La proposta de la cantautora valenciana Sandra Monfort, un viatge entre la música tradicional i l'electrònica més actual, amb una gran reivindicació lingüística, és un dels exemples que més justifiquen la raó de ser del Festival Accents, que aposta per la creació d'artistes dels Països Catalans. En aquest cas, la també integrant de Marala, actuarà en solitari al Castell del Paborde de La Selva del Camp, el pròxim 8 de novembre, a les 20.30 hores, en un concert que serà solidari, ja que es recaptaran fons pels afectats per la DANA.
Monfort presentarà La Mona, un segon disc que suposa un salt qualitatiu en la seva carrera, amb una important evolució sonora -fruit de l'experimentació-, i que posa sobre la taula temàtiques tan sensibles com el suïcidi, la maternitat, el patriarcat, l'amor, el sexe, la mort, la violència masclista i el dolor, des d'un to lluminós i esperançador. Encara queden entrades disponibles per al seu concert de la mà de l'Accents 2024.
Des d'un punt de partida tan personal com el joc de cartes a què jugava amb la seva àvia i que dona nom a l'àlbum, la projecció de la cantautora va en augment i ja ha rebut reconeixements com el Millor Disc de l'Any, Millor Disc Pop i Millor Cançó als Premis Carles Santos d'Alacant. "En aquest treball, he intentat deixar una empremta sobre la cultura tradicional valenciana", assegura l'autora.
Vivències en primera persona
De fet, el fort arrelament a la terreta de Sandra Monfort es tradueix en la "idea de fer estampes del que és el ritual valencià, des de la paella a la ruta del bakalao, passant pels diumenges a casa de l'àvia; tot aquest imaginari del poble, els parlars amb diminutius i aquesta tendresa", descriu ella mateixa.
A La Mona, tot això també es plasma de forma sonora perquè a l'artista li agrada "barrejar sons folklòrics i amb molta 'valencianor' amb l'electrònica", ja que viu la música com una via d'experimentació, a més d'expressió. Monfort descriu que el disc ha begut de tres eixos principals: la música tradicional d'arrel valenciana, com els cants de batre o les cançons de bressol; la música dels anys vuitanta, com Phil Collins, amb sintetitzadors analògics; i la música més actual, com Charlie XCX o Rosalía.
Més enllà d'aquestes influències, ella tenia molt clar com volia que sonés el seu segon treball en solitari i va encapçalar la producció musical, conjuntament amb Emili Bosch. Així, va decidir incloure en la part més instrumental la banda municipal de Pedreguer, el seu poble, en el Pasodoble Maria, i el cor a Moreneta; i va comptar amb Ales Cesarini, Alba Cerci i Jordi Ortolà per gravar diversos instruments. Una segona part del procés va consistir a transformar el so cap a l'electrònic.
D'altra banda, al llarg d'aquestes deu cançons, Sandra Monfort construeix un cant feminista, per donar visibilitat a les dones. "El feminisme sempre està en el meu llenguatge perquè el visc en primera persona i forma part de les nostres vivències com a dones", exposa sobre la importància de reivindicar-ho i que sempre estigui en els discursos, sigui explícitament o no, del dia a dia.
Un acte de resistència política
Així mateix, l'autora de La Mona també s'abandera de la lluita per la llengua, en aquest cas, per visibilitzar el valencià "no només com una decisió romàntica", perquè li agrada expressar-se en la llengua amb què ha crescut; també com una decisió política. Per això, referma que "és una de les maneres d'aconseguir que estigui viva, li donem valor i formi part de la nostra vida: creant cultura en valencià, en català; perquè si no ho fem nosaltres, qui ho farà?".
Encara més, Monfort accepta que la lluita lingüística comporta acceptar que hi ha molts més oients que escolten música en castellà i que cal "anar picant pedra fins que la gent, encara que no entengui el català o el valencià, ho pugui escoltar perquè és preciós", apunta. A la menor visibilitat o "números" de cara a la indústria, se suma alhora que determinats governs compliquen les opcions d'aquells músics que defensen el seu ofici i en el seu idioma.
"Amb els temps tan difícils que corren al País Valencià, és un acte de resistència seguir-ho fent, encara que sigui més difícil", afirma. Al mateix temps, la valenciana és una de les integrants de Marala, conjuntament amb una mallorquina (Clara Fiol) i una catalana (Selma Bruna); és a dir, la formació és una reivindicació en si mateixa de les varietats dialectals de la llengua catalana.
«La nostra manera de lluitar per la llengua és continuar fent música en la nostra llengua»
És per aquest motiu que ser part del Festival Accents els "fa molt de gust i els encanta que doni suport a la llengua i a la cultura per donar-hi veu". El trio Marala mateix, que també actuarà el pròxim 17 de novembre, al Teatre Bartrina de Reus, aposta per recuperar cançons tradicionals dels tres indrets i mantenir els parlars i les formes dialectals originals de cadascuna.
Seguir girant i evolucionant
Pel que fa a la seva actuació solista a l'Accents d'aquest divendres 8 de novembre, a la Selva del Camp, Sandra Monfort explica que durà una "proposta molt cuidada, que inclourà sorpreses amb algun tema nou, i serà un espectacle que convida tant a la introspecció com al ball, la celebració, el goig i a l’alegria". Sobre l'escenari, l'acompanyaran la seva germana, que toca cintes, violí i fa cors; i el Jordi Ortolà, que toca la bateria i fa percussió electrònica; mentre ella tocarà guitarres elèctrica i espanyola.
"Portem una nau espacial", ho resumeix entre rialles i afegeix que "recentment, s'ha sumat un quart integrant a la banda que farà el tractament sonor de l'electrònica i posarà màgia a la proposta". Amb tot plegat, el directe està tenint una gran rebuda que "recompensa" l'esforç i el creixement personal i professional que l'artista ha fet amb aquest segon disc.
Ella mateixa considera que "ha funcionat molt bé i m'agradaria que segueixi rodant i arribant a les orelles i al cor de la gent que m'escolta, perquè sempre que faig temes nous és un repte, perquè la música em fa transformar-me, però és molt natural". Avança que, pròximament, sortiran senzills nous, simultàniament a la gira que continuarà al llarg del 2025: "està sent un any amb una agenda molt boja, però això significa que podem viure de la música en el nostre idioma i això és una bona notícia sempre, encara que s'hagi de fer una mica de gimcana", conclou Monfort, motivada amb tot el que vindrà.
«Serà un espectacle que convida tant a la introspecció com al ball, la celebració, el goig i a l’alegria»