La il·lustradora i dissenyadora gràfica Encar Robles és l'artista de còmics -coneguda pel sobrenom Enkaru- que ha resultat premiada com a Millor Manga d'Autoria Espanyola en l'edició més recent dels Manga Barcelona Awards, que es van lliurar el passat mes de desembre a la ciutat comtal. Natural d'Orihuela (Alacant), viu a Reus des de fa més d'una dècada i descriu que "la passió pel còmic i els videojocs li venen des que era molt petita".
Enkaru rememora el "boom" que hi va haver els anys noranta amb el manga i la popularització de les videoconsoles i va ser llavors quan va néixer la seva afició. A més, sempre li havia agradat dibuixar i inventar-se històries. "Quan era petita, ja dibuixava, m'imaginava històries alternatives per als personatges dels videojocs a què jugava", explica.
Amb els anys, s'ha fet un nom especialment pel seu estil particular, que barreja el manga dels anys noranta i el cartoon estatunidenc i europeu; a mig camí entre el còmic oriental i les influències occidentals, ha anat construint el seu "segell" inspirada, en els últims anys, per autors com Joe Madureira o Sean Galloway.
El seu últim projecte, Demon Quest, és el còmic que ha rebut el guardó i es pot aconseguir a través del web de l'editorial Fandogamia, a la botiga Terra de Còmic de Reus -o qualsevol altra, on si no el tenen, es pot demanar- i plataformes com Amazon. Sobre el premi, Encar Robles reconeix que "ha sigut una sorpresa" perquè quan el va començar estava una mica "indecisa", ja que feia temps que no treballava en un guió propi; però gràcies a això la història ha arribat a més gent i es podrà publicar als Estats Units.
«Demon Quest», l'amor pels videojocs de l'adolescència
A més, molts lectors li demanen que publiqui una segona part, tot i que, en principi, Demon Quest és autoconclusiu. La història "comença amb un pare que troba la seva consola de quan era petit i decideix jugar amb la seva filla, llavors, es va desenvolupant i es veu com cadascun percep el joc des del seu punt de vista", en paraules de l'autora.
L'objectiu del còmic era plasma un "xoc generacional" i el contrast entre la visió d'un adult, que al mateix temps veu "de manera diferent" aquell joc que el fascinava d'adolescent, i la d'una nena que ho veu amb els ulls actuals. En aquest sentit, Robles apunta que "molta gent se l'ha llegit amb els seus fills o s'ha decidit a trobar una consola per compartir els videojocs de la seva infantesa amb ells".
Però no només ha connectat amb el vincle progenitors-fills, també apel·la directament a la nostàlgia del lector, amb elements que generen complicitat o identificació amb un format "d'homenatge als videojocs dels 80 i 90", i picades d'ullet com la portada del còmic, que simula una caràtula de Mega Drive, o la tipografia, que imita el logotip de jocs com Ghouls'n Ghosts i Dragon Quest.
Pel que fa a l'interior, la lectura és molt fresca i directa -característiques de manga- i el dibuix és d'estil cartoon; el text plasma una història de fantasia i està plena d'humor, ja que l'editoral acostuma a publicar primer com a web còmic i, com es publica una pàgina setmanalment, aquestes han de contenir petits "acudits" per atraure el lector i fer que s'enganxin per esperar a llegir la següent. "Sempre acaba sortint en paper abans que s'acabi de publicar digitalment, com un reclam per aquells que el vulguin llegir complet en paper", afegeix la il·lustradora.
Professionalitzar una passió sense cap referent
De fet, l'editor de Fandogamia, Pedro F. Medina, va ser qui la va animar a presentar-li algun projecte, ja que abans de publicar Demon Quest feia uns anys que estava allunyada del còmic tradicional i Enkaru es dedicava, principalment, a fer web còmics i treballava amb l'empresa barcelonina que fa els ninots col·leccionables Superzings. També, Medina li va proposar que el tema dels videojocs fos encara més evident en la història.
Prèviament, la il·lustradora havia publicat dos volums de Trisquel, el seu primer còmic, que va enviar a l'editorial Nowevolution, l'any 2010, quan aquesta buscava autors espanyols. Ella va decidir atrevir-se i així a entrar en el sector, van començar les entrevistes i la promoció, l'assistència als salons del manga on donar-se a conèixer i anar fent xarxa de contactes.
En un inici, Robles s'havia trobat que "no coneixia ningú que es dediqués al còmic ni res semblant", assenyala, i per això, va estudiar disseny gràfic, perquè "l'alternativa més semblant a l'art i que realment tenia sortida". A partir d'aquí, pràcticament tota la seva evolució i formació ha sigut autodidacta, a excepció d'un curs de color digital a l'Escola Joso de Sabadell i alguns en línia.
"Era difícil saber com orientar-me per convertir-ho en una professió", exposa l'alacantina, que sempre ha tingut predilecció per les històries d'aventures i fantàstiques. Ja des de l'adolescència, els seus dibuixos van prendre com a primers referents autors com Rumiko Takahashi -creadora d'Inuyasha- i Akira Toriyama -pare de Dragon Ball-, i han anat evolucionant fins aquesta barreja de manga i cartoon.
Guanyar-se la vida en un mercat complicat
El procés creatiu d'Enkaru és molt visual, explica que necessita veure el dibuix en l'storyboard perquè les idees vinguin amb més facilitat. "Normalment, sé com comença i com acabarà la història, quin és l'inici i a on vull que vagin a parar els personatges, però la part central la vaig escrivint mentre dibuixo", assegura. Destaca, també, les facilitats de treballar en digital, que fa que el procés sigui més fàcil i ràpid a l'hora de fer modificacions, en comparació amb les eines tradicionals.
"Per exemple, per fer els punts de fuga, havies d'utilitzar diverses regles i fer-ho tot a mà; o si necessitaves canviar les proporcions, havies d'esborrar tot i tornar a començar", descriu. En l'evolució del sector, observa que "les editorials petites han crescut molt i hi ha hagut un boom de nous dibuixants i guionistes". L'auge del manga, alhora, ha atret moltes autores femenines que, fins i tot, han fet el salt als Estats Units, com ara Belén Ortega, actualment amb DC Comics.
En aquesta línia, Encar Robles lamenta que "al mercat espanyol no et pots guanyar la vida, s'ha de compaginar amb altres feines i, si vols viure només del còmic, has de publicar a l'estranger, especialment, en els mercats de França i EUA". Tot plegat és fruit de la baixa demanda, ja que el nombre de lectors de manga -i en general- és molt inferior a Espanya que a la resta d'Europa. Amb tot, els il·lustradors nacionals tenen altres opcions com Patreon, on poden tenir subscriptors de pagament pel seu contingut, o les commissions, que són encàrrecs directes d'il·lustracions per part de gent que segueix la seva feina.
En el cas d'Enkaru, arran de publicar Demon Quest, ha pogut engegar dos projectes paral·lels, un que es publicarà en els pròxims mesos i un altre, a finals del 2025. El primer és Hell's Rain, que està treballant conjuntament amb el guionista colombià Gabriel Gamora, per adaptar al paper i ampliar una història que ell ja havia publicat en digital; i l'altre manga vindrà de la mà del guionista David Braña i el color anirà a càrrec de Macarena Robles, la seva germana.