Els Dansaires del Penedès estan celebrant aquests dies el seu 75è aniversari. Un fet remarcable que consolida la colla vendrellenca com la segona més antiga de Catalunya. Al seu davant, des de fa 53 anys hi ha una persona el nom de la qual és indestriable dels Dansaires, el Joan Morros.
Però just al seu costat hi ha el d’una altra persona sense la qual aquesta aventura tampoc hauria tingut la longevitat que té. L’Eulàlia Colet —o la ‘Lali dels Dansaires’— fa 51 anys que balla a la colla sardanista. És la verdadera mà dreta del Joan, amb qui fa més de 45 anys que estan casats.
«Sempre he estat al darrere, a la rereguarda, però vigilant tots els detalls», explica a TarragonaDigital. I és que ningú als Dansaires i al Vendrell dubta que la Lali ha estat l’altre gran pilar de la colla. «No troben ningú com nosaltres, tantes dècades casats i ballant junts», afegeix.
Un Dilluns de Pasqua del 1971
La seva relació amb els Dansaires va començar el Dilluns de Pasqua del 1971, dia de l'aplec de sardanes del Pont de Ferro de l’Arboç. La Lali hi havia anat amb unes amigues de la Gornal, el seu poble. Joan Toldrà, que era el president dels Dansaires, es va fixar en aquell grup i no va deixar passar l’oportunitat.
«Ens va cridar perquè ens afegíssim a l’anella, tot i que jo no havia ballat mai», rememora. L’experiència va ser prou positiva perquè la Lali i una de les seves amigues decidissin entrar als Dansaires. Tenia disset anys acabats de fer.
En aquella època, Colet havia començat a treballar al Vendrell, on es desplaçava cada matí amb el cotxe de línia. «Arribava a les vuit, però no entrava a treballar fins a les nou, i aprofitava aquella hora per assajar amb el Joan», explica. Amb una ràpida progressió, va debutar oficialment per la segona Pasqua d’aquell 1971 i, un any després, ja feia el primer viatge a Nova York.
Una aliança indestructible
Als Dansaires, Colet va conèixer el que seria el seu marit i pare dels seus tres fills. Amb el Joan Morros van establir una aliança tan indestructible com la seva passió per les sardanes. Precisament Morros, junt amb Josep Maria Guitart, seria qui agafaria el relleu de Joan Toldrà al capdavant de la colla a mitjans dels anys setanta.
Però les ensenyances de Toldrà serien de les que queden per tota la vida. «Ell ens va inculcar els conceptes de compromís, dedicació i sacrifici, i també la idea que, voler, és poder», afirma. Unes línies mestres que Colet creu que han estat claus per poder mantenir l’activitat durant cinc dècades.
«La gent em pregunta com he pogut fer-ho durant 51 anys, amb tres fills, amb una feina dura... A vegades jo mateixa m’ho pregunto», se sincera. I és que la Lali havia de combinar la tasca de lloctinent dels Dansaires amb el seu treball a la peixateria del mercat del Vendrell.
I no només això, també amb la criança de tres criatures que, de forma natural, van seguir els passos dels seus pares. «Els dos grans van començar a ballar amb onze anys i la petita, amb nou», recorda. La logística familiar, laboral i sardanística era molt complicada, però és en aquestes aigües on sempre s’ha trobat a gust.
Per això ella sempre ha estat la responsable que tot estigués perfecte, des de la roba fins al banderí de la colla. Una cosa que sempre ha mirat d’inculcar a les noves generacions. «Quan se surt a ballar, s’ha d’estar perfecte», diu convençuda.
Els millors records
Entre els millors records d’aquests 51 anys als Dansaires hi ha el primer premi al Concurs de la Mercè del 1974, al Poble Espanyol. També les múltiples ballades en llocs especials, una de les senyes d’identitat dels Dansaires. Ballar a les Nacions Unides, davant del Papa de Roma, al Taj Mahal o a la piràmide del Sol són experiències que queden per sempre.
La Lali es mostra orgullosa de tot el que han fet en aquests 51 anys, tot i admetre que té dubtes de cara al futur. I és que ella i el seu marit no hi seran sempre, i els Dansaires hauran de fer front, tard o d’hora, a un relleu. Colet admet que viu la celebració d’aquests 75 anys de la colla com «el final d’una etapa», això sí, una etapa gairebé immillorable.
