48 anys després, Rodonyà tornarà a cantar el Diumenge de Pasqua. Gràcies a l'empenta ciutadana i amb la col·laboració de l'Ajuntament, enguany les caramelles tornaran als carrers i places, i juntament amb Alió, Vila-rodona, Cabra del Camp i Alcover, el d'aquest municipi de l'Alt Camp passarà a ser un dels grups estables de caramellaires de la comarca.
La seva reintroducció en el calendari festiu local no ha estat fàcil, però. Les diverses arrencades i parades a causa de esclat de la Covid-19 i les successives onades de contagi han fet demorar la seva posada en escena. Diuen que a la tercera va a la vençuda i, ara sí, aquesta mostra de cultura popular pròpia de la Setmana Santa tornarà a ser una realitat.
La colla de cantaires, formada per una trentena de persones, fa setmanes que assaja. En concret, els divendres al vespre, a la sala de ball del Cafè. La directora del grup és Núria Besora i en aquesta primera edició de la represa s'han treballat quatre cançons que ja formaven part del repertori tradicional de la població.
Una peça datada del segle XIX
Una de les més especials és els Goigs de les Botifarres. Es tracta d'una peça que va documentar, a finals del segle XIX, Pau Teixidó, un metge rural amb una intensa activitat catalanista que s'instal·la a Rodonyà. La composició està formada per diferents estrofes que narren el sentit que té cantar caramelles per Pasqua, amb una tornada, que sempre és la mateixa: «los goigs de les botifarres alegrament cantarem».
Sembla que el nom d'aquesta peça no és gratuïta, ja que la tradició diu que els cantaires, després de fer la seva actuació davant de les cases, han de ser obsequiats amb diferents regals com, per exemple, ous, pollastres, dolços, botifarres o botifarrons... Per això, a vegades, aquest tipus de cançons també se’ls anomena els Goigs de les Botifarres.
Anunciar la bona nova
Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella, del nord de la Nova i també d'Andorra. Es canten per Pasqua per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. Els intèrprets o 'caramellaires' són grups d'infants, de joves o d'adults que surten a cantar per cases i masies el Dissabte de Glòria al vespre o bé els matins del Diumenge i del Dilluns de Pasqua.
Segons la població, s'acompanyen d'instruments diversos. En acabar l'actuació, es passa una cistella pels balcons i finestres de les cases, per tal de recollir els obsequis i els diners que la gent dona a la colla, amb els quals es fa un àpat col·lectiu o alguna activitat.
No s'ha trobat documentació que acrediti quan i on comença aquest costum, però se sap que al segle XVI ja se celebrava al món rural i que les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser. Al llarg del segle XIX, les societats corals van adoptar aquesta tradició, van introduir-la a les ciutats i van revitalitzar-la amb nous elements i noves peces musicals.
