El Festival Accents acaba de tancar una nova edició, aquesta vegada, l'onzena, refermant-se com una proposta cultural consolidada i referent al Camp de Tarragona. El cantautor Ismael Serrano clausurava el programa d'enguany el passat dissabte 14 de desembre, al Teatre Fortuny de Reus, després de 27 concerts repartits en una desena de municipis i gran diversitat d'estils i projectes.
"L'objectiu quan vam començar era dotar la ciutat de Reus, i posteriorment el territori que l'envolta, d'una oferta musical que fa uns anys existia, però eren programes com a 'bolets'; crec que hem ordenat l'oferta i durant un període de temps, oferim música bàsicament en català al territori proper", descriu el director artístic de l'Accents, Isaac Albesa. Afegeix, també, que intenten que "cada artista estigui a l'espai que li correspon, per la seva trajectòria o popularitat" i celebra que la gent "més o menys respongui; a vegades l'encertes més i altres menys".
De fet, encara que gairebé 6.500 persones han gaudit dels concerts del Festival Accents aquest 2024, Albesa recalca que, més enllà de la gestió econòmica i que "els números han de sortir, sobretot quan es parla d'artistes amb gran catxé", l'objectiu no és omplir per omplir a tot arreu. "El que m'interessa és el concepte de reordenar l'oferta musical i treballar continuadament, però si la cultura es valora per la quantitat de públic, anem malament", apunta el director artístic.
Donar valor a la cultura i visibilitat al talent
Precisament, la programació es va pensar perquè qui volgués pogués anar a tots els concerts -aquests no eren simultanis- i moure's pel territori que, a més, enguany es va ampliar amb la incorporació de Constantí, Vila-seca i Solivella. De cara a pròximes edicions, però, Isaac Albesa considera que molt més no s'ha de créixer "territorialment" per no saturar les agendes dels diferents municipis que ja programen teatre i altres arts escèniques.
Un dels valors que defensa l'Accents és que "la cultura s'ha de pagar", encara que alguns preus siguin més populars o simbòlics, gràcies al suport dels ajuntaments. Albesa exemplifica com a Vilaplana, amb una població de 600 habitants, va aconseguir vendre 200 entrades, és a dir, fomentar la participació de gran part del poble.
Al mateix temps, assenyala que "un dels objectius és democratitzar la cultura i estem aconseguint donar una plataforma de difusió a grups del territori", que després de passar pel festival, de la mà de programadors o regidors d'altres pobles, poden actuar arreu de Catalunya. El boca-orella els dona a conèixer i l'Accents serveix de paraigua per donar suport a artistes i grups i com a garantia de qualitat.
Aquesta és la voluntat i ho ha sigut des del principi, quan va néixer com a plataforma per reivindicar la música en català creada arreu del territori dels Països Catalans. En els últims quatre o cinc anys, evidencia Albesa, també s'ha obert a propostes en espanyol i algunes oportunitats d'artistes internacionals, com els mexicans Austin TV que van actuar el passat febrer a Reus.
Destacats de l'11a edició
Com a seu principal del festival, la capital del Baix Camp ha acollit grans noms en aquesta 11a edició: Ismael Serrano, Christina Rosenvinge, Guillem Gisbert, Albert Pla, Xavi Sarrià... I el seu director posa en valor que "alguns d'aquests artistes que fins ara només es podien veure a Barcelona, també es puguin veure a casa", tot i que lamenta que hi hagi algunes coses que no passin per la demarcació.
En el balanç de gairebé una trentena d'actuacions destaca l'èxit del petit format de Roger Mas, que va agradar molt; la reafirmació de Xarim Aresté com un dels músics catalans que ja s'ha consolidat plenament; o el concert de Marala, en què molts i moltes es van deixar emportar per la música de Selma Bruna, Clara Fiol i Sandra Monfort.
Aquesta última també va presentar el seu projecte en solitari a La Selva del Camp, en un vespre molt emotiu en què va llegir un manifest per València i una part de la recaptació va ser solidària amb la dana. El de Xavi Sarrià va ser un dels seus últims concerts abans d'un comiat temporal i va estrenar Lo Submarino com a nova sala per al festival. "La voluntat és continuar treballant allà i diversificar la cançó d’autor", detalla Isaac Albesa.
Les sinergies locals van més enllà de la multitud d'espais (teatres Bartrina i Fortuny, Sala Santa Llúcia, La Palma, Lo Submarino, anteriorment l'Absenta...), ja que el festival també col·labora amb altres iniciatives com el Reus Cultura Contemporània -enguany amb el concert de Sr. Chinarro- i entitats com l'Associació de Concerts de Reus, amb què van coorganitzar l'actuació del pianista contemporani Carles Viarnès a la Prioral de Sant Pere; per sumar públics i esforços.
Escalfant motors per l'Accents 2025
El que enguany va ser "La Traca Final" del desè aniversari de l'esdeveniment, entre hivern i primavera del 2025 es convertirà en "Les perles de l'Accents" amb un seguit de concerts singulars que s'inclouen també en l'11a edició. Es tracta, per exemple, de la celebració dels 40 anys sobre els escenaris dels Pets o un dels únics deu concerts de la Gira Ànima de Sopa de Cabra.
"L'Anna Andreu serà el concert d’estrena després del que farà a Barcelona, Bewis de la Rosa està presentant disc, també vindran Anna Roig i Carles Belda, Niño de Elche i dos artistes més que falten per anunciar", enumera el director artístic. Aquesta primera part de l'any permet "descarregar" el programa de tardor.
Ja en la 12a edició, es mantindran en principi totes les subseus en els municipis i es podria sumar alguna població; l'organització vol mantenir la fórmula de les xerrades literàries "Les lletres de l'Accents" -novetat d'enguany- i ampliar les activitats complementàries amb alguna taula rodona al voltant de la música. A més, l'eix temàtic del programa servirà per reivindicar la vigència dels artistes de la nova cançó, la influència i importància de la generació de Raimon, Serrat, Lluís Llach, Marina Rosell o Maria del Mar Bonet, entre d'altres, que van marcar els anys abans de la Transició amb les seves cançons protesta.
