Castellvell del Camp, els Pallaresos, Altafulla i el Catllar lideren el rànquing de municipis de més de 2.000 habitants amb una renda més alta. Segons l'Atles de la renda de les llars de l'INE del 2024, publicat aquest dilluns 19 d'octubre, la localitat del Baix Camp s'imposa amb 28.350 euros, superant els tres municipis del Tarragonès, que sumen 27.650 euros, 26.250 euros i 25.550 euros, respectivament, de mediana. La capital de la demarcació, Tarragona, està lleugerament per sota de la mediana catalana (22.050 euros) i el 2024 registrava una mediana de 21.000 euros anuals.
Pel que fa a tot Catalunya, Matadepera i Sant Cugat del Vallès repeteixen en el lideratge del rànquing, amb 37.450 i 33.950 euros anuals, respectivament, de mediana. En aquest sentit, cal recordar que la mediana —un indicador diferent de la mitjana— assenyala que la meitat de la població cobra per sota d’aquests valors, i l’altra meitat, per sobre.
Els municipis amb renda més baixa del Camp de Tarragona
A l'altre extrem de la balança, hi ha Constantí, l'Arboç i Mont-roig del Camp, que són el que tenen una renda mediana més baixa. Així, al municipi del Tarragonès és de 17.150 euros anuals, a la població del Baix Penedès la xifra és de 18.550 euros, una renda mediana que també es registrar a la localitat del Baix Camp.
En el rànquing de tot Catalunya, Salt (Gironès) continua ocupant l'últim lloc, amb 16.450 euros de renda mediana per cada unitat de consum. També repeteix a la cua de la classificació, Castelló d'Empúries (Alt Empordà), amb el mateixos 16.450 euros anuals.
Tarragona, la ciutat amb més unitats familiars amb una renda inferiors als 10.000 euros anuals
L’any 2024, el percentatge de població amb ingressos per unitat de consum (familiars) per sota dels 10.000 euros va millorar en una mica més d’un punt entre els residents de nacionalitat espanyola i se situa el 7,9%. Tarragona té el percentatge més elevat d’aquest perfil d’unitats familiars, amb més del 10%, i Barcelona, el més baix, amb el 7,4%. La bretxa amb les persones de nacionalitat estrangera segueix sent molt gran, tot i que hagi millorat el seu indicador: gairebé el 32% té ingressos inferiors als 10.000 euros anuals, 2,6 punts menys que el 2023.
Pel que fa a la població amb ingressos per unitat de consum de fins a un 40% per sota dels ingressos medians de les famílies, Catalunya millora tímidament pel que fa als menors de 18 anys, passant del 12,3% al 12%, es manté en el 8% per a la població adulta fins als 64 anys, i es manté també en un 2,7% de la població major de 65 anys.
La desigualtat repunta
L’índex de desigualtat en els ingressos repunta lleugerament el 2024 i marca un 31,6 (sobre 100), dues dècimes més que el 2023. Catalunya segueix amb un índex Gini millor que el de l’estat espanyol en conjunt (31,9), tot i que Espanya ha millorat en aquest terreny, segons les dades del darrer atles de renda de l’INE, ja que el 2023 se situava en els 32,1 punts.
La tendència a Catalunya no és uniforme a les quatre demarcacions. L’índex creix una dècima tant a Barcelona (31,6) com a Lleida (30,4), mentre que ha millorat també d’una dècima a Girona (30,5) i a Tarragona (30,8). Barcelona, doncs, segueix sent el territori amb l’índex de desigualtat en els ingressos més elevat.
