Els governs de Catalunya, Navarra, el PaísBasc i Aragó defensen la col·laboració interterritorial com a part "fonamental" per avançar en la descarbonització de la indústria a través de l'hidrogenverd. Així ho han manifestat en el segon Fòrum del Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre celebrat aquest dijous al port de Tarragona.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha reivindicat el sudd’Europa com un "actor rellevant" en el nou modelenergètic i en la descarbonització. "Europa és cada vegada més conscient que aquest eix de l’Ebre que estem generant és important des d’un punt de vista continental”, ha afirmat Torrent, qui ha subratllat que això també passa per “uniresforços” entre regions per ser més competitius.

Torrent també ha defensat la col·laboraciópublicoprivada per afavorir aquesta transformació industrial. “El que ens toca com a administracions és generar entorns favorables perquè apareguin i es consolidin determinats ecosistemes”, ha afirmat Torrent, qui també ha reconegut que aquesta aposta per part dels governs s’està fent “amb un elevat grau d’incertesa”.

Aposta per la col·laboració publicoprivada

"Encara no sabem quines seran les apostes guanyadores, però sí que sabem que perquè tinguin èxit han de sorgir de la col·laboraciópublicoprivada", ha assegurat Torrent, qui ha afegit que aquests projectes també hauran de tenir una mirada europea, contribuir a la descarbonització de la producció o del consum i que siguin projectes industrials.

Per a Torrent, l’hidrogenverd "com a vector" i el Corredor "com a plataforma" compleixen tots els requisits. En aquest sentit, ha destacat "l’ambient de concertació" generat des del 2022, quan es va crear aquest espai, i que ja aglutina 411 entitats i 215 projectes. En aquest sentit, el conseller d’Empresa i Treball ha defensat la col·laboració interterritorial i intersectorial per poder generar noves oportunitats lligades a la descarbonització de la indústria.

"En aquesta tecnologia no arribem tard"

Torrent també ha afirmat que l’impuls de l’hidrogenverd generarà una nova cadena de valor que serà “important i interessant” per la innovació en l’àmbit industrial. “Tot i que sempre es parla de l’hidrogen com a element de descarbonització de la indústria, també s’ha de tenir en compte que l’hidrogen ja comporta una indústria per ella sola”, ha subratllat Torrent, qui considera que “és un terreny abonat” que s’ha d’aprofitar. “En altres tecnologies de descarbonització potser arribem tard, però en l’hidrogen verd no”, ha celebrat.

En la mateixa línia s’ha mostrat el conseller de Desenvolupament Econòmic i Empresarial del Govern de Navarra, Mikel Irujo, qui ha manifestat que sense una cooperació entre aquests quatre territoris units per l’Ebre “serà impossible que l’hidrogenverd pugui esdevenir com un potenciarindustrial” a Catalunya, Navarra, el País Basc i l’Aragó. Irujo també ha detallat algunes de les accions impulsades pel seu govern per impulsar la descarbonització. Entre elles, ha destacat l’aposta del govern navarrès en la “incorporació d’una fiscalitat positiva per a l’hidrogenverd a Navarra, ja reflectida a l’impost de societats des del desembre del 2022”. Tot plegat, segons Irujo, amb la voluntat de crear “un ecosistemafavorable, perquè l’hidrogen verd sigui una realitat”.

Investigació, formació i desenvolupament

Per la seva banda, el viceconseller d’Indústria del govern Basc, Mikel Amundarain Leibar, ha afirmat que per caminar cap a la descarbonització, primer “cal aprendre dels errors del passat”. “Encara estem pagant la corba de desenvolupament de les plaques fotovoltaiques, però no les estem industrialitzant i això no ens pot passar amb l’hidrogen verd o els combustiblesdescarbonitzats”, ha denunciat. Per aquest motiu, considera que s’ha d’industrialitzar la nova tecnologia que es desenvolupi a Europa.

Finalment, la directora general de Promoció Industrial i Innovació del govern d’Aragó, Maria del Mar Paños, ha afegit que “no volen ser només productors”, sinó que volen que “es creï valor a les regions” implicades. “No hem de perdre el tren, com ja ens ha passat en altres tecnologies”, ha afirmat. Per a Paños, el Corredor no només ha de ser capaç d’innovar, sinó que “després també s’ha de ser poder treballar i produir als territoris el resultat d’aquesta innovació”. Per aquest motiu, ha defensat la importància de la formació, la investigació i el desenvolupament.