestirs.

  • 3 鈥 D'Alcover res de bo en ve. I si alg煤 bo hi va, no el deixen tornar.

No se sap qu猫 passa, per貌 la gent d'Alcover s贸n dels m茅s mal vistos del Camp, o com a m铆nim si fem cas a aquesta frase feta. No els poden veure, per exemple, ni a la Selva 鈥攙e茂ns i enemics ac猫rrims鈥 ni a Valls 鈥攃apital de comarca. Aquesta f贸rmula est脿 脿mpliament documentada per atacar gratu茂tament alcoverencs, pr脿ctica que condemnem amb severitat. De totes maneres, entre pobles amb animadversions hist貌riques, sempre trobem variants d'aquesta dita. Tamb茅 passa en expressions com 芦Solivella, cul i mamella禄, 芦qui no 茅s puta 茅s vella禄, 芦a Riba-roja qui no 茅s puta 茅s boja禄 o 芦a la Canonja, qui no 茅s puta 茅s monja禄, on no cal prendre-s'ho al peu de la lletra perqu猫 el que mana 茅s la rima. I sigui com sigui tamb茅 cal condemnar-les furibundament per heteropatriarcals.

  • 4 鈥 Acabar com la com猫dia de Falset

Un altre cl脿ssic, que ent茅n tothom (encara). Quan el caos s'apodera d'un acte o esdeveniment o quan una controv猫rsia s'acaba a mastegots sempre es pot dir que s'acaba com la com猫dia de Falset. Tampoc se'n sap gaire b茅 l'origen, ni quan va tenir lloc aquesta com猫dia. Per貌 si se sap que va acabar segons uns a bastonades i segons altres a pedrades. De vegades, s'hi afegeix el repic贸 芦que va comen莽ar a les vuit i es va acabar a les set禄 que li confereix un toc d'absurd encisador. Vol dir el mateix que 芦acabar com el rosari de l'aurora禄 i t茅 una variant a Flix: 芦acabar com la fira de Flix: dues caixes i un cany铆s禄 que no vol dir exactament el mateix: afegeix el mat铆s de no acabar malament per貌 s铆 en un no-res.

  • 5 鈥 La calor de la Canonja i el fred de Masricart

Aquesta 茅s bonica. Serveix per dir-li alg煤 quan va massa tapat i quan hi va poc. Molt 煤til per a situacions d'alt contrast t猫rmic.

  • 6 鈥 Salou a l鈥檋ivern 茅s un cul de m贸n i a l鈥檈stiu un munt de culs

Curiosa, aquesta. Segurament a Salou ja no es diu, per貌 va arribar a ser molt popular. Tamb茅 n'hi ha diverses variants per貌 totes v茅nen a ressaltar la gran difer猫ncia de la localitat costanera a l'hivern, quan no hi ha ning煤 i 茅s un mas robat 鈥攗na altra expressi贸 nostrada que es perd鈥, i a l'estiu quan est脿 ple de banyistes amb poca roba. Malgrat la popularitat, t茅 un origen concret: va ser una creaci贸 de l'enginy de Moss猫n Muntanyola, el m铆tic capell脿 de l'Espluga que la di貌cesi va traslladar a la parr貌quia de Santa Maria del Mar els anys 70 i que va deixar un record inesborrable al municipi.

  • 7 鈥 Quan Tarragona sigui Montblanc

Sobre aquesta dita, no s'acaba de veure clar si 茅s per bescantar tarragonins o montblanquins. El cas 茅s que es diu quan una cosa es veu clar que no s'arribar脿 a fer mai. Cosa que 茅s, gaireb茅, l'esport nacional del Camp.

  • 8 鈥 A Valls, d'una cullerada en fan dos talls

Tamb茅 de les que es basen m茅s en la rima que no pas en un car脿cter col路lectiu contrastat, es diu aix貌 de la gent de Valls quan tenen tend猫ncia a explicar grandeses i exageracions. I, de fet, ben mirat, s铆 que hi tenen tend猫ncia, vist lo poca cosa que s贸n.

Algunes dites escoltades (cada cop menys) al Camp de Tarragona

No 茅s clar que siguin exclusives de Tarragona, perqu猫 la llengua 茅s lliure i va per on vol, per貌 s铆 que 茅s cert que hi ha expressions que arrelen m茅s en segons quin lloc, v茅s a saber per quina ra贸. Al Camp s'hi solien sentir coses com aquestes:

  • 9 鈥 El ciri 茅s curt i la profess贸 茅s llarga

Quan la necessitat 茅s gran i els mitjans disponibles limitats, s'apel路la a la responsabilitat amb aquest refrany. 芦Tingues coneixement禄 es diu, tamb茅, que no vol dir saber molt sin贸 tenir sentit com煤 i criteri.

  • 10 鈥 Xerrar m茅s que un sac de nous

No tot 茅s ser una cotorra o parlar pels descosits, que tamb茅 estan b茅. Per貌 donat que sempre hi ha gent aficionada a parlar desmesuradament 茅s 煤til tenir repertori per descriure'ls. El rec-rec, constant, d'un sac ple de nous pot arribar a ser molt molest.

  • 11 鈥 Entregar l'脿nima al cel

Darrere d'aquesta beateria de rebotiga, s'hi amaga una manera elegant i gaireb茅 m铆stica de dir que has fet servir el satisfyer i has arribat a l'orgasme.

  • 12 鈥 Ser un encantat de les bombes

Abans molt escoltada pels carrers de Tarragona, Reus o Valls, ara tothom est脿 'empanat' i ning煤 no fa servir aquesta expressi贸 original que es refereix, 貌bviament, als bombardejos de la guerra. Passats pel sed脿s del temps i a la ironia, esclar, que tot ho curen.

  • 13 鈥 Vigilar les espardenyes

No podia faltar una dita de castellers, de quan es descalcen. Quan alg煤 no fot brot 鈥攗na altra expressi贸鈥 i s'est脿 aturat mentre els altres fan coses se li diu que vigila les espardenyes, feina encarregada al m茅s dropo o al m茅s in煤til de la colla.

  • 14 鈥 L'or de lluca

芦脡s d'or!禄 芦S铆, d'or lluca, que mirant s'acluca禄. Expressi贸 popular recollida a Vilaplana i en punts del Baix Camp, 茅s la manera col路loquial de dir que 芦no 茅s or tot el que llu禄 o l'equivalent de la divertida dita castellana 芦Oro? El que cag贸 el moro禄. El sentit 茅s clar: es diu de quan es vol fer passar per bona alguna cosa falsa. L'origen 茅s m茅s incert. Es diu que prov茅 d'un antic or de la ciutat toscana de Lucca, que produ茂a i exportava metalls de baixa qualitat. 

  • 15 鈥 De tot el que m'has dit, me llepo la fava, el cul i el dit.

Un adagi nihilista per acabar. Per no donar cr猫dit a res del que et diuen ni la m茅s m铆nima import脿ncia. La millor actitud davant de la vida.

"馃巹馃挮ACTES I HORARIS: Tot el que pots fer aquest pont de desembre al Tarragona!" "馃巹AGENDA: Els millors plans pel cap de setmana i horaris de l'encesa de llums de Nadal a Reus"