El mag de l'Aleixar Gilbert Trilles, més conegut com a Mag Struc, celebra enguany els seus 30 anys de trajectòria a sobre dels escenaris i ho farà amb un espectacle creat especialment per a l'ocasió i que es presentarà, per primera vegada, aquest diumenge 26 de gener, a les 18 hores, al Teatre Auditori Casal Riudomenc. Encara queden algunes entrades per a l'estrena del que aspira a ser una gira "30 anys, 30 teatres" per Catalunya i que ja té les primeres parades confirmades.
La Cia Struc passarà per Tarragona, Cambrils, Falset, Móra d’Ebre, Reus, El Morell, Alcover, Valls, L’Aleixar, Arbolí… i exclamen que "van amb molta il·lusió, i per trenta més, que encara no s’ha acabat la corda!". En cadascuna de les actuacions, a més, comptaran amb paradetes de marxandatge, que es vendrà a un preu simbòlic per destinar els objectius com a donatius solidaris.
El mag avança que “la gent s’ho passarà bé i hi ha coses que seran emotives, especialment per a la gent que m’ha anat seguint al llarg dels anys i que són els primers a comprar l’entrada; faré alguns jocs que m’han acompanyat tot aquest temps i serà un petit homenatge per veure com han anat evolucionant”. I, alhora, serà una reivindicació que les petites companyies poden sobreviure en una època de macroproduccions.
De fet, de cara a l'estiu, el mag ofereix el seu propi teatre ambulant -construït en un remolc- per actuar a l'aire lliure i fer girar la proposta per més indrets del territori. “Muntem el teatre i creem un espai, un ambient molt diferent i que crida l'atenció de la gent, amb les cortines, els llums, la catifa…", descriu Struc.
Un inici «meteòric»
Abans de crear la Cia Struc, Gilbert Trilles havia format part de companyies d'animació de carrer com a malabarista, xanquer o escopidor de foc, entre altres disciplines, mentre participava activament de la cultura popular de Reus formant part dels Diables de Reus, organitzant festivals folk o impartint tallers extraescolars de circ a l’escola Mowgli. Els seus inicis en solitari van ser a principis del 1995 -l'11 de gener feia la seva primera actuació com a mag-, fruit de la necessitat de compartir somriures i il·lusió.
Ell mateix considera que "els primers cinc anys van ser meteòrics", fent una mica de tot fins a trobar el seu registre, i "com molts nens el coneixen de l'escola, la seva popularitat va anar en augment". Així, a més de les festes privades, van arribar les Festes Majors i acumula, avui dia, més de 2.500 actuacions en 350 municipis, gràcies al boca-orella que es va estendre ràpidament.
Quan Trilles va començar, no existien les xarxes socials i accedir a la informació era més complicat. Fins i tot, recorda que, llavors, "la màgia només s'aprenia amb un altre mag que et feia de mestre i t'anava instruint perquè aprovessis un examen per formar part d'una associació de mags". Ara, és molt més fàcil i hi ha més competència, però assegura que "el fet que hi hagi mags famosos ens beneficia a tots, perquè com més màgia veu la gent, més màgia vol".
En el seu cas, la principal particularitat és que és màgia parlada i l'humor n'és un gran component; són espectacles excèntrics que fan riure a grans i petits, i que exploren diferents vessants. Struc s'ha format com a pallasso, animador, intèrpret... i ha fet cursos amb els pallassos Janjo Edwards i Leo Bassi o el dramaturg Lluís Graells, entre d'altres, per treballar la improvisació i l'art de la comèdia.
El retorn del públic, 30 anys després
Precisament, pel fet de fugir de la "màgia clàssica" i els típics jocs de cartes, Gilbert Trilles destaca la comunicació com un essencial i, en els seus espectacles, interactua amb el públic i s'adreça a tothom, no només a petits i tampoc només a grans; "dels nets als avis, tothom es pot distreure perquè pujo a l'escenari i surto a 'jugar' amb ells", afirma.
Satisfet de tenir el "poder de fer feliç a la gent durant una estona", el mag Struc no fa cap espectacle igual, especialment, per la gran influència que té la interacció amb el públic. Els espectadors sempre manen i mai són els mateixos. Per això, en la seva trajectòria, ha creat una quinzena d'espectacles diferents, molts dels quals s'han mantingut, amb petites actualitzacions que fan que no siguin iguals als de fa deu anys.
Encara més, l'aleixarenc relata com ara, trenta anys després, "nens que el venien a veure porten els seus fills" o, per exemple, un senyor li va regalar un USB amb l'actuació que havia fet per a la comunió del seu fill, vint anys enrere, enregistrada en vídeo. Aquest retorn del públic, tan proper i fidel, l'ajuda a mantenir viva la il·lusió i a continuar movent-se allà on el criden per gaudir de la seva màgia.
La solidaritat que dona sentit a tot
Pel fet que els espectacles del mag Struc van més enllà de la màgia -amb clown, teatre, humor- el ventall de possibilitats també s'amplia i la professió li permet explorar una tasca solidària molt important. De forma habitual, Trilles col·labora amb Pallassos Sense Fronteres, la Fundación Abracadabra -amb què actualment realitza actuacions i tallers a l'Hospital sant Joan de Reus- i Contaminando Sonrisas.
Precisament, amb aquesta última entitat, va viatjar a València quan tot just feia un mes de la Dana, per donar un cop de mà i portar la màgia i la il·lusió als nens del barri del Raval, a Algemesí, que feia dies que no reien. "La gent s'acostava i et donava les gràcies, venien amb les pales i les escombres i s'estaven veient l'espectacle i, mentrestant, podien oblidar que ho havien perdut tot", descriu el mag xoc que li va suposar.
El mag Struc, però, ha viscut altres experiències similars i colpidores al llarg de la seva trajectòria. L'any 2016, va fer una expedició als camps de refugiats de Jordània, on va fer un espectacle més visual i musical per la barrera de l'idioma, però veure allà 80.000 persones i tants nens el van marcar de per vida. "Realment veus que som uns privilegiats pel fet de néixer on hem nascut", reflexiona.
D'altra banda, ha fet col·laboracions puntuals, per exemple, amb una associació de famílies amb nens amb diabetis o amb el Centre Marinada, adaptant les propostes quan faci falta perquè la màgia arribi a tothom. De fet, Gilbert Trilles reconeix que aquesta solidaritat és el que dona sentit a la feina: "Si actuo, és per guanyar-me la vida, però el sentit de tot és poder ajudar o fer feliç algú; no els pots canviar la vida, però amb el teu granet de sorra fas que aquella estona visquin una mica millor".
